07 de desembre 2015

Faules de sempre

Faules de sempre i altres contes d'animals (Eumo Editorial, 2015) recull nou relats protagonitzats per animals molt humans. 

Les seves autores, M. Carme Bernal i Carme Rubio, han adaptat històries de diferents indrets (n'hi ha de la tradició búlgara, italiana, sarda, etc.), de manera que el conjunt de l'obra evidencia que el desig d'escoltar històries enginyoses, que fan gaudir i reflexionar, és compartit per persones d'arreu.

Les faules reflecteixen les conductes humanes, especialment els defectes, i transmeten una moralitat molt clara. Ara bé, la seva lectura és per sobre de tot un divertiment. Fan riure i sorprenen perquè els personatges resolen conflictes amb astúcia, viuen situacions del tot insòlites i els més murris se les empesquen per donar lliçons als més forts...

Mantenen la intriga per saber què passarà en relació als conflictes plantejats: com acabarà la història del ratolí escuat que està a punt de casar-se?, la gallina esprimatxada podrà salvar-se de ser devorada per la guineu?, què passarà amb el paó que vol cantar com el rossinyol?, etc.

Les autores han adaptat les històries per ser llegides amb facilitat i per ser compartides oralment. Els passatges narratius són breus i clars i s'acompanyen d'abundants diàlegs. A més, tots els contes contenen versos rimats o petites cançons, sigui per mostrar la moralitat pròpia d'aquest tipus d'històries, sigui per transmetre la veu d'algun dels personatges.  

Cal ressaltar que els nens i nenes d'avui necessiten escoltar i llegir bones històries amb un llenguatge assequible però ric. En un món on les ficcions cada vegada es transmeten de manera més fragmentada i amb una llengua poc genuïna, convé que tinguin bons models lingüístics, literaris. A més, tal com el títol reflecteix, es tracta d'històries de sempre, que formen part del nostre imaginari col·lectiu que és necessari mantenir i transmetre. 

"La cua del ratolí"

Les il·lustracions de Laura Reixach són molt elegants i treballades. Combinen els tons terrosos amb el blanc i negre, de manera que transmeten el to dels relats: delicadesa i humor. Són retrats de personatges tendres i orgullosos i estan plenes de detalls per humanitzar-los. Intercalades al llarg de la narració, de manera poc convencional, ajuden a conformar un conjunt molt reeixit. Especial per a ser compartit!

Algunes presentacions del llibre:
10 de desembre, a les 18h a la Biblioteca del Casino (Manresa) amb les autores i Josep Maria Aloy, divulgador i estudiós de literatura infantil. A més, l'actriu Fina Tapias llegirà alguns relats.

17 de desembre, a les 18h a la Biblioteca Tecla Sala (Hospitalet de Llobregat) amb les autores i el mestre Jaume Centelles.

11 de novembre 2015

Salvatge, Premi Llibreter 2015

Salvatge (Libros del Zorro Rojo, 2015), Premi Llibreter d'enguany, és el debut de l'autora hawaiana Emily Hughes. Es tracta de la història d'una nena salvatge a qui pretenen domesticar. Narrat en tercera persona, però des de l'òptica de la protagonista, fa una crítica súbtil al món dels adults. El missatge no és explícit, però és clar. El text, breu i simbòlic, acompanya unes il·lustracions molt originals, plenes de detalls i amb un estil molt personal, que són del tot necessàries per entendre l'obra. És un llibre que mereix més d'una lectura perquè, tot i la seva brevetat, és impactant i el lector se sent impulsat a tornar a l'obra mentre es pregunta: "es pot domesticar una cosa tan feliçment salvatge?"...

L'edició és molt acurada, pel treball d'aspectes com la distribució gràfica i les guardes, i demostra l'aportació d'aquesta editorial independent nascuda a Barcelona i que ha estat reconeguda en diferents ocasions per la seva tasca en l'edició d'obra il·lustrada d'autors coneguts però també de creadors novells.

