20 febrer 2015


Es convoca el 4t Premi de Poesia infantil Pissiganya.cat per a alumnes de Primària de tot el territori de parla catalana. Consulteu les bases a: Premi de Poesia infantil

Una bona ocasió per promoure la creació poètica a l'escola, llegir poemes de diferents autors, fomentar un ambient favorable per descobrir poesia i compartir els escrits amb altres escoles a: http://www.pissiganya.cat/

06 febrer 2015

Fomentem la lectura o fomentem l'engany?

    The Fantastic Flying Books of Morris Lessmore

L'article "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" que Josep M. Aloy, especialista en literatura infantil i juvenil, va publicar al blog Mascaró de proa i que fa pocs dies va reproduir la revista digital Núvol, ha generat tot un seguit de reaccions sobre el que es fa i el que caldria fer per fomentar la lectura en l'àmbit educatiu. 

Aloy es mostra crític i rotund a l'hora de valorar la tasca docent en aquest aspecte: "Hi ha encara massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s'esbatussin si cal, i opinion i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l'aula les seves emocions...". Tot i que, evidentment, elogia els mestres que fan propostes atractives, que promouen la lectura amb coneixement de les obres, etc. també qüestiona com es fa, en molts casos, la tria de les lectures i també el tipus de tasques que es proposen per demostrar que s'han llegit; pràctiques allunyades de la formació de l'esperit crític, de la reflexió i de la interpretació profundes que requereixen d'un guiatge adult massa vegades inexistent.

Les seves reflexions són una bona manera de prendre consciència de les dinàmiques que tenim instaurades i que es desenvolupen moltes vegades per inèrcia. S'ha generat un debat, del qual a la mateixa revista Núvol se n'ha fet un resum - "De lectura obligatòria"-, que hauria d'anar encara més a fons. Entre els molts comentaris de resposta al text, volem destacar les paraules del mestre i escriptor Antoni Dalmases que relata amb vehemència un panorama certament desolador. Ens hem permès la llibertat de reproduir-lo gairebé en la seva totalitat per la contundència i claredat amb què s'exposen els arguments i per la necessitat de difondre el pensament de veus autoritzades que ens facin remoure. Els que creiem en la vivència literària com a forma de creixement potser només ens queda arromangar-nos (hi ha molta feina a fer!), mantenir-nos ferms en els nostres porpòsits, ser autocrítics i rigorosos i creure en la utilitat del que es considera inútil (utilitzant els termes del títol del llibre Nuccio Ordine, La utilitat de l'inútil, de lectura més que recomanable):


A mi em commou i m’emociona comprovar que encara hi ha gent que parla de lectura i literatura a l’ensenyament. De fet, de tant en tant es troben alguns -pocs!- profes i mestres que llegeixen, que s’entusiasmen llegint i fent llegir, contagiant la passió de viure moltes vides, de sentir intensament i conèixer mons nous. Aquest és el goig que experimenta el que ensenya a llegir, a entendre, a reflexionar, discutir, pensar i avançar amb els bons llibres.

Però tot això, amics, està proscrit, a l’ensenyament. I si no ho han clausurat del tot (ja hi van, ja…) és per la cosa del país i la llengua que els fa de bandera, quan convé, i perquè tenen una certa por de ser els primers. (Vegeu les humanitats a les universitats…).

Fixem-nos que la literatura i la lectura, els textos creatius i els reflexius, han passat a ser un “complement” de les classes de llengua (que és l’important, i tant!, oh, sí!, tu diràs…). Es llegeix per fer exercicis, no per viure; per “treballar”, per omplir temps i papers, no per gaudir i pensar. I es fan fer treballs escrits, ridículs, qüestionaris patètics, per cobrir l’expedient. El que convé és fer “emprenedors”, gent “útil”, “pràctica” i no somniatruites!

