28 de setembre 2011

Via llibre


El primer programa de Via llibre (canal 33) es pregunta com canviarà la lectura en els nous suports; fins a quin punt els nous enginys audiovisuals es poden considerar lectura o com han canviat les biblioteques en els darrers temps. 

Per fer-ho, escolta les preferències dels lectors més joves, el diàleg entre experts en lectura; les opinions de qui fins fa poc va ser directadora de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i les recomanacions d'autors i professors fetes en el marc de la Llibreria La Tralla de Vic.

20 de setembre 2011



Una història sobre la diferència que es conta de manera simbòlica, defugint lliçons explícites. Un àlbum de gran bellesa estètica, original i emotiu.

17 de setembre 2011

Entre mares i madrastres... Ventafocs i Blancaneus

Il·lustració Ana Juan
Són moltes les reflexions generades al voltant dels personatges femenins dels anomenats contes populars, tradicionals, de fades o meravellosos. Així, darrerament han reaparegut moltes veus crítiques amb els models que els personatges femenins dels contes de sempre poden aportar als infants d'avui. La  Ventafocs, la Blancaneus o la Caputxeta estan en el punt de mira. Alguns diuen que es tracta de contes sexistes, fins i tot hi ha qui aposta per introduir noves adaptacions d'aquestes històries o bé per la seva absoluta eliminació.

A. Rodríguez Almodóvar a l'article "No toquéis a Blancanieves" dóna una visió més àmplia dels contes populars i en fa una defensa absoluta. Més enllà del que és políticament correcte defensa que els contes es mantinguin perquè el sentit d'aquestes narracions és de naturalesa simbòlica. Les accions de mares o madrastres i de prínceps i princeses esdevenen el motor principal per fer créixer els personatges, per fer-los viure aventures que suposen la seva iniciació en el món adult.

En la mateixa línia trobem el reportatge de S. Puértolas "Malas de cuento" que defensa la figura de les mares, madrastes i bruixes dels contes, personatges arquetípics que desencadenen el conflicte necessari en les històries. "La presencia del mal en el mundo, sostiene Jung, es un hecho evidente y, en consecuencia, no podemos descartar el proceso de aprendizaje que nos brindan los cuentos. Lo tremendo, lo terrible, lo incomprensible, es parte de la vida, y la imaginación es un instrumento poderoso para nuestra sobrevivencia. También para nuestra felicidad."

Per tot això és necessari no interpretar aquestes històries literalment perquè aquesta és l'única manera de viure intensament la literatura que, com tot art, intenta connectar amb l'essència humana utilitzant formes metafòriques, simbòliques i arquetípiques per remoure l'ànima.

12 de setembre 2011

08 de setembre 2011

De cases...

La casa com a símbol del propi univers, com a centre del món, com a refugi... La casa com a escenari on transcorren les accions d'una narració, com a espai on es fa evident el pas del temps, on tot canvia, on tot perdura... Dues històries de cases:

Lionni, L. La casa més gran del món. 
Barcelona: Kalandraka- Hipòtesi, 2008
(1a edició en anglès, 1968)

La casa més gran del món és una història dins d'una altra història. El pare cargol explica al fill cargol una narració plena de simbolisme, amb el to propi dels contes populars, perquè el fill s'adoni que voler tenir la casa més gran del món no és una bona idea, especialment si la casa la tens sempre al damunt, com el cargol. 

Probablement l'autor opta per la forma d'un relat dins d'un altre perquè els primers lectors vegin amb més distància el final tràgic del relat que el pare explica. També sembla una bona forma per fer que l'infant pugui entendre els diferents plans temporals que la història presenta: què és passat (relat que conta el pare), què és present (desitjos del cargol i moment de contar la història) i què pot ser futur... (com el relat pot fer canviar les idees i la forma de viure del petit cargol).

La casa. P. Lewis (text) i R. Innocenti (il·lustracions)
Barcelona: Ed. Símbol, 2010

La casa, com totes les obres on participa Roberto Innocenti, destaca per les seves magnífiques il·lustracions, d'un realisme colpidor, acompanyades per un breu text poètic. 

L'obra ens apropa a la història del segle XX a través de les transformacions d'una casa de camp italiana, que esdevé la protagonista d'aquesta història. Una casa que és testimoni de diferents moments  que marquen el nostre temps.