20 d’octubre 2015

El Petit Tresor o com perdre's en l'univers del llibre per a infants de totes les edats

Les llibreries són espais fonamentals per a la formació dels lectors, tant com ho són les biblioteques, les escoles, etc. Són llocs on les obres esperen un lector que les vulgui conèixer. Són els punts de contacte del creador, l'editor, el mediador i el lector. 

L'acte de comprar un llibre requereix d'un cert ritual: entrar en contacte amb les obres, observar-les, tocar-les, triar-ne una per qui sap quin motiu, etc. Això és especialment rellevant quan l'infant s'endinsa en l'àmbit de la lectura i les accions i reflexions que envolten aquests fets es poden convertir en una experiència que deixi empremta. Per aquest motiu celebrem l'obertura de la llibreria El Petit Tresor a la ciutat de Vic. Un lloc on perdre's en un univers ric de propostes artístiques i literàries molt ben escollides, en un ambient càlid, propici a les descobertes.








06 d’octubre 2015

Un cel de plom

Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis, fa avui cent anys. Per homenatjar-la cal difondre el seu llegat; fer memòria de la seva lluita, que és també la nostra: fer un món més just i més humà.

La novel·la Un cel de plom (Ara Llibres, 2012) relata la seva trajectòria vital i està plena de detalls que permeten repassar la seva vida, que és la història d'un segle: el món rural, les aspiracions de joventut, la guerra, l'exili, els camps nazis, l'amor, la lluita, la pèrdua...  És una gran història, d'una intensitat extraordinària, que s'ha dut al teatre, però que també es podria dur al cinema.


Es tracta d'una obra molt recomanable, també per a joves, tant pel contingut com per la forma de ser narrada. Escrita per Carme Martí, l'obra aconsegueix transportar el lector sota un cel de plom, però també deixa entreveure la tènue llum d'un exili francès i la claror dels Guiamets. És de lectura àgil, l'autora organitza els diferents períodes vitals amb molt d'encert, però també conté detalls plens de simbolisme que mostren la qualitat de la narració. Ben mirat, és un magnífic homenatge a una gran dona i també a moltes dones d'un temps massa fosc. Avui, que és el seu aniversari, però també demà (i tots els dies que vindran), convé llegir la novel·la, per conèixer la força de Neus Català i difondre la seva memòria.

02 d’octubre 2015

Els finals del contes...

Estudis recents* constaten que un 30% dels contes que s'han escrit darrerament tenen finals alternatius al desenllaç feliç convencional.  

Aquesta dada indica un cert canvi respecte a la idea, llargament difosa des de la psicoanàlisi, que els contes infantils han de tenir un final positiu perquè els infants se sentin tranquils i reconfortats i percebin que l'esforç, la perseverança i la bondat són qualitats recompensades.

El fet que les històries vagin incorporant finals amb noves possibilitats, oberts o clarament negatius, respon a la creença actual que aquest tipus de desenllaços poden fomentar la capacitat d'imaginació i de reflexió dels lectors, oferint-los, per exemple, situacions d'acceptació del conflicte. Així, a poc a poc les històries deixen d'amagar realitats com la malaltia o la mort.


* Vegeu notícia a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cuentos-final-triste-4501067


31 de juliol 2015




Article "Caminets de poesia. Una experiència literària amb infants de cinc anys", al darrer número de la Revista Infància (núm. 205, juliol-agost 2015).


Els camins són plens de poesia

23 de juliol 2015

VI Escola d'Estiu LIJ: algunes experiències

Sessió amb M. Ginesta
Experiència al Parvulari
amb D. Altimir i M. Pujol
Taula rodona: literatura a l'ensenyament
Contes amb R. Ros


Poemes cantats per Big Mama
Homenatge a G. Janer Manila









Consulteu: 
RESUM (i reflexions) DE LES JORNADES 
elaborat per Francina Bacardit

21 de juliol 2015

El programa de foment de la lectura literària Lletres a les aules ha obert el termini perquè els centres educatius facin les seves sol·licituds. Es proposen dues activitats essencials per promoure l'hàbit lector i el gust per llegir: lectures en veu alta per part d'actors i actrius i visites d'autors als centres. Vegeu informació clicant aquí.