A part d’això, després de gairebé 40 anys a les aules, no m’he trobat mai, però MAI, ningú realment interessat per saber què llegia amb els alumnes ni com ho feia. Ja no diguem inspectors o autoritats, que fan gala d’un analfabetisme literari (i doncs: humà) més que destacable, que els acosta molt a llocs preminents de la societat, des d’on exerceixen i legislen amb alegre ignorància, només FENT ÚS de la cultura escrita per fer cites o lluir.

El sistema vol fabricar súbdits, no ciutadans. El que interessa és tenir la joventut fermada, ocupada, tancada, controlada dins dels centres, el que s’hi faci, el que s’ensenyi, és ben igual.  No cal fer res, doncs, el que es demana (i la burocràcia ho fomenta) és que sembli que es fa. No cal que sàpiguen comprendre un text, ni un autor, ni unes idees: el que cal és que diguin que les coneixen, que sembli que en saben.

I tan fàcil com és explicar i compartir l’entusiasme que un sent, amb la gent jove!! (Però la cosa vol feina i mooooolta lectura… I decència).

Comentari extret de: http://www.nuvol.com/opinio/fomentem-la-lectura-o-fomentem-lengany/  (22 de gener de 2015)

22 gener 2015

El veí llegeix un llibre


El veí llegeix un llibre de Koen Van Biesen (Tramuntana, 2014) és un àlbum original que conta què passa quan algú es disposa a llegir un llibre però no pot perquè la seva veïna fa massa soroll. És un relat molt simple i senzill, d'estructura repetitiva i amb un cert toc d'humor al final. Tot i que en certa manera tracta el tema de la convivència, el relat no és moralitzador. Les il·lustracions són molt especials, gens infantilitzades. Un llibre atractiu de l'editorial Tramuntana que està fent una tasca interessant en l'edició d'àlbums i llibres d'imatges. 

16 gener 2015

En Quim i el grill

En Quim i el grill (Edicions Roure de Can Roca, 2014) és una història que ja fou editada per Cruïlla el 2006 i que ara es reedita amb encert. Pere Martí escriu un relat senzill, de lectura àgil i molt tendre. Es tracta de la relació entranyable entre un avi i el seu nét, en Quim. El protagonista passarà uns dies a casa els avis, al camp, i tot i que al principi no li sembla gaire bona idea, allà descobrirà l'amor als animals, la importància de les petites coses i la saviesa de les persones grans. El grill, regal de l'avi, no deixa de ser un símbol d'un temps en què tot anava més a poc a poc, al ritme del seu cant... Les il·lustracions de Marta Ponce, d'un estil molt personal, també contribueixen a transmetre la tendresa dels personatges. 


És interessant la nota que fa l'editorial informant que es tracta d'un llibre per a ser explicat (o llegit en veu alta) a partir de 5 anys i per a ser llegit (autònomament) a partir de 8. En aquest cas, és una història idònia per a ser llegida en veu alta als menuts pel contingut de la narració, pel tipus de personatges i per la forma en què és contada. D'aquesta manera podem oferim una oportunitat de creixement lector als infants més petits perquè poden fer el procés de comprensió d'una història oral, una mica més llarga que la d'un conte, i al mateix temps pot ser una bona forma d'apropament als llibres, a les novel·les.

27 desembre 2014




La Piràmide de la Lectura és una iniciativa que s'emmarca en el projecte Impuls de la Lectura del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de CatalunyaTé l'objectiu de promoure l'hàbit lector utilitzant la idea de les famoses piràmides d'alimentació sana o d'exercici físic. Es recullen, d'una manera visual, quines haurien de ser les accions diàries, com portar un llibre a la motxilla o llegir abans d'anar a dormir, les que caldria fer amb una freqüència setmanal, com demanar llibres en préstec o llegir en veu alta a un adult, mensuals, com visitar llibreries i fer recomanacions, i anuals, com les de regalar llibres en festivitats.

