27 de desembre 2014




La Piràmide de la Lectura és una iniciativa que s'emmarca en el projecte Impuls de la Lectura del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de CatalunyaTé l'objectiu de promoure l'hàbit lector utilitzant la idea de les famoses piràmides d'alimentació sana o d'exercici físic. Es recullen, d'una manera visual, quines haurien de ser les accions diàries, com portar un llibre a la motxilla o llegir abans d'anar a dormir, les que caldria fer amb una freqüència setmanal, com demanar llibres en préstec o llegir en veu alta a un adult, mensuals, com visitar llibreries i fer recomanacions, i anuals, com les de regalar llibres en festivitats.

Es tracta d'actuacions que s'han de dur a terme de manera continuada i que requereixen la complicitat de mestres i famílies. Només si els adults que envoltem els infants apreciem la lectura i la valorem com una activitat preuada, que necessita temps, els llegim en veu alta i escoltem les seves opinions i posem llibres de qualitat al seu abast... podrem ajudar-los a refermar el gust per llegir i que la lectura formi part de la seva vida. Ara bé, calen mestres amb coneixement literari i selecció d'obres variades i de qualitat! Llegiu l'interessant article sobre el tema "Els hàbits lectors i el paper de l'administració educativa" de la professora Mireia Manresa.





Mariona Trabal, mestra bibliotecària de l'escola Orlandai, Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca infantil de Rosa Sensat, Oblit Baseiria, de la llibreria Casa Anita, escriptors destacats, infants i famílies aporten la seva visió sobre la tria de les obres i el foment de la lectura en aquest especial Via llibre dedicat a com fer que els nens llegeixin. 

Convé recordar algunes idees interessants, com ara: tot comença amb la selecció de la lectura (hi ha llibres bons i llibres dolents, tant de literatura adulta com de literatura infantil), anar a la biblioteca escolar i pública és indispensable (no per fer-hi deures sinó com un hàbit), cal acompanyar-los en la lectura i convé anar construint la pròpia biblioteca personal des de la primera infància.

10 de novembre 2014

Del llibre omnipresent al llibre absent

Darrerament, són moltes les escoles que han desterrat els llibres de les aules. Ens referim especialment al llibre de text que ha donat pas a l'ús de pissarres digitals, ordinadors o materials elaborats pels mateixos mestres per treballar projectes interdisciplinaris, però també ens referim als llibres literaris i de coneixements. En alguns casos aquest camí ha portat a desterrar absolutament els llibres de les escoles, de manera que hem passat de la presència pràcticament absoluta del llibre de text, com a única font de coneixement i de lectura, a l'absència de llibres. 

Moltes escoles, en situació econòmica precària, no compren llibres i les biblioteques d'aula i d'escola desapareixen o resten empolsinades, amb materials malmesos i de poca qualitat. La socialització dels llibres a les escoles també ha promogut una cultura limitada, una experiència literària poc variada pel fet de mantenir els mateixos llibres que es traspassen d'uns infants a altres. Aquest fet, a més, tampoc ha ajudat a donar valor al llibre ni a fomentar el desig de construcció d'una biblioteca personal que reflecteixi el propi itinerari lector.

Caldria tenir present que els nens i nenes continuen necessitant paraules, llenguatge i literatura per créixer. Per molt que el context hagi canviat i els suports de lectura siguin diversos, el llibre es manté com una font d'idees, d'aprenentatge i de gaudi de primer ordre: els alumnes se sorprenen i s'interroguen amb la lectura d'àlbums d'imatges espectaculars, s'emocionen i es diverteixen amb els versos d'un poema, fan una activitat mental molt complexa amb la lectura d'un còmic -tal com ja apuntava el mestre Gianni Rodari-, qüestionen la realitat i aprenen davant d'un llibre sobre l'univers o els animals. Per aquest motiu, els llibres haurien de ser presents en tots els contextos de l'escola, per mirar i remirar, per llegir i rellegir en espais atractius amb objectes complementaris i propostes que permetin treballs transversals, perquè els bons llibres ofereixen possibilitats de treball global (de llengua, d'art, de ciències, etc.).

El perill d'aquesta situació és que es deixi en mans de les famílies el contacte afectiu amb el llibre (en el suport que sigui), perquè les desigualtats que això pot provocar són insalvables. Els nens i nenes que tenen un entorn familiar que els ofereix una riquesa de llibres, que dóna valor a la lectura i els encoratja en aquest àmbit entren amb més seguretat en el món de la imaginació, de la creació, etc.
Per aquest motiu, convé no oblidar que l'escola hi és per garantir la igualtat d'oportunitats i que continua sent l'agent principal en l'ensenyament -aprenentatge de la lectura. És quan descobrim relats de ficció meravellosos -rondalles, àlbums, etc.- que ens adonem del que es perden aquells nens que no tenen la possibilitat d'endinsar-se en aquests llibres i dialogar amb ells. 

05 de novembre 2014

Herbari poètic


En motiu del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, l'any 2002, tots els alumnes de Cicle Mitjà de la ciutat de Vic van dur a terme una experiència dissenyada per Carme Rubio i Maica Bernal, professores de la Universitat de Vic. Es tractava de la confecció d'un herbari amb ginesta, farigola, romaní o menta que els alumnes havien d'elaborar en un treball interdisciplinari de coneixement natural i social, art i poesia.



Un treball que pren la poesia com a element essencial, que promou el coneixement del gran poeta de casa nostra i que fomenta l'apropament a la realitat des de diferents òptiques. Una proposta per desvetllar tots els sentits i connectar els poemes amb la natura, que hem pogut conèixer de la mà de Carme Rubio en el marc de les assignatures de Literatura Infantil i Didàctica de la Literatura a la UVic-UCC, amb la intenció que els futurs mestres puguin aplicar experiències poètiques de qualitat a les aules.