Les dues activitats són atractives i suposen una oportunitat per viure la literatura intensament. Ara bé, requereixen d'un treball de tot el procés (abans, durant i després de la proposta) perquè puguin ser el màxim d'efectives: parlar de l'experiència, fer propostes, obsequiar l'autor amb treballs que la seva obra ha suggerit, etc.


29 de maig 2015

Caminets de poesia, Premi Baldiri Reixac

El projecte Caminets de poesia. Una ruta literària per a infants de P5, realitzat el curs 2014 a l’escola El Despujol de les Masies de Voltregà, ha obtingut un premi Baldiri Reixac 2015 en la modalitat d'Educació Infantil (àmbit "Creativitat i expressió lingüística, Foment de l’ús de la llengua, Llengua i comunicació, Cultura Popular i tradicional, Coneixement de l’entorn").

Es tracta d'un projecte realitzat per la comunitat educativa de l'escola, especialment per la mestra Isabel Muntañá i per les professores de la UVic-UCC, Maica Bernal i Vanesa Amat. L'experiència pretén mostrar una manera de viure la poesia a l'Educació infantil i, alhora, fomentar les relacions entre escola i universitat. 



Vegeu més informació a: 


04 de maig 2015



Sisena Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil (Abadia de Montserrat i UVic-UCC), els dies 7, 8 i 9 de juliol.

L'edició d'enguany està dedicada al viatge com a motiu literari. Una bona oportunitat per gaudir de xerrades, d'espectacles, d'una ruta literària i conèixer experiències d'escola i obres de qualitat.

Vegeu el PROGRAMA!


29 d’abril 2015




Un mitjó diferent a cada peu de Joan Calçotets amb il·lustracions d'Armand ha guanyat el Premi Crítica Serra d'Or 2015 en la categoria de literatura infantil. Es tracta d'una obra original, divertida, en què el text és molt breu i les il·lustracions, poc convencionals, prenen protagonsime. Convé ressaltar les perspectives amb què es mostren les imatges.

L'obra és de l'editorial Piscina. Un petit oceà, un exemple del sorgiment d'editorial petites, creatives, que hi ha hagut darrerament, en què un grup d'artistes, amants del llibre, volen tornar a l'essència del món editorial. Iniciatives especialment interessants en l'àmbit de la literatura per a infants que aposten per la realització de petites joies.


25 d’abril 2015

18 d’abril 2015

Pedra de tartera, 30 anys

Coberta de la 4a edició de Pedra de tartera (1994)

Fa 30 anys que va aparèixer publicada la novel·la Pedra de tartera de Maria Barbal (Premi Joaquim Ruyra, 1984). Es tracta d'un exponent essencial de la nostra literatura que ha estat reconegut fora de les nostres fronteres a través de les seves nombroses traduccions. Un relat exquisit, que ha estat, almenys durant força temps, una lectura juvenil de prescripció escolar. Té tots els ingredients d'un clàssic: el llibre continua intensament viu, es pot (re)llegir en qualsevol moment i commou a lectors d'edats diverses. És una joia, una dolcesa amarga, que deixa empremta.

La història personal de la Conxa és també la història col·lectiva del nostre poble. Un retrat magnífic de l'ambient rural, de la guerra, de l'amor, de la vellesa des de l'òptica d'una dona. El seu llenguatge és excepcional, per la riquesa del lèxic, tan genuí, i per la forma de narrar de l'autora, amb metàfores i expressions que fan viure magistralment els fets i les sensacions de la protagonista (per exemple, quan afirma: "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera" (p. 91)). 

