29 setembre 2014

50 anys de Mafalda



Avui fa mig segle que va aparèixer per primera vegada una tira còmica de la irreverent Mafalda, sorgida de la ploma del magistral Quino. Mafalda forma part del nostre imaginari col·lectiu, és un clàssic indispensable per la seva crítica i la seva ironia. Convé recuperar-la i rellegir-la perquè és del tot vigent...

19 setembre 2014



Cursos sobre co-creació i àlbums sense paraules a l'aula a l'espai ACVIC.

Informació a: cursos ACVIC




01 agost 2014

Geografies Literàries

La col·lecció Geografia Literària dels Països Catalans va creixent. Després dels volums dedicats a les comarques barcelonines; les terres lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran; les comarques tarragonines i les terres de l'Ebre o la Barcelona nova, ara ens arriba Barcelona Vella

El professor de la UVic-UCC Llorenç Soldevila és l'artífex d'aquesta obra que presenta, en diferents volums, tots els racons dels Països Catalans acompanyats de fragments literaris (poesia, prosa, teatre, cançó, assaig...) que hi tenen una determinada vinculació. Es tracta d'una antologia exhaustiva que pretén arribar a tots els públics amb un format molt amè, que permet endinsar-se en el coneixement de la literatura i del territori. 

Els textos ajuden a viure intensament l'entorn i el paisatge ofereix elements per entendre millor les obres. Es tracta, doncs, d'una magnífica oportunitat de gaudir de rutes literàries, per a joves i grans, i de fer país.

29 juliol 2014

Recordem Pere Calders

Aquest juliol fa 20 anys de la mort de Pere Calders (1912-1994), un dels millors escriptors de contes, exponent clau del realisme màgic. Les seves obres estan plenes d'elements fantàstics i reals; l'autor juga amb l'absurditat per transmetre, en molts casos, una àcida crítica social i política. La ironia i l'humor subtil són també aspectes destacats de les seves creacions, així com l'ús d'un llenguatge molt acurat. 

Per això, sempre és bon moment per recuperar les seves històries, que sorprenen, fan somriure i porten a la reflexió. Tots els contes (La butxaca, 2008) és un volum indispensable que agrupa els seus relats ordenats de manera cronològica i Raspall (Mars 2009), edició il·lustrada per Carme Solé Vendrell, és una joia fantàstica per a petits i grans.



 

21 juliol 2014

Recordem Xesco Boix

Fa 30 anys de la mort de Xesco Boix (1946-1984), pioner en el món de l'animació en aquest país. Un mestre que va creure en la literatura, en els contes i les cançons, com a aspecte clau per educar: "Jo, com a animador, busco de distreure, de distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait... Les cançons populars, els contes, les rondalles... les danses, el folklore actiu, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’Infant, i resulta tan important això, com ho són les matemàtiques, per exemple. Molts educadors encara no ho han entès." 

Va recollir, conjuntament amb altres autors com Jaume Arnella o Lluís M. Panyella, el folklore d'arreu, en va fer difusió a escoles, pobles i ciutats i va contribuir a posar de manifest el valor de la literatura popular per créixer culturalment. Recordem-lo compartint les seves cançons i els seus contes més populars, com Sopa de pedres

13 juliol 2014

La màgia de la paraula a Montserrat



Un any més, l'Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil a Montserrat ha estat una bona oportunitat per aprendre sobre literatura, biblioteca i escola. Enguany, vam poder aprofundir en el coneixement dels cançoners per a infants en una conferència a càrrec de Josep Massot, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i vam visitar l'exposició de llibres de cançons per a infants de diferents èpoques. En un moment com l'actual, en què la llei LOMCE pretén reduir la música a l'escola, vam comprovar com en són de valuoses les aportacions que han fet mestres i músics en aquest àmbit al llarg de la història.

Francesc Parcerisas, poeta, traductor i professor de la UAB, va compartir tot un seguit de reflexions sobre la tasca de traducció de llibres per a infants i joves: quin tipus de lèxic pot ser més adequat? Què cal fer en la traducció de noms propis? Com garantir l'ús genuí del llenguatge i fer que el text sigui comprensible? Convé posar en valor la feina del traductor i tenir en compte la qualitat de les traduccions a l'hora d'escollir un llibre. Malauradament la feina de traduir no sempre es fa prou visible.

Vam repassar la trajectòria professional de Maria Rius amb M. Àngels Rius i la mateixa il·lustradora que ens van acostar els trets característics de la seva obra, que ha anat evolucionant però que ha sabut mantenir un estil propi que ha destacat en els llibres per a infants i joves dels darrers anys.

La ruta literària pels espais on van tenir lloc les batalles del Bruc, conduïda pel professor de la UVic-UCC Ramon Pinyol, ens va permetre viure la literatura, la geografia i la història. L'experiència de rutes literàries per als més petits, a càrrec de la mestra de l'escola El Despujol, Isabel Muntañá, i de les professores de la UVic-UCC Maica Bernal i Vanesa Amat, va voler demostrar que la poesia connecta directament amb els infants, que les rutes es poden fer per redescobrir els elements més propers i quotidians i que és necessari viure poesia a l'escola en tots moments i en totes les etapes educatives. El taller d'escriptura poètica a càrrec del professor de la UV, Alexandre Bataller, va oferir recursos i estratègies molt interessants per fomentar la creativitat a l'aula.  