Es tracta d'actuacions que s'han de dur a terme de manera continuada i que requereixen la complicitat de mestres i famílies. Només si els adults que envoltem els infants apreciem la lectura i la valorem com una activitat preuada, que necessita temps, els llegim en veu alta i escoltem les seves opinions i posem llibres de qualitat al seu abast... podrem ajudar-los a refermar el gust per llegir i que la lectura formi part de la seva vida. Ara bé, calen mestres amb coneixement literari i selecció d'obres variades i de qualitat! Llegiu l'interessant article sobre el tema "Els hàbits lectors i el paper de l'administració educativa" de la professora Mireia Manresa.





Mariona Trabal, mestra bibliotecària de l'escola Orlandai, Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca infantil de Rosa Sensat, Oblit Baseiria, de la llibreria Casa Anita, escriptors destacats, infants i famílies aporten la seva visió sobre la tria de les obres i el foment de la lectura en aquest especial Via llibre dedicat a com fer que els nens llegeixin. 

Convé recordar algunes idees interessants, com ara: tot comença amb la selecció de la lectura (hi ha llibres bons i llibres dolents, tant de literatura adulta com de literatura infantil), anar a la biblioteca escolar i pública és indispensable (no per fer-hi deures sinó com un hàbit), cal acompanyar-los en la lectura i convé anar construint la pròpia biblioteca personal des de la primera infància.

10 novembre 2014

Del llibre omnipresent al llibre absent

Darrerament, són moltes les escoles que han desterrat els llibres de les aules. Ens referim especialment al llibre de text que ha donat pas a l'ús de pissarres digitals, ordinadors o materials elaborats pels mateixos mestres per treballar projectes interdisciplinaris, però també ens referim als llibres literaris i de coneixements. En alguns casos aquest camí ha portat a desterrar absolutament els llibres de les escoles, de manera que hem passat de la presència pràcticament absoluta del llibre de text, com a única font de coneixement i de lectura, a l'absència de llibres. 

Moltes escoles, en situació econòmica precària, no compren llibres i les biblioteques d'aula i d'escola desapareixen o resten empolsinades, amb materials malmesos i de poca qualitat. La socialització dels llibres a les escoles també ha promogut una cultura limitada, una experiència literària poc variada pel fet de mantenir els mateixos llibres que es traspassen d'uns infants a altres. Aquest fet, a més, tampoc ha ajudat a donar valor al llibre ni a fomentar el desig de construcció d'una biblioteca personal que reflecteixi el propi itinerari lector.

Caldria tenir present que els nens i nenes continuen necessitant paraules, llenguatge i literatura per créixer. Per molt que el context hagi canviat i els suports de lectura siguin diversos, el llibre es manté com una font d'idees, d'aprenentatge i de gaudi de primer ordre: els alumnes se sorprenen i s'interroguen amb la lectura d'àlbums d'imatges espectaculars, s'emocionen i es diverteixen amb els versos d'un poema, fan una activitat mental molt complexa amb la lectura d'un còmic -tal com ja apuntava el mestre Gianni Rodari-, qüestionen la realitat i aprenen davant d'un llibre sobre l'univers o els animals. Per aquest motiu, els llibres haurien de ser presents en tots els contextos de l'escola, per mirar i remirar, per llegir i rellegir en espais atractius amb objectes complementaris i propostes que permetin treballs transversals, perquè els bons llibres ofereixen possibilitats de treball global (de llengua, d'art, de ciències, etc.).

El perill d'aquesta situació és que es deixi en mans de les famílies el contacte afectiu amb el llibre (en el suport que sigui), perquè les desigualtats que això pot provocar són insalvables. Els nens i nenes que tenen un entorn familiar que els ofereix una riquesa de llibres, que dóna valor a la lectura i els encoratja en aquest àmbit entren amb més seguretat en el món de la imaginació, de la creació, etc.
Per aquest motiu, convé no oblidar que l'escola hi és per garantir la igualtat d'oportunitats i que continua sent l'agent principal en l'ensenyament -aprenentatge de la lectura. És quan descobrim relats de ficció meravellosos -rondalles, àlbums, etc.- que ens adonem del que es perden aquells nens que no tenen la possibilitat d'endinsar-se en aquests llibres i dialogar amb ells.