Com crear un ambient lector a l'escola?

Mònica Baró, Cristina Aliagas i Glòria Gorchs reflexionen sobre la lectura en pantalles, la lectura d'imatges i l'ambient escolar per fomentar la lectura a Com crear un ambient lector?, document que publica la Fundació Bofill i que es pot consultar a:

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/575.pdf

Laboratoris de Lectures

Al darrer número de Faristol (desembre, 2013) apareix un article sobre l'experiència de dinamització lectora amb infants i famílies a partir de la creació dels anomenats Laboratoris de lectura. Es tracta d'experiències dutes a terme a Biblioteques Públiques per especialistes en l'àmbit del llibre infantil i el desenvolupament lector. La idea parteix de la necessitat dels infants de tenir un espai i uns materials que els ajudin a establir vincles entre les obres o bé que els facilitin la seva descoberta.

A l'article s'hi narra una de les activitats a partir de llibres que tenen un mateix fil conductor. En aquest cas llibres on la idea del zoo hi és present d'una o altra manera. Obres amb imatges i paraules que desvetllen la curiositat, la creativitat...

Les idees sobre el Laboratori (com a lloc per experimentar i conèixer) i sobre la importància de mostrar les connexions entre les obres sempre ens han semblat essencials en l'àmbit de la formació dels mestres. I, d'alguna manera, la lectura d'aquest article ens evoca a recordar-ho.

Llegiu l'article:  "Laboratoris de lectures per a les famílies o com treure l'univers de cada llibre"

Mor l'escriptora Joana Raspall

Ens ha deixat l'escriptora Joana Raspall després d'un any ple d'activitats per commemorar el seu centenari. Al llarg d'aquests mesos de celebració els seus versos han ressonat a escoles, teatres, auditoris, places, etc. L'autora ha pogut gaudir d'aquests homenatges que se li han fet arreu, del  reconeixement a la seva obra i de la trobada amb els seus lectors.

La seva vida ha estat exemple de compromís amb el país. La seva dedicació a la literatura infantil és també una bona mostra del seu desig d'oferir bones obres als més petits, poesia de qualitat per fer créixer la nostra llengua. El seu llegat és molt valuós; el conjunt de la seva obra, i molt especialment la poesia per a nens i nenes, és de gran qualitat i ha esdevingut patrimoni de tots. Sempre li agrairem la companyia i el saber dels seus poemes.

"Amb els llibres per amics, no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia"

Una de les seves darreres publicacions és el volum 46 poemes i 2 contes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013) que conté una selecció d'algunes de les seves poesies editades en diferents moments.

Miquel Martí i Pol

En el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, són molts els actes d'homenatge i record al poeta i a la seva obra. Un exemple d'això són les jornades sobre l'autor que es portaran a terme