19 de febrer 2014

L'abecedari dels oficis

L'abecedari dels oficis de Vanesa Amat i Anna Clariana
L'abecedari dels oficis (Eumo Editorial, 2014) és un llibre pensat, principalment, per a primers lectors. A cada pàgina s'hi pot trobar: una lletra de l’abecedari, noms de diferents oficis (lletra de PAL) i un rodolí o conjunt de versos amb una certa rima (lletra lligada). Aquests textos expliquen una situació divertida o descriptiva relacionada amb alguna de les professions. Tot s’acompanya de dibuixos dels oficis, que serveixen d'ajuda per a la lectura i, en algun cas, complementen la situació que descriuen els mots. 

Aquesta diversitat de tipus de lletra, de text, etc. pretén aportar diferents possibilitats de lectura. l'infant podrà llegir el llibre sol o bé acompanyat, segons el nivell en què es trobi. La idea és que pugui començar a llegir les paraules i que siguin els adults (pares, avis, mestres o germans grans) que llegeixin en veu alta els escrits, per tal de compartir el joc de la rima, el divertiment que proposa el petit text. 
 
El fet de jugar amb les paraules, conèixer com sonen, com comencen i com acaben, oferir-los poemes, rimes, etc. és necessari perquè puguin anar desenvolupant la capacitat d'entendre com funciona la llengua escrita i estableixin relacions entre l'oralitat i l'escriptura. En aquest sentit, els textos busquen la musicalitat del llenguatge, contenen diàlegs, exclamacions, etc. i la seva estructura permet que siguin llegits amb molta expressivitat.

L'abecedari dels oficis aposta per un aprenentatge lúdic del llenguatge i ofereix el joc lingüístic que els nens i nenes necessiten i que darrerament hem perdut centrant-nos en un aprenentatge excessivament repetitiu o pràctic, cercant la utilitat més immediata, allunyant-nos del que és propi en aquesta etapa de descoberta. Si escoltem atentament els infants ens adonarem de com els agrada inventar-se paraules, jugar amb el llenguatge, buscar rimes, etc. i els adults hem de facilitar que puguin descobrir el món de l'escrit des d'aquesta perspectiva.

17 de febrer 2014

Com introduir els escriptors a l'escola

El proper dimecres, 26 de febrer, es durà a terme la sessió "Com introduir els escriptors a l’escola. Presentació del llibre Tant de gust... Senyor Salvat-Papasseit, de M. Carme Bernal i Carme Rubio” a càrrec d’Enric Martín, professor de Literatura de l’IES Jaume Callís de Vic. L'acte es farà a les 18.30h a la Sala Segimon Serrallonga (Masia de la Torre dels Frares) de la Universitat de Vic.

16 de febrer 2014

Certamen poètic per a escoles

El diari Ara convoca un certamen poètic per a escoles amb la idea de fomentar la lectura i la creació de poesia. Es proposa que els centres presentin un recull de poemes inspirats en els versos de Joan Vinyoli, aprofitant que enguany se celebra el centenari del naixement del poeta. Sens dubte es tracta d'un bon estímul perquè a les escoles es conegui millor la seva obra. L'enfocament de la proposta, a més, té en consideració la idea que l'escriptura poètica a les escoles ha de partir sempre del gaudi d'escoltar poesia i de l'observació atenta de poemes a partir dels quals poder recrear, tot repensant l'estructura o capgirant-ne el sentit. En  definitiva, una iniciativa fantàstica!

13 de febrer 2014

Free library



Fa uns dies unes estudiants del darrer curs del Grau de Mestre d'Educació Infantil em van fer arribar la imatge d'aquesta caseta que es troba a l'entrada de l'escola on fan pràctiques a Minnesota. Cada dia les mestres hi posen una selecció de llibres i les famílies poden agafar lliurement l'exemplar que els interessi i tornar-lo quan creguin oportú. Es tracta de l'anomenat "free library", una idea fantàstica per crear vincles entre escola i família, fer que els llibres siguin presents a tot arreu i, en definitiva, fomentar la lectura. Gràcies noies!

10 de febrer 2014

Del joc i del foc. Curs d'iniciació a la poesia



Amb el títol d'un dels llibres de tankes de Carles Riba, Del foc i del joc (1946), la Universitat de Vic i la revista Reduccions organitzen un curs adreçat a totes les persones interessades a conèixer la poesia catalana.

Es tracta de 9 sessions (que es duran a terme a la Universitat de Vic de març a abril de 2014) que ofereixen un coneixement teòric i estructural del gènere poètic (moviments, estils, mètrica, versificació, retòrica...), un recorregut històric a través de l'anàlisi d'obres i d'autors de l'època contemporània i l'aplicació de la poesia en la societat en què vivim mitjançant rutes literàries i recitals.


Més informació del curs clicant aquí.

06 de febrer 2014

Un missatge en un globus

La fotografia mostra el dibuix que va fer una nena de l'escola de Primària d'Odars (França) i que, com tots els seus companys, va lligar a un globus i va deixar anar des del pati de la seva escola. El seu globus va fer un llarg viatge i va arribar fins a la Plana de Vic. El globus va quedar esquinçat, però el dibuix i el seu missatge es van mantenir gairebé intactes. 


Com qui llança un missatge dins d'una ampolla al mig d'un oceà, aquesta targeta, enviada en senyal d'esperança en una jornada solidària el 6 de desembre, va arribar, sorprenentment, a casa nostra gairebé dos mesos més tard. L'adreça i el telèfon de l'escola, que figuraven a la targeta, van fer possible el contacte amb el centre i, per tant, el coneixement de l'inici del viatge d'aquest globus particular, que ens va fer somriure.

Aquesta història ens recorda l'activitat d'enlairada de globus poètics, que narra el mestre Jaume Centelles al llibre La biblioteca, el cor de l'escola (Rosa Sensat, 2004). Es basa en l'escriptura, creació o còpia, d'una poesia en una targeta que es lliga a un globus amb les dades de l'escola, perquè qui el trobi pugui posar-s'hi en contacte, de manera que l'infant pugui saber que el seu globus i la seva obra han trobat un destinatari. Tot plegat genera moltes ganes de triar un bon poema o d'escriure una creació per al destinatari desconegut, a més de passar una estona inoblidable en el moment de llançar els globus tots junts des del pati de l'escola.

Es tracta d'una experiència molt engrescadora, que té un punt de misteri o de màgia, d'emoció o d'intriga. Ben mirat, sempre hi ha algú, en algun lloc, a vegades força llunyà, que rep el missatge i somriu.