Llegir Pedra de tartera quan s'és adolescent és una experiència determinant. Per això, cal donar les gràcies als mestres que van ensenyar a estimar aquesta obra i als que la continuen posant a l'abast dels joves d'avui perquè, enmig d'altres propostes possibles, aquest llibre ens recorda la nostra història i, al mateix temps, ens recorda què és la literatura! 

(Nota: la lectura pot resultar un bon incentiu per fer que els alumnes escriguin biografies d'avis propers... -idea manllevada d'una mestra que ens va fer viure aquesta història!)

02 d’abril 2015




2 d'abril, Dia Internacional del Llibre Infantil per commemorar el naixement de H. C. Andersen. 

Cartell realitzat per la il·lustradora Nassim Abaeian i l'escriptora Marwa Obaid.

24 de març 2015


La literatura d'Olga Xirinacs (ed. Magí Sunyer)

La literatura d'Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014), aplega estudis de diferents autors -Francesc Xavier Grau, Magí Sunyer, Pere Ballart, Eugeni Perea, Llorenç Soldevila, Anna Esteve, M. Carme Bernal, Xavier Allué, Joan Maria Pujals, Margarida Aritzeta- que analitzen les aportacions literàries de l'escriptora tarragonina. Es repassa de manera exhaustiva el conjunt de la seva obra i, evidentment, també s'inclou un capítol dedicat íntegrament a la seva literatura per a lectors joves, elaborat per la Dra. Bernal, professora de la Universitat de Vic. A propòsit d'aquesta publicació, recuperem una obra emblemàtica de Xirinacs, que també figura en aquest capítol. Es tracta de Marina. Cavall de mar (Barcanova, 2010) que, en paraules de Bernal, "forma part del cànon de moltes biblioteques". Una obra que també es troba traduïda al castellà, publicada per Anaya. 

El llibre conté els poemes del primer volum de poesia de l'autora, Marina, que es publicà als anys 80 i que suposà una aportació destacada en la "normalització" de la poesia per a infants; i també Cavall de mar, tots dos de temàtica marítima. Els poemes que inclou aquest recull doble són aparentment senzills, però responen plenament a l'objectiu, complex, de transmetre l'essència de la poesia als infants: oferir-los paraules, musicalitat, imatges de gran bellesa, joc, etc. L'autora sap copsar el món infantil, la seva mirada joiosa al paisatge proper i a la quotidianitat. 

A l'estudi, també es repassen les diverses creacions de l'autora, contes, novel·les per a infants -Patates fregides (1994), El meu pare és capità (1995), Sóc un arbre (1994), que Bernal defineix com una de les seves obres més reeixides- i també per a joves -Xocolata (1994) o Final d'estiu (1996). Val la pena recuperar la trajectòria completa d'aquesta escriptora polifacètica, potser encara poc reconeguda, que té un paper destacat en l'elaboració de textos literaris de diversos gèneres que han promogut la iniciació lectora de molts joves de casa nostra.

                                          


La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.


16 de març 2015






Nancie Atwell ha estat guardonada com a millor mestra del món, i tot i que realment es tracta d'una competició amb paràmetres difícils d'establir, per la impossibilitat de valorar sistemàticament, quantitativament, què vol dir ser el millor mestre (hi deuen haver molts factors que determinen aquesta concepció i que configuren el docent, com ara l'equip de mestres, el centre, els recursos del lloc on s'exerceix, els alumnes, etc.), també és cert que hi ha alguns aspectes claus que defineixen el bon mestre. Heus aquí algunes idees que es deriven d'aquesta elecció:


La mestra crea un ambient favorable a la lectura, a la seva aula hi ha llibres a l'abast (és més una biblioteca que una classe), els alumnes trien les seves lectures i també escullen sobre el que volen escriure. Llegeixen per escriure, escriuen per llegir i acaben fent una mitjana de 40 lectures l'any. Se'ls ofereixen paraules, històries, moments de solitud i estones compartides. En definitiva,  una  aula com un taller on hi ha moltes possibilitats lectores perquè hi ha llibres de diferents tipologies i temps per llegir.



