24 març 2015


La literatura d'Olga Xirinacs (ed. Magí Sunyer)

La literatura d'Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014), aplega estudis de diferents autors -Francesc Xavier Grau, Magí Sunyer, Pere Ballart, Eugeni Perea, Llorenç Soldevila, Anna Esteve, M. Carme Bernal, Xavier Allué, Joan Maria Pujals, Margarida Aritzetaque- que analitzen les aportacions literàries de l'autora tarragonina. Es repassa de manera exhaustiva el conjunt de la seva obra i, evidentment, també s'inclou un capítol dedicat íntegrament a la seva literatura per a lectors joves, elaborat per la Dra. Bernal, professora de la Universitat de Vic. A propòsit d'aquesta publicació, recuperem una obra emblemàtica de Xirinacs, que també figura en aquest capítol. Es tracta de Marina. Cavall de mar (Barcanova, 2010) que, en paraules de Bernal, "forma part del cànon de moltes biblioteques". Una obra que també es troba traduïda al castellà, publicada per Anaya. 

El llibre conté els poemes del primer volum de poesia de l'autora, Marina, que es publicà als anys 80 i que suposà una aportació destacada en la "normalització" de la poesia per a infants; i també Cavall de mar, tots dos de temàtica marítima. Els poemes que inclou aquest recull doble són aparentment senzills, però responen plenament a l'objectiu, complex, de transmetre l'essència de la poesia als infants: oferir-los paraules, musicalitat, imatges de gran bellesa, joc, etc. L'autora sap copsar el món infantil, la seva mirada joiosa al paisatge proper i a la quotidianitat. 

A l'estudi, també es repassen les diverses creacions de l'autora, contes, novel·les per a infants -Patates fregides (1994), El meu pare és capità (1995), Sóc un arbre (1994), que Bernal defineix com una de les seves obres més reeixides- i també per a joves -Xocolata (1994) o Final d'estiu (1996). Val la pena recuperar la trajectòria completa d'aquesta escriptora polifacètica, potser encara poc reconeguda, que té un paper destacat en l'elaboració de textos literaris de diversos gèneres que han promogut la iniciació lectora de molts joves de casa nostra.

                                          


La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.


16 març 2015






Nancie Atwell ha estat guardonada com a millor mestra del món, i tot i que realment es tracta d'una competició amb paràmetres difícils d'establir, per la impossibilitat de valorar sistemàticament, quantitativament, què vol dir ser el millor mestre (hi deuen haver molts factores que determinen aquesta concepció i que configuren el docent, com ara l'equip de mestres, el centre, els recursos del lloc on s'exerceix, els alumnes, etc.), també és cert que hi ha alguns aspectes claus que configuren el bon mestre. Heus aquí algunes idees que es deriven d'aquesta elecció:


La mestra crea un ambient favorable a la lectura, a la seva aula hi ha llibres a l'abast (és més una biblioteca que una classe), els alumnes trien les seves lectures i també escullen sobre el que volen escriure. Llegeixen per escriure, escriuen per llegir i acaben fent una mitjana de 40 lectures l'any. Se'ls ofereixen paraules, històries, moments de solitud i estones compartides. En definitiva,  una  aula com un taller on hi ha moltes possibilitats lectores perquè hi ha llibres de diferents tipologies i temps per llegir.



08 març 2015





Dos clàssics contemporanis d'Adela Turín i Nella Bosnia reeditats en els darrers anys per hipòtesi-kalandraka perquè continuen plenament vigents. Els dos conten una història entranyable que promou la reflexió sobre els estereotips sexistes. 

Vegeu ressenya de l'àlbum L'Artur i la Clementina a la pàgina d'hipòtesi i una proposta de Jaume Centelles per treballar a l'aula la lectura Rosa Caramel al web del mestre, que posa de manifest que els bons àlbums poden ser llegits, compartits i gaudits a totes les edats. 


20 febrer 2015


Es convoca el 4t Premi de Poesia infantil Pissiganya.cat per a alumnes de Primària de tot el territori de parla catalana. Consulteu les bases a: Premi de Poesia infantil

Una bona ocasió per promoure la creació poètica a l'escola, llegir poemes de diferents autors, fomentar un ambient favorable per descobrir poesia i compartir els escrits amb altres escoles a: http://www.pissiganya.cat/

06 febrer 2015

Fomentem la lectura o fomentem l'engany?

    The Fantastic Flying Books of Morris Lessmore

L'article "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" que Josep M. Aloy, especialista en literatura infantil i juvenil, va publicar al blog Mascaró de proa i que fa pocs dies va reproduir la revista digital Núvol, ha generat tot un seguit de reaccions sobre el que es fa i el que caldria fer per fomentar la lectura en l'àmbit educatiu. 

Aloy es mostra crític i rotund a l'hora de valorar la tasca docent en aquest aspecte: "Hi ha encara massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s'esbatussin si cal, i opinion i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l'aula les seves emocions...". Tot i que, evidentment, elogia els mestres que fan propostes atractives, que promouen la lectura amb coneixement de les obres, etc. també qüestiona com es fa, en molts casos, la tria de les lectures i també el tipus de tasques que es proposen per demostrar que s'han llegit; pràctiques allunyades de la formació de l'esperit crític, de la reflexió i de la interpretació profundes que requereixen d'un guiatge adult massa vegades inexistent.