Caterina Valriu, professora de la UIB, va revisar la tipologia de personatges extraordinaris, objectes màgics i elements meravellosos que habiten les rondalles populars. A més, va reflexionar, de manera molt encertada, sobre la necessitat de mantenir vius els aspectes simbòlics propis de la nostra tradició cultural. Va afirmar que ja fa molts anys que estem patint una excessiva infantilització i banalització dels contes populars i que la difusió de les mateixes versions, en bona part pels mass media, redueix la varietat d'històries i, en definitiva, ens empobreix.

El poeta i rondallaire Ricard Bonmatí va fer una sessió pràctica sobre la necessitat d'explicar contes i de recitar poesia a l'escola, per les possibilitats lingüístiques i de creixement personal que aquestes produccions poden oferir.

L'espectacle de màgia, amb el grup La Patilla, i l'obra de teatre Si n'era un somni, del grup Alambiq, ens van oferir un joc molt poètic i ple de sensibilitat. Cal dir que les vetllades de rutes nocturnes amenitzades amb rondalles contades per Caterina Valriu van contribuir a fer viure plenament la màgia de la paraula.

Gràcies a tots per fer-ho possible. 

Reconeixement a Mercè Escardó



En el marc de la V Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil: Jornades sobre la màgia de la paraula (UVic-UCC i Abadia de Montserrat), es va fer un acte d'homenatge a Mercè Escardó per la seva tasca al capdavant de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès (de 1982 fins a 2013) i per ser una activa dinamitzadora de la lectura en tots els contextos.

La professora de la UVic-UCC Carme Rubio va repassar la trajectòria de Mercè Escardó, destacant la difusió que ha fet de l'espai de "Bebeteca", la seva dedicació per promoure la passió per llegir des de la primera infància i el treball constant per crear de manera imaginativa tot el que faci viure la literatura intensament. Alguns exemples en aquesta línia són: la creació del follet com a habitant de la biblioteca o de la bèstia que encomana les ganes de llegir; les bibliovacances o el bosc de llibres. A més, cal recordar que les pràctiques de dinamització lectora comencen amb la bona tria de les obres i aquesta ha estat també una tasca molt important per Mercè Escardó a Can Butjosa, de manera que la biblioteca s'ha caracteritzat per conservar les millors obres de tots els temps, mantenint fins i tot el valuós fons del Premi Catalònia. Escardó també ha fet la seva aportació com a escriptora de llibres per a infants, buscant atrapar els lectors amb els seus relats, i ha elaborat obres de divulgació de la seva concepció sobre lectura i biblioteca.

Actualment, impulsa el projecte Cal Llibre, una associació sense ànim de lucre que té la voluntat de consolidar la lectura com un hàbit de creixement entre infants i joves. Des de Cal Llibre, un grup multidisciplinar crea dinàmiques i espais de lleure i formació per la lectura, al mateix temps que treballa per poder tenir un lloc màgic de trobada entre llibres i infants a Villa Carmen, una casa meravellosa a Santa Eugènia de Berga (Osona), que sens dubte esdevindria una gran aportació en aquest àmbit. Mentrestant, el projecte va caminant per mantenir vius els objectius que sempre ha perseguit Escardó.

Mercè Escardó ha deixat la seva feina al capdavant de Can Butjosa però convé recordar i difondre tot el seu llegat, perquè no ens podem permetre perdre les seves iniciatives. Ens convé continuar aplicant les seves propostes en la formació dels lectors; propostes que s'han demostrat efectives i han estat reconegudes a arreu. Per aquest motiu és necessari vetllar perquè tot el que s'ha aconseguit a Can Butjosa no només es mantingui sinó que s'expandeixi. Per tots els professionals de la dinamització lectora, en biblioteques o escoles, Escardó ha esdevingut un referent que convé tenir present.

28 juny 2014

Recordant Ana María Matute...

Recordem Ana María Matute (1925-2014), pocs dies després de la seva mort, com una dona singular, sensible i ferma; com una escriptora de talent innegable, que va saber retratar de manera magistral el món de la infància. La recordem, també, com a autora de relats extraordinaris per a infants, alguns dels quals han estat reeditats durant el 2013 per l'Editorial Destino en versions il·lustrades, de manera magnífica, per Albert Asensio: Paulina; El saltamontes verde; El aprendiz; Sólo un pie descalzo; Caballito loco; El verdadero final de la Bella durmiente; El polizón de Ulises; El país de la pizarra. Una bona elecció per aquells que busquin històries riques en matisos, de llenguatge acurat i que puguin connectar amb infants i adults. 

Volem recordar, també, que l'autora fou distingida amb nombrosos premis. Precisament, en la cerimònia de lliurament del Premi Cervantes (2011) va pronunciar un discurs on defensava la literatura infantil i els contes populars com a patrimoni cultural, al mateix temps que feia una crítica a la manipulació que algunes històries tradicionals han patit, deixant-les, en alguns casos, sense el simbolisme necessari. Un discurs que també convé recordar.