08 de març 2015





Dos clàssics contemporanis d'Adela Turín i Nella Bosnia reeditats en els darrers anys per hipòtesi-kalandraka perquè continuen plenament vigents. Els dos conten una història entranyable que promou la reflexió sobre els estereotips sexistes. 

Vegeu ressenya de l'àlbum L'Artur i la Clementina a la pàgina d'hipòtesi i una proposta de Jaume Centelles per treballar a l'aula la lectura Rosa Caramel al web del mestre, que posa de manifest que els bons àlbums poden ser llegits, compartits i gaudits a totes les edats. 


20 de febrer 2015


Es convoca el 4t Premi de Poesia infantil Pissiganya.cat per a alumnes de Primària de tot el territori de parla catalana. Consulteu les bases a: Premi de Poesia infantil

Una bona ocasió per promoure la creació poètica a l'escola, llegir poemes de diferents autors, fomentar un ambient favorable per descobrir poesia i compartir els escrits amb altres escoles a: http://www.pissiganya.cat/

06 de febrer 2015

Fomentem la lectura o fomentem l'engany?

    The Fantastic Flying Books of Morris Lessmore

L'article "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" que Josep M. Aloy, especialista en literatura infantil i juvenil, va publicar al blog Mascaró de proa i que fa pocs dies va reproduir la revista digital Núvol, ha generat tot un seguit de reaccions sobre el que es fa i el que caldria fer per fomentar la lectura en l'àmbit educatiu. 

Aloy es mostra crític i rotund a l'hora de valorar la tasca docent en aquest aspecte: "Hi ha encara massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s'esbatussin si cal, opinin i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l'aula les seves emocions...". Tot i que, evidentment, elogia els mestres que fan propostes atractives, que promouen la lectura amb coneixement de les obres, etc. també qüestiona com es fa, en molts casos, la tria de les lectures i també el tipus de tasques que es proposen per demostrar que s'han llegit; pràctiques allunyades de la formació de l'esperit crític, de la reflexió i de la interpretació profundes que requereixen d'un guiatge adult massa vegades inexistent.

Les seves reflexions són una bona manera de prendre consciència de les dinàmiques que tenim instaurades i que es desenvolupen moltes vegades per inèrcia. S'ha generat un debat, del qual a la mateixa revista Núvol se n'ha fet un resum - "De lectura obligatòria"-, que hauria d'anar encara més a fons. Entre els molts comentaris de resposta al text, volem destacar les paraules del mestre i escriptor Antoni Dalmases que relata amb vehemència un panorama certament desolador. Ens hem permès la llibertat de reproduir-lo gairebé en la seva totalitat per la contundència i claredat amb què s'exposen els arguments i per la necessitat de difondre el pensament de veus autoritzades que ens facin remoure. Els que creiem en la vivència literària com a forma de creixement potser només ens queda arromangar-nos (hi ha molta feina a fer!), mantenir-nos ferms en els nostres porpòsits, ser autocrítics i rigorosos i creure en la utilitat del que es considera inútil (utilitzant els termes del títol del llibre Nuccio Ordine, La utilitat de l'inútil, de lectura més que recomanable):


A mi em commou i m’emociona comprovar que encara hi ha gent que parla de lectura i literatura a l’ensenyament. De fet, de tant en tant es troben alguns -pocs!- profes i mestres que llegeixen, que s’entusiasmen llegint i fent llegir, contagiant la passió de viure moltes vides, de sentir intensament i conèixer mons nous. Aquest és el goig que experimenta el que ensenya a llegir, a entendre, a reflexionar, discutir, pensar i avançar amb els bons llibres.

Però tot això, amics, està proscrit, a l’ensenyament. I si no ho han clausurat del tot (ja hi van, ja…) és per la cosa del país i la llengua que els fa de bandera, quan convé, i perquè tenen una certa por de ser els primers. (Vegeu les humanitats a les universitats…).