Les seves reflexions són una bona manera de prendre consciència de les dinàmiques que tenim instaurades i que es desenvolupen moltes vegades per inèrcia. S'ha generat un debat, del qual a la mateixa revista Núvol se n'ha fet un resum - "De lectura obligatòria"-, que hauria d'anar encara més a fons. Entre els molts comentaris de resposta al text, volem destacar les paraules del mestre i escriptor Antoni Dalmases que relata amb vehemència un panorama certament desolador. Ens hem permès la llibertat de reproduir-lo gairebé en la seva totalitat per la contundència i claredat amb què s'exposen els arguments i per la necessitat de difondre el pensament de veus autoritzades que ens facin remoure. Els que creiem en la vivència literària com a forma de creixement potser només ens queda arromangar-nos (hi ha molta feina a fer!), mantenir-nos ferms en els nostres porpòsits, ser autocrítics i rigorosos i creure en la utilitat del que es considera inútil (utilitzant els termes del títol del llibre Nuccio Ordine, La utilitat de l'inútil, de lectura més que recomanable):


A mi em commou i m’emociona comprovar que encara hi ha gent que parla de lectura i literatura a l’ensenyament. De fet, de tant en tant es troben alguns -pocs!- profes i mestres que llegeixen, que s’entusiasmen llegint i fent llegir, contagiant la passió de viure moltes vides, de sentir intensament i conèixer mons nous. Aquest és el goig que experimenta el que ensenya a llegir, a entendre, a reflexionar, discutir, pensar i avançar amb els bons llibres.

Però tot això, amics, està proscrit, a l’ensenyament. I si no ho han clausurat del tot (ja hi van, ja…) és per la cosa del país i la llengua que els fa de bandera, quan convé, i perquè tenen una certa por de ser els primers. (Vegeu les humanitats a les universitats…).

Fixem-nos que la literatura i la lectura, els textos creatius i els reflexius, han passat a ser un “complement” de les classes de llengua (que és l’important, i tant!, oh, sí!, tu diràs…). Es llegeix per fer exercicis, no per viure; per “treballar”, per omplir temps i papers, no per gaudir i pensar. I es fan fer treballs escrits, ridículs, qüestionaris patètics, per cobrir l’expedient. El que convé és fer “emprenedors”, gent “útil”, “pràctica” i no somniatruites!

A part d’això, després de gairebé 40 anys a les aules, no m’he trobat mai, però MAI, ningú realment interessat per saber què llegia amb els alumnes ni com ho feia. Ja no diguem inspectors o autoritats, que fan gala d’un analfabetisme literari (i doncs: humà) més que destacable, que els acosta molt a llocs preminents de la societat, des d’on exerceixen i legislen amb alegre ignorància, només FENT ÚS de la cultura escrita per fer cites o lluir.

El sistema vol fabricar súbdits, no ciutadans. El que interessa és tenir la joventut fermada, ocupada, tancada, controlada dins dels centres, el que s’hi faci, el que s’ensenyi, és ben igual.  No cal fer res, doncs, el que es demana (i la burocràcia ho fomenta) és que sembli que es fa. No cal que sàpiguen comprendre un text, ni un autor, ni unes idees: el que cal és que diguin que les coneixen, que sembli que en saben.

I tan fàcil com és explicar i compartir l’entusiasme que un sent, amb la gent jove!! (Però la cosa vol feina i mooooolta lectura… I decència).

Comentari extret de: http://www.nuvol.com/opinio/fomentem-la-lectura-o-fomentem-lengany/  (22 de gener de 2015)

22 gener 2015

El veí llegeix un llibre


El veí llegeix un llibre de Koen Van Biesen (Tramuntana, 2014) és un àlbum original que conta què passa quan algú es disposa a llegir un llibre però no pot perquè la seva veïna fa massa soroll. És un relat molt simple i senzill, d'estructura repetitiva i amb un cert toc d'humor al final. Tot i que en certa manera tracta el tema de la convivència, el relat no és moralitzador. Les il·lustracions són molt especials, gens infantilitzades. Un llibre atractiu de l'editorial Tramuntana que està fent una tasca interessant en l'edició d'àlbums i llibres d'imatges. 

16 gener 2015

En Quim i el grill

En Quim i el grill (Edicions Roure de Can Roca, 2014) és una història que ja fou editada per Cruïlla el 2006 i que ara es reedita amb encert. Pere Martí escriu un relat senzill, de lectura àgil i molt tendre. Es tracta de la relació entranyable entre un avi i el seu nét, en Quim. El protagonista passarà uns dies a casa els avis, al camp, i tot i que al principi no li sembla gaire bona idea, allà descobrirà l'amor als animals, la importància de les petites coses i la saviesa de les persones grans. El grill, regal de l'avi, no deixa de ser un símbol d'un temps en què tot anava més a poc a poc, al ritme del seu cant... Les il·lustracions de Marta Ponce, d'un estil molt personal, també contribueixen a transmetre la tendresa dels personatges. 


És interessant la nota que fa l'editorial informant que es tracta d'un llibre per a ser explicat (o llegit en veu alta) a partir de 5 anys i per a ser llegit (autònomament) a partir de 8. En aquest cas, és una història idònia per a ser llegida en veu alta als menuts pel contingut de la narració, pel tipus de personatges i per la forma en què és contada. D'aquesta manera podem oferim una oportunitat de creixement lector als infants més petits perquè poden fer el procés de comprensió d'una història oral, una mica més llarga que la d'un conte, i al mateix temps pot ser una bona forma d'apropament als llibres, a les novel·les.