29 d’octubre 2014

Presentació del Bestiolari de Joana Raspall


Bestiolari de Joana Raspall (Pagès Editors, 2014) aplega, tal com el seu nom indica, els poemes d'animals que l'escriptora Joana Raspall va crear pensant en un públic infantil. La selecció és a cura de l'especialista en literatura infantil, Josep M. Aloy, gran coneixedor de l'obra de Raspall. Es tracta d'un extens recull de poemes que mostra la sensibilitat i la qualitat poètica de l'autora. N'hi ha en forma de diàleg, altres de més descriptius, alguns que parlen de grans bèsties i d'altres sobre petits insectes, etc. En qualsevol cas, es tracta d'una poesia que connecta directament amb els infants per la temàtica, però també per la forma amb què es transmet: un llenguatge planer però ric, amb elements molt musicals i recursos poètics, literaris, propis de la poesia per a tots els públics.


El llibre és d'una edició molt acurada, en un format gran, que fa de bon llegir, ideal per a compartir i amb il·lustracions d'Anna Clariana, que complementen molt bé el sentit dels textos.



Divendres 21 de novembre a les 7 de la tarda es presentarà l'obra a Vic, a la llibreria La Tralla. La presentació anirà a càrrec de Maica Bernal i Carme Rubio, professores de la UVic-UCC, i comptarà amb la presència del curador del llibre.

25 d’octubre 2014

Jornada "Literatura i Educació"

L'Associació de Mestres Rosa Sensat ha organitzat la Jornada "Literatura i Educació. Un diàleg imprescindible" que es durà a terme dissabte 22 de novembre. Un espai on debatre sobre el foment de l'hàbit lector en l'àmbit escolar, sobre el que es llegeix i el que caldria llegir, sobre com es llegeix i com caldria fer llegir.

S'hi reuniran experts en l'àmbit de la LIJ, autors, mestres i pedagogs de reconegut prestigi, com Teresa Duran, Mireia Manresa, Miquel Desclot, Joan Portell, Jaume Cela, Juli Palou, Mariona Trabal. Una oportunitat per tornar a posar de relleu la importància de la literatura a l'escola. Més informació a: http://www2.rosasensat.org/pagina/jornada-literatura-i-educacio


02 d’octubre 2014

La creació escrita a l'aula

Quines pràctiques es duen a terme a l'escola per fomentar la creació escrita dels alumnes?, s'utilitzen diversos recursos per iniciar el joc creatiu a partir, per exemple, d'una imatge, una paraula o una cerca al google?, es promou la reflexió sobre el llenguatge i l'estructura narrativa o poètica com un autèntic i seriós divertiment? 

El curs Estratègies i Recursos per a la Creació Escrita a l'Aula, impartit pel professor i escriptor Víctor Sunyol,autor del llibre Escriptura creativa (Eumo, 2014), és una bona oportunitat per conèixer propostes que ajudin a convertir la classe en un autèntic taller de creació escrita. 

29 de setembre 2014

50 anys de Mafalda



Avui fa mig segle que va aparèixer per primera vegada una tira còmica de la irreverent Mafalda, sorgida de la ploma del magistral Quino. Mafalda forma part del nostre imaginari col·lectiu, és un clàssic indispensable per la seva crítica i la seva ironia. Convé recuperar-la i rellegir-la perquè és del tot vigent...

19 de setembre 2014



Cursos sobre co-creació i àlbums sense paraules a l'aula a l'espai ACVIC.

Informació a: cursos ACVIC




01 d’agost 2014

Geografies Literàries

La col·lecció Geografia Literària dels Països Catalans va creixent. Després dels volums dedicats a les comarques barcelonines; les terres lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran; les comarques tarragonines i les terres de l'Ebre o la Barcelona nova, ara ens arriba Barcelona Vella

El professor de la UVic-UCC Llorenç Soldevila és l'artífex d'aquesta obra que presenta, en diferents volums, tots els racons dels Països Catalans acompanyats de fragments literaris (poesia, prosa, teatre, cançó, assaig...) que hi tenen una determinada vinculació. Es tracta d'una antologia exhaustiva que pretén arribar a tots els públics amb un format molt amè, que permet endinsar-se en el coneixement de la literatura i del territori. 

Els textos ajuden a viure intensament l'entorn i el paisatge ofereix elements per entendre millor les obres. Es tracta, doncs, d'una magnífica oportunitat de gaudir de rutes literàries, per a joves i grans, i de fer país.

29 de juliol 2014

Recordem Pere Calders

Aquest juliol fa 20 anys de la mort de Pere Calders (1912-1994), un dels millors escriptors de contes, exponent clau del realisme màgic. Les seves obres estan plenes d'elements fantàstics i reals; l'autor juga amb l'absurditat per transmetre, en molts casos, una àcida crítica social i política. La ironia i l'humor subtil són també aspectes destacats de les seves creacions, així com l'ús d'un llenguatge molt acurat. 

Per això, sempre és bon moment per recuperar les seves històries, que sorprenen, fan somriure i porten a la reflexió. Tots els contes (La butxaca, 2008) és un volum indispensable que agrupa els seus relats ordenats de manera cronològica i Raspall (Mars 2009), edició il·lustrada per Carme Solé Vendrell, és una joia fantàstica per a petits i grans.



 

21 de juliol 2014

Recordem Xesco Boix

Fa 30 anys de la mort de Xesco Boix (1946-1984), pioner en el món de l'animació en aquest país. Un mestre que va creure en la literatura, en els contes i les cançons, com a aspecte clau per educar: "Jo, com a animador, busco de distreure, de distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait... Les cançons populars, els contes, les rondalles... les danses, el folklore actiu, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’Infant, i resulta tan important això, com ho són les matemàtiques, per exemple. Molts educadors encara no ho han entès." 

Va recollir, conjuntament amb altres autors com Jaume Arnella o Lluís M. Panyella, el folklore d'arreu, en va fer difusió a escoles, pobles i ciutats i va contribuir a posar de manifest el valor de la literatura popular per créixer culturalment. Recordem-lo compartint les seves cançons i els seus contes més populars, com Sopa de pedres

13 de juliol 2014

La màgia de la paraula a Montserrat



Un any més, l'Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil a Montserrat ha estat una bona oportunitat per aprendre sobre literatura, biblioteca i escola. Enguany, vam poder aprofundir en el coneixement dels cançoners per a infants en una conferència a càrrec de Josep Massot, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i vam visitar l'exposició de llibres de cançons per a infants de diferents èpoques. En un moment com l'actual, en què la llei LOMCE pretén reduir la música a l'escola, vam comprovar com en són de valuoses les aportacions que han fet mestres i músics en aquest àmbit al llarg de la història.

Francesc Parcerisas, poeta, traductor i professor de la UAB, va compartir tot un seguit de reflexions sobre la tasca de traducció de llibres per a infants i joves: quin tipus de lèxic pot ser més adequat? Què cal fer en la traducció de noms propis? Com garantir l'ús genuí del llenguatge i fer que el text sigui comprensible? Convé posar en valor la feina del traductor i tenir en compte la qualitat de les traduccions a l'hora d'escollir un llibre. Malauradament la feina de traduir no sempre es fa prou visible.

Vam repassar la trajectòria professional de Maria Rius amb M. Àngels Rius i la mateixa il·lustradora que ens van acostar els trets característics de la seva obra, que ha anat evolucionant però que ha sabut mantenir un estil propi que ha destacat en els llibres per a infants i joves dels darrers anys.

La ruta literària pels espais on van tenir lloc les batalles del Bruc, conduïda pel professor de la UVic-UCC Ramon Pinyol, ens va permetre viure la literatura, la geografia i la història. L'experiència de rutes literàries per als més petits, a càrrec de la mestra de l'escola El Despujol, Isabel Muntañá, i de les professores de la UVic-UCC Maica Bernal i Vanesa Amat, va voler demostrar que la poesia connecta directament amb els infants, que les rutes es poden fer per redescobrir els elements més propers i quotidians i que és necessari viure poesia a l'escola en tots moments i en totes les etapes educatives. El taller d'escriptura poètica a càrrec del professor de la UV, Alexandre Bataller, va oferir recursos i estratègies molt interessants per fomentar la creativitat a l'aula.  

Caterina Valriu, professora de la UIB, va revisar la tipologia de personatges extraordinaris, objectes màgics i elements meravellosos que habiten les rondalles populars. A més, va reflexionar, de manera molt encertada, sobre la necessitat de mantenir vius els aspectes simbòlics propis de la nostra tradició cultural. Va afirmar que ja fa molts anys que estem patint una excessiva infantilització i banalització dels contes populars i que la difusió de les mateixes versions, en bona part pels mass media, redueix la varietat d'històries i, en definitiva, ens empobreix.

El poeta i rondallaire Ricard Bonmatí va fer una sessió pràctica sobre la necessitat d'explicar contes i de recitar poesia a l'escola, per les possibilitats lingüístiques i de creixement personal que aquestes produccions poden oferir.

L'espectacle de màgia, amb el grup La Patilla, i l'obra de teatre Si n'era un somni, del grup Alambiq, ens van oferir un joc molt poètic i ple de sensibilitat. Cal dir que les vetllades de rutes nocturnes amenitzades amb rondalles contades per Caterina Valriu van contribuir a fer viure plenament la màgia de la paraula.

Gràcies a tots per fer-ho possible. 

Reconeixement a Mercè Escardó



En el marc de la V Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil: Jornades sobre la màgia de la paraula (UVic-UCC i Abadia de Montserrat), es va fer un acte d'homenatge a Mercè Escardó per la seva tasca al capdavant de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès (de 1982 fins a 2013) i per ser una activa dinamitzadora de la lectura en tots els contextos.

La professora de la UVic-UCC Carme Rubio va repassar la trajectòria de Mercè Escardó, destacant la difusió que ha fet de l'espai de "Bebeteca", la seva dedicació per promoure la passió per llegir des de la primera infància i el treball constant per crear de manera imaginativa tot el que faci viure la literatura intensament. Alguns exemples en aquesta línia són: la creació del follet com a habitant de la biblioteca o de la bèstia que encomana les ganes de llegir; les bibliovacances o el bosc de llibres. A més, cal recordar que les pràctiques de dinamització lectora comencen amb la bona tria de les obres i aquesta ha estat també una tasca molt important per Mercè Escardó a Can Butjosa, de manera que la biblioteca s'ha caracteritzat per conservar les millors obres de tots els temps, mantenint fins i tot el valuós fons del Premi Catalònia. Escardó també ha fet la seva aportació com a escriptora de llibres per a infants, buscant atrapar els lectors amb els seus relats, i ha elaborat obres de divulgació de la seva concepció sobre lectura i biblioteca.

Actualment, impulsa el projecte Cal Llibre, una associació sense ànim de lucre que té la voluntat de consolidar la lectura com un hàbit de creixement entre infants i joves. Des de Cal Llibre, un grup multidisciplinar crea dinàmiques i espais de lleure i formació per la lectura, al mateix temps que treballa per poder tenir un lloc màgic de trobada entre llibres i infants a Villa Carmen, una casa meravellosa a Santa Eugènia de Berga (Osona), que sens dubte esdevindria una gran aportació en aquest àmbit. Mentrestant, el projecte va caminant per mantenir vius els objectius que sempre ha perseguit Escardó.

Mercè Escardó ha deixat la seva feina al capdavant de Can Butjosa però convé recordar i difondre tot el seu llegat, perquè no ens podem permetre perdre les seves iniciatives. Ens convé continuar aplicant les seves propostes en la formació dels lectors; propostes que s'han demostrat efectives i han estat reconegudes a arreu. Per aquest motiu és necessari vetllar perquè tot el que s'ha aconseguit a Can Butjosa no només es mantingui sinó que s'expandeixi. Per tots els professionals de la dinamització lectora, en biblioteques o escoles, Escardó ha esdevingut un referent que convé tenir present.

28 de juny 2014

Recordant Ana María Matute...

Recordem Ana María Matute (1925-2014), pocs dies després de la seva mort, com una dona singular, sensible i ferma; com una escriptora de talent innegable, que va saber retratar de manera magistral el món de la infància. La recordem, també, com a autora de relats extraordinaris per a infants, alguns dels quals han estat reeditats durant el 2013 per l'Editorial Destino en versions il·lustrades, de manera magnífica, per Albert Asensio: Paulina; El saltamontes verde; El aprendiz; Sólo un pie descalzo; Caballito loco; El verdadero final de la Bella durmiente; El polizón de Ulises; El país de la pizarra. Una bona elecció per aquells que busquin històries riques en matisos, de llenguatge acurat i que puguin connectar amb infants i adults. 

Volem recordar, també, que l'autora fou distingida amb nombrosos premis. Precisament, en la cerimònia de lliurament del Premi Cervantes (2011) va pronunciar un discurs on defensava la literatura infantil i els contes populars com a patrimoni cultural, al mateix temps que feia una crítica a la manipulació que algunes històries tradicionals han patit, deixant-les, en alguns casos, sense el simbolisme necessari. Un discurs que també convé recordar.

10 de juny 2014

Endevina...Què deu ser?


Endevina... Què deu ser? (Eumo Editorial, 2014) és un recull imprescindible de més de 140 endevinalles populars i d'autor. La selecció, a cura de M. Fons, M. Bigas i M. Correig, es presenta a partir de diferents eixos temàtics que agraden als infants, com per exemple els vehicles, la natura, l'escola, l'univers, la música o els animals. Al final de cada apartat, s'inclouen algunes expressions o frases fetes sota el títol "Maneres de dir" que, com les mateixes endevinalles, contenen metàfores, personificacions, dobles sentits... Ens referim, per exemple, a expressions com: "Hem begut oli", "Farem salat", "Posar el crit al cel" o "Portar el carro pel pedregar".

Tant les endevinalles, que conformen el gruix principal del llibre, com les dites o frases fetes són manifestacions culturals que no hem de perdre, que enriqueixen la nostra llengua i que, malauradament, cada vegada tenen menys presència, acostumats com estem a utilitzar termes foranis.

Aquesta obra ofereix textos de Lola Casas, Joana Raspall, Miquel Desclot, Josep Maria Espinàs, etc. i alhora permet recuperar endevinalles de tots els temps, que formen (o haurien de formar) part del nostre imaginari, com ara: 

"Una capseta blanca
que s'obre i no es tanca"

"Una dona (vella) amb una sola dent
que fa córrer tota la gent"

Les il·lustracions desprenen el simbolisme i l'estil propi del seu creador, Morad Abselam. Acompanyen els textos i, en algun cas, ofereixen alguna pista sobre la solució. De totes maneres, el més interessant de les endevinalles no és endevinar-ne la resposta, encara que ho pugui semblar, sinó més aviat gaudir de la seva poesia, de la seva musicalitat i de la manera amb què es transmet un missatge amagat. Per això, és fins i tot més divertit rellegir-les quan ja n'has esbrinat la resposta per poder-te fixar en el llenguatge.

Per tant, aquest llibre és, com dèiem a l'inici, un recull imprescindible, perquè grans i petits puguin passar una bona estona a casa i a l'escola, entre amics i família.

01 de juny 2014

V Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil


Aquesta edició de l'Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil se centra en la màgia de la paraula, entesa com un ingredient indispensable en les obres per a infants i joves tant orals com escrites. Vegeu el PROGRAMA.

20 de maig 2014

Viatge poètic per Catalunya

Viatge poètic per Catalunya (Angle Editorial, 2014) conté una magnífica selecció de poemes, d'autors com Josep Carner, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Maria-Mercè Marçal, Clementina Arderiu o Salvador Espriu, organitzats en quatre itineraris segons els punts geogràfics als quals es fa referència. Es tracta d'un recull poètic que ofereix les mirades dels poetes, més descriptives o simbòliques, a diferents indrets de la geografia catalana. La tria de les obres és a cura del professor Joaquim Molas i s'acompanya d'unes aquarel·les de la il·lustradora Roser Capdevila, que aporten una imatge dels diferents espais que ajuda a contextualitzar el text, a comprendre i a fer viure el poema.  


Es tracta d'una revisió ampliada i modificada de l'edició de l'any 1990. Per tant, és una bona oportunitat per recuperar una obra destacada com a antologia poètica de referència, que permet relacionar la poesia i el territori.

18 de maig 2014

La importància del joc lingüístic en les primeres lectures

Imatge de l'acte de presentació de L'abecedari dels oficis
 
Dimecres, 14 de maig, a l'Aula Teresa Buscart de la UVic-UCC es va dur a terme la xerrada "La importància del joc lingüístic en les primeres lectures. Una reflexió de didàctica de la llengua a propòsit del llibre L'abecedari dels oficis", a càrrec d'Isabel Muntañá, mestra de l'escola El Despujol (Les Masies de Voltregà). Un acte conduït per la professora de la Universitat Maica Bernal amb l'objectiu de presentar el llibre i debatre sobre les característiques dels llibres dirigits als primers lectors.

La Isabel Muntañá és una mestra amb un discurs molt sòlid sobre el desenvolupament del llenguatge i el foment de la lectura. Ha treballat amb nens i nenes d'Educació Infantil i Primària, ha fet assessoraments de formació continuada a mestres i ha participat en projectes innovadors sobre didàctica de la llengua i la literatura. Durant la xerrada va reflexionar sobre la necessitat de treballar l'oralitat a l'escola de manera significativa, defugint les converses repetitives i avorrides, i d'entendre que el treball del discurs oral va paral·lel al treball de lectura i d'expressió escrita. 

A continuació es transcriu un fragment del seu discurs, que fa referència al llibre L'abecedari dels oficis:
 
"El text que acompanya cada ofici en fa una definició breu i perfecta utilitzant el joc lingüístic que genera la rima. És un text que pot ser llegit i pot ser escoltat; un text que pot generar conversa i que es pot transformar (només heu de canviar alguna paraula del text per passar ràpidament a l’endevinalla!), o que es pot aprendre. Per què a un nen o a una nena li és fàcil aprendre un poema? Doncs per la musicalitat de la rima. I si se l’aprèn, incorpora vocabulari que millora la seva expressió oral i li facilita la lectura.  

Per tant, els jocs lingüístics no dificulten sinó que faciliten l’arribada d’un missatge, l’adquisició de nou lèxic, la fluïdesa verbal i lectora, i fan sorgir la creativitat de manera inesperada, espontàniament. Deixeu-me que digui també, que són una excel·lent eina per a la integració de l’alumnat nouvingut, precisament perquè permeten vèncer la por al ridícul i acostar-se al llenguatge d’una manera lúdica"

05 de maig 2014

Les proses de Joan Brossa

Dimecres, 7 de maig, tindrà lloc una xerrada sobre les proses de Joan Brossa al Temple Romà de Vic a les 20h. La presentació anirà a càrrec de la directora de la Fundació, Glòria Bordons. L'acompanyarà el poeta Víctor Sunyol, que llegirà alguns textos de l'autor.

Tot i que Joan Brossa és principalment conegut per la poesia i per l'obra plàstica, també té una ingent obra en prosa, multiforme i, per la seva mateixa dispersió, més desconeguda.  La xerrada se centrarà en els diferents tipus de prosa de Brossa: poemes en prosa, textos relatius a la seva poètica, com ara pròlegs i entrevistes, i, finalment, els més nombrosos, textos que presenten o acompanyen artistes, poetes, grups teatrals, i institucions, entre d'altres.

30 d’abril 2014

Premis Crítica Serra d'Or

Col·lecció Tant de gust...

M. Carme Bernal i Carme Rubio reben el Premi Crítica Serra d'Or 2014 per a l'edició de la col·lecció Tant de gust... (Les Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que es va iniciar el 2006 amb el volum dedicat a Andersen. Les obres tenen per objectiu la difusió d'autors clàssics per a joves i per a col·lectius aprenents de llengua catalana, seguint les directrius de Lectura Fàcil. Dins el Premi, s'atorga una menció especial al darrer llibre de la col·lecció, que va aparèixer el 2013, dedicat a la figura de Joan Salvat Papasseit.

Les autores havien rebut aquest guardó en l'edició de 2011 pel llibre La princesa malalta (PAMSA, 2010), una rondalla popular de la col·lecció L'Onada de Dones. Es tracta, doncs, d'un nou i merescut reconeixement a la feina que duen a terme per posar els millors textos literaris a l'abast de tots els lectors.



Salvador Espriu de Molist i Vila


En la categoria de Literatura Infantil i Juvenil han estat guardonats el prolífic escriptor, Pep Molist, i l'il·lustrador, Jordi Vila, per la seva obra Salvador Espriu (Baula, 2013), de la col·lecció Vull conèixer..., iniciada el 2010 amb el llibre dedicat a Miquel Martí i Pol. Es tracta d'un àlbum que pretén difondre la vida i l'obra del poeta Salvador Espriu, amb el relat d'alguns moments de la seva infantesa i amb algunes poesies de l'autor. Les il·lustracions tenen una lluminositat especial i contribueixen a fer que el lector es deixi captivar pel poeta.





Vegeu el llistat dels diferents premiats a: http://www.nuvol.com/noticies/fonalleras-camps-mundo-ibarz-i-llibert-premis-serra-dor/

26 d’abril 2014

Recordant García Márquez

 

Gabriel García Márquez (1927-2014), l'escriptor capaç de crear mons particulars, exponent clau del realisme màgic, va escriure alguns contes, il·lustrats magistralment per Carme Solé Vendrell. En són un exemple La luz es como el agua (1978), una de les úniques històries que va escriure realment per a infants, i María dos Prazeres (1999). Dues obres per a lectors de totes les edats, per recordar aquest gran autor, desaparegut fa pocs dies

15 d’abril 2014




Dimecres, 14 de maig, Isabel Muntañá, mestra de l'escola El Despujol, farà una xerrada a la Universitat de Vic sota el títol:

La importància del joc lingüístic en les primeres lectures 
Una reflexió a propòsit del llibre L'abecedari dels oficis

Presentació del llibre a càrrec de M. Carme Bernal, directora del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la FETCH de la UVic- UCC.

Lloc i hora: Aula Teresa Buscart. Campus Miramarges. Universitat de Vic a les 18.30h

12 d’abril 2014

El domador de paraules...

(La Galera, 2012)
El domador de paraules. Poesies incompletes aplega cinc llibres de poesia de Miquel Desclot. És una oportunitat fantàstica per recuperar tres obres que podem considerar clàssiques del gènere. Es tracta de: Bestiolari de la Clara, amb fantàstics poemes sobre animals de tota mena, que va merèixer el Premi Crítica Serra d'Or l'any 1993; Oi, Eloi?, publicat l'any 1995 i que conté jocs i endevinalles que han estat referència en l'àmbit de la poesia infantil i juvenil, i Més música, mestre! que l'any 2002 va ser reconegut amb el "Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil", que ofereix una poesia per a cada instrument musical en un exercici entre música i llenguatge (poemes que, en alguns casos, han estat convertits en cançons). A més, hi trobarem dos volums nous: El domador de paraules, que dóna títol a l'antologia, i Com si fóssiu a casa vostra.

Miquel Desclot és un autèntic domador de paraules, sap triar les més encertades per jugar amb els sentits i amb la música de la llengua. El seu treball poètic és acurat i rigorós, ofereix lèxic precís i ric i les seves creacions són petites joies, com aquesta "Rata d'escala" que també podem trobar a Viu la poesia:

Rata d'escala
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:

hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.

Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.

Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.
 

10 d’abril 2014

06 d’abril 2014

La literatura en l'ensenyament de la llengua

El IV Simposi de l'Ensenyament del Català, celebrat el 4 i 5 d'abril a la Universitat de Vic, ha comptat amb la participació de 300 persones i 113 comunicacions. Ha estat una magnífica oportunitat per analitzar i valorar la situació actual de l'ensenyament del català i per considerar els reptes de futur en aquest àmbit. S'han compartit coneixements sobre la immersió lingüística a diversos països, experiències de diferents etapes educatives i projectes duts a terme als Consorcis per a la Normalització Lingüística i per voluntaris per la Llengua. La literatura, però, ha estat poc present, descomptant algunes valuoses pràctiques, com per exemple els clubs de lectura als centres de normalització lingüística o els contes a l'escola, la majoria de comunicacions han girat al voltant d'altres eixos. Hi ha hagut experiències molt interessants i debats fructífers per encaminar la tasca d'ensenyar llengua però, com ja anotaven els organitzadors, sembla que darrerament la literatura ha tingut poca consideració en les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge de la llengua, com si fossin dues qüestions plenament diferents.

La lectura literària contribueix al desenvolupament de l'aprenentatge lingüístic, de models narratius o poètics, afavoreix el coneixement de la construcció textual o de nou vocabulari, ajuda a interioritzar formes diverses de construcció sintàctica, a recuperar expressions genuïnes de la llengua, etc. Per tot això, potser és moment de posar la literatura en un lloc destacat en l'ensenyament de la llengua. Les lectures en veu alta, les dramatitzacions de textos, la il·lustració de contes o poemes, les lectures compartides, els tallers de creació literària, la reflexió o comparació de textos, el coneixement de formes d'expressió diferents segons els personatges o els punts de vista... són tan sols exemples que poden fomentar un lligam afectiu amb la llengua, millorar-ne el coneixement i l'ús i, sobretot, augmentar-ne la qualitat. Evidentment, calen bons textos i bons mestres. Prendre'n consciència potser és el primer pas.

Manifest del dia Internacional del Llibre Infantil: Carta als nens del món

26 de març 2014

Il·lustració de la portada de Violeta Monreal
de La bella durmiente (Bruño)

La revista CLIJ núm. 258, corresponent a març-abril 2014, a més d'incloure estudis sobre obres, com Caperucita en Manhattan, o sobre les relacions entre cinema i literatura, també conté dos articles referents a la literatura i l'escola:

D'una banda, "El sentido de la formación literaria del maestro" de Mapi Ballesteros i Míriam Cabré, que posa de relleu la importància d'una formació sòlida dels docents perquè puguin encomanar el desig de llegir i fomentar la creativitat.

D'altra banda, l'article "Aprender a explorar el álbum. El código visual en el encuentro entre lectores y lecturas" de Vanesa Amat, que exposa una experiència basada en el diàleg entre alumnes de 2n de Primària al voltant de les il·lustracions i els aspectes gràfics en la lectura.



21 de març 2014

Dia Mundial de la Poesia


La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia. A tot el territori s'han organitzat activitats per gaudir d'aquest gènere literari. Cada any, a més, per celebrar aquesta data, des de la Institució de les Lletres Catalanes es tria un autor a qui se li encarrega la feina de fer un poema que serà traduït a diferents llengües. Enguany el poema és Tan sols una paraula nua de Montserrat Abelló (1918), una veu compromesa que té una obra molt punyent.

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.


Com ho és la poesia.


19 de març 2014

La Galera 50+1

Per celebrar els cinquanta anys de l'Editorial La Galera, nascuda el 1963, l'Associació de Mestres Rosa Sensat va organitzar l'any passat una exposició de llibres que ara es pot veure a la llibreria Casa Anita. L'editorial va néixer de la mà d'un grup de mestres bibliotecàries vinculades al moviment de renovació pedagògica en el moment de la represa de la llengua i la cultura catalana. 

Les seves publicacions han marcat tota una generació, n'és exemple El zoo d'en Pitus de Sebastià Sorribas (Premi Folch i Torres 1965). Una de les obres més llegides, traduïdes, recordades i estimades.

La Galera ha contribuït decididament a formar lectors en català, a crear personatges i històries que ja són part del nostre imaginari col·lectiu, a reprendre la llengua i la cultura en un moment convuls de la nostra història. 


La Biblioteca de l'Associació de Mestres Rosa Sensat va elaborar un document recordant un títol significatiu de l'editorial per a cadascun d'aquests cinquanta anys (vegeu la selecció clicant aquí). Ens sumem a la felicitació a l'editorial, enguany que ja en són 50+1.

18 de març 2014

Raspall, Premi Crítica Serra d'Or 1982 
(text de Pere Calders i il·lustració de Carme Solé)

El darrer número de Serra d'Or (març 2014) inclou dos articles sobre la il·lustradora Carme Solé. Es tracta de "Carme Solé Vendrell, l'art de la il·lustració", un repàs a la trajectòria professional d'aquesta autora a càrrec de M. Carme Bernal i Carme Rubio i l'entrevista "Carme Solé Vendrell, l'artista que commou", que es va dur a terme en el marc de la IV Escola d'Estiu de LIJ de la UVic i l'Abadia de Montserrat, a càrrec de Vanesa Amat. Carme Solé té un discurs molt sòlid sobre l'ofici d'il·lustrar i diu coses tan interessants com:

"(...) el que m'agrada és la literatura, perquè no és solament què t'expliquen sinó com ho fan. Il·lustrar és el mateix: no és solament dibuixar el que diu l'escriptor, sinó dir-ho a la teva manera(...)". Josep Maria Aloy ressenya els articles al seu blog: mascaró de proa.

A més, a la revista també hi trobem un article de Teresa Mañà, "Llibres per a infants i adolescents", que ofereix una panoràmica de les darreres publicacions per a infants i joves (agrupades segons si es tracta de clàssics recuperats, llibres per aprendre coses, etc.), i recorda premis i altres efemèrides recents en aquest àmbit.

19 de febrer 2014

L'abecedari dels oficis

L'abecedari dels oficis de Vanesa Amat i Anna Clariana
L'abecedari dels oficis (Eumo Editorial, 2014) és un llibre pensat, principalment, per a primers lectors. A cada pàgina s'hi pot trobar: una lletra de l’abecedari, noms de diferents oficis (lletra de PAL) i un rodolí o conjunt de versos amb una certa rima (lletra lligada). Aquests textos expliquen una situació divertida o descriptiva relacionada amb alguna de les professions. Tot s’acompanya de dibuixos dels oficis, que serveixen d'ajuda per a la lectura i, en algun cas, complementen la situació que descriuen els mots. 

Aquesta diversitat de tipus de lletra, de text, etc. pretén aportar diferents possibilitats de lectura. l'infant podrà llegir el llibre sol o bé acompanyat, segons el nivell en què es trobi. La idea és que pugui començar a llegir les paraules i que siguin els adults (pares, avis, mestres o germans grans) que llegeixin en veu alta els escrits, per tal de compartir el joc de la rima, el divertiment que proposa el petit text. 
 
El fet de jugar amb les paraules, conèixer com sonen, com comencen i com acaben, oferir-los poemes, rimes, etc. és necessari perquè puguin anar desenvolupant la capacitat d'entendre com funciona la llengua escrita i estableixin relacions entre l'oralitat i l'escriptura. En aquest sentit, els textos busquen la musicalitat del llenguatge, contenen diàlegs, exclamacions, etc. i la seva estructura permet que siguin llegits amb molta expressivitat.

L'abecedari dels oficis aposta per un aprenentatge lúdic del llenguatge i ofereix el joc lingüístic que els nens i nenes necessiten i que darrerament hem perdut centrant-nos en un aprenentatge excessivament repetitiu o pràctic, cercant la utilitat més immediata, allunyant-nos del que és propi en aquesta etapa de descoberta. Si escoltem atentament els infants ens adonarem de com els agrada inventar-se paraules, jugar amb el llenguatge, buscar rimes, etc. i els adults hem de facilitar que puguin descobrir el món de l'escrit des d'aquesta perspectiva.

17 de febrer 2014

Com introduir els escriptors a l'escola

El proper dimecres, 26 de febrer, es durà a terme la sessió "Com introduir els escriptors a l’escola. Presentació del llibre Tant de gust... Senyor Salvat-Papasseit, de M. Carme Bernal i Carme Rubio” a càrrec d’Enric Martín, professor de Literatura de l’IES Jaume Callís de Vic. L'acte es farà a les 18.30h a la Sala Segimon Serrallonga (Masia de la Torre dels Frares) de la Universitat de Vic.

16 de febrer 2014

Certamen poètic per a escoles

El diari Ara convoca un certamen poètic per a escoles amb la idea de fomentar la lectura i la creació de poesia. Es proposa que els centres presentin un recull de poemes inspirats en els versos de Joan Vinyoli, aprofitant que enguany se celebra el centenari del naixement del poeta. Sens dubte es tracta d'un bon estímul perquè a les escoles es conegui millor la seva obra. L'enfocament de la proposta, a més, té en consideració la idea que l'escriptura poètica a les escoles ha de partir sempre del gaudi d'escoltar poesia i de l'observació atenta de poemes a partir dels quals poder recrear, tot repensant l'estructura o capgirant-ne el sentit. En  definitiva, una iniciativa fantàstica!

13 de febrer 2014

Free library



Fa uns dies unes estudiants del darrer curs del Grau de Mestre d'Educació Infantil em van fer arribar la imatge d'aquesta caseta que es troba a l'entrada de l'escola on fan pràctiques a Minnesota. Cada dia les mestres hi posen una selecció de llibres i les famílies poden agafar lliurement l'exemplar que els interessi i tornar-lo quan creguin oportú. Es tracta de l'anomenat "free library", una idea fantàstica per crear vincles entre escola i família, fer que els llibres siguin presents a tot arreu i, en definitiva, fomentar la lectura. Gràcies noies!

10 de febrer 2014

Del joc i del foc. Curs d'iniciació a la poesia



Amb el títol d'un dels llibres de tankes de Carles Riba, Del foc i del joc (1946), la Universitat de Vic i la revista Reduccions organitzen un curs adreçat a totes les persones interessades a conèixer la poesia catalana.

Es tracta de 9 sessions (que es duran a terme a la Universitat de Vic de març a abril de 2014) que ofereixen un coneixement teòric i estructural del gènere poètic (moviments, estils, mètrica, versificació, retòrica...), un recorregut històric a través de l'anàlisi d'obres i d'autors de l'època contemporània i l'aplicació de la poesia en la societat en què vivim mitjançant rutes literàries i recitals.


Més informació del curs clicant aquí.

06 de febrer 2014

Un missatge en un globus

La fotografia mostra el dibuix que va fer una nena de l'escola de Primària d'Odars (França) i que, com tots els seus companys, va lligar a un globus i va deixar anar des del pati de la seva escola. El seu globus va fer un llarg viatge i va arribar fins a la Plana de Vic. El globus va quedar esquinçat, però el dibuix i el seu missatge es van mantenir gairebé intactes. 


Com qui llança un missatge dins d'una ampolla al mig d'un oceà, aquesta targeta, enviada en senyal d'esperança en una jornada solidària el 6 de desembre, va arribar, sorprenentment, a casa nostra gairebé dos mesos més tard. L'adreça i el telèfon de l'escola, que figuraven a la targeta, van fer possible el contacte amb el centre i, per tant, el coneixement de l'inici del viatge d'aquest globus particular, que ens va fer somriure.

Aquesta història ens recorda l'activitat d'enlairada de globus poètics, que narra el mestre Jaume Centelles al llibre La biblioteca, el cor de l'escola (Rosa Sensat, 2004). Es basa en l'escriptura, creació o còpia, d'una poesia en una targeta que es lliga a un globus amb les dades de l'escola, perquè qui el trobi pugui posar-s'hi en contacte, de manera que l'infant pugui saber que el seu globus i la seva obra han trobat un destinatari. Tot plegat genera moltes ganes de triar un bon poema o d'escriure una creació per al destinatari desconegut, a més de passar una estona inoblidable en el moment de llançar els globus tots junts des del pati de l'escola.

Es tracta d'una experiència molt engrescadora, que té un punt de misteri o de màgia, d'emoció o d'intriga. Ben mirat, sempre hi ha algú, en algun lloc, a vegades força llunyà, que rep el missatge i somriu.

31 de gener 2014

Escriptura creativa


Escriptura creativa. Recursos i estratègies (Eumo Editorial, 2013) de l'escriptor i professor Víctor Sunyol ofereix una gran quantitat de propostes per incentivar la creativitat. Com generar idees per construir una narració? Quines estratègies es poden aplicar a l'hora d'escriure poesia?  Es tracta d'un recurs molt útil per jugar amb la llengua i esmolar l'enginy, tant per a creadors com per a mestres que vulguin estimular la producció escrita dels seus alumnes. Canviar finals, exagerar, imitar, descontextualitzar... Jugar amb els equívocs, les onomatopeies, allargar o capgirar un poema, buscar una determinada sonoritat... 

Els exercicis són una gran oportunitat per treure profit de tot allò que ens envolta (també d'eines tan usuals com Google!) com a punt de partida per escriure o per millorar les habilitats que intervenen en el llenguatge, en el joc creatiu.  Les activitats es plantegen de manera molt concreta, amb exemples, però també possibiliten noves reflexions que permetran que cadascú pugui adaptar les propostes a les seves necessitats. A més, van acompanyades de consells pràctics molt interessants. 

El proper dimarts, 4 de febrer, a les 18.30h es presentarà el llibre en una xerrada - taller a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic. Una bona ocasió per apropar-se al contingut de l'obra, de la mà de la professora Maica Bernal i del mateix autor, i aprofundir en les seves possibilitats a les aules.

28 de gener 2014

Blau, groc, roig


L'artista Carme Solé Vendrell, que el passat novembre va rebre per segona vegada el Premio Nacional de Ilustración, exposa al Museu Etnogràfic de Ripoll part de la seva obra pictòrica, acompanyada de quatre escultures (tres d'elles de bronze), sota el títol "Blau, groc, roig". Es tracta d'una obra colpidora i suggerent que mostra rostres d'infants que han patit un conflicte bèl·lic, des de la Guerra Civil espanyola, que recordem quan fa 75 anys de l'arribada de les tropes franquistes a Barcelona, fins als conflictes a Palestina o a Síria que, malauradament, són ben vius. Les cares dels infants, pintades magistralment, transmeten tota la càrrega emotiva del patiment, de l'opressió a través del traç i de l'ús del color, aspectes que caracteritzen l'obra de C. Solé.

17 de gener 2014

II Congrés Internacional de Geografies Literàries


Del 24 al 26 d'abril es durà a terme el II Congrés Internacional de Geografies Literàries a la Universitat de Vic. Un moment per compartir experiències i reflexions al voltant de la literatura i el territori des de l'àmbit de la difusió cultural, patrimonial i turística però també des de la perspectiva didàctica.


Informació i enviament de comunicacions a: http://www.congresgeolit.cat/