Fixem-nos que la literatura i la lectura, els textos creatius i els reflexius, han passat a ser un “complement” de les classes de llengua (que és l’important, i tant!, oh, sí!, tu diràs…). Es llegeix per fer exercicis, no per viure; per “treballar”, per omplir temps i papers, no per gaudir i pensar. I es fan fer treballs escrits, ridículs, qüestionaris patètics, per cobrir l’expedient. El que convé és fer “emprenedors”, gent “útil”, “pràctica” i no somniatruites!

A part d’això, després de gairebé 40 anys a les aules, no m’he trobat mai, però MAI, ningú realment interessat per saber què llegia amb els alumnes ni com ho feia. Ja no diguem inspectors o autoritats, que fan gala d’un analfabetisme literari (i doncs: humà) més que destacable, que els acosta molt a llocs preminents de la societat, des d’on exerceixen i legislen amb alegre ignorància, només FENT ÚS de la cultura escrita per fer cites o lluir.

El sistema vol fabricar súbdits, no ciutadans. El que interessa és tenir la joventut fermada, ocupada, tancada, controlada dins dels centres, el que s’hi faci, el que s’ensenyi, és ben igual.  No cal fer res, doncs, el que es demana (i la burocràcia ho fomenta) és que sembli que es fa. No cal que sàpiguen comprendre un text, ni un autor, ni unes idees: el que cal és que diguin que les coneixen, que sembli que en saben.

I tan fàcil com és explicar i compartir l’entusiasme que un sent, amb la gent jove!! (Però la cosa vol feina i mooooolta lectura… I decència).

Comentari extret de: http://www.nuvol.com/opinio/fomentem-la-lectura-o-fomentem-lengany/  (22 de gener de 2015)

22 de gener 2015

El veí llegeix un llibre


El veí llegeix un llibre de Koen Van Biesen (Tramuntana, 2014) és un àlbum original que conta què passa quan algú es disposa a llegir un llibre però no pot perquè la seva veïna fa massa soroll. És un relat molt simple i senzill, d'estructura repetitiva i amb un cert toc d'humor al final. Tot i que en certa manera tracta el tema de la convivència, el relat no és moralitzador. Les il·lustracions són molt especials, gens infantilitzades. Un llibre atractiu de l'editorial Tramuntana que està fent una tasca interessant en l'edició d'àlbums i llibres d'imatges. 

16 de gener 2015

En Quim i el grill

En Quim i el grill (Edicions Roure de Can Roca, 2014) és una història que ja fou editada per Cruïlla el 2006 i que ara es reedita amb encert. Pere Martí escriu un relat senzill, de lectura àgil i molt tendre. Es tracta de la relació entranyable entre un avi i el seu nét, en Quim. El protagonista passarà uns dies a casa els avis, al camp, i tot i que al principi no li sembla gaire bona idea, allà descobrirà l'amor als animals, la importància de les petites coses i la saviesa de les persones grans. El grill, regal de l'avi, no deixa de ser un símbol d'un temps en què tot anava més a poc a poc, al ritme del seu cant... Les il·lustracions de Marta Ponce, d'un estil molt personal, també contribueixen a transmetre la tendresa dels personatges. 


És interessant la nota que fa l'editorial informant que es tracta d'un llibre per a ser explicat (o llegit en veu alta) a partir de 5 anys i per a ser llegit (autònomament) a partir de 8. En aquest cas, és una història idònia per a ser llegida en veu alta als menuts pel contingut de la narració, pel tipus de personatges i per la forma en què és contada. D'aquesta manera podem oferim una oportunitat de creixement lector als infants més petits perquè poden fer el procés de comprensió d'una història oral, una mica més llarga que la d'un conte, i al mateix temps pot ser una bona forma d'apropament als llibres, a les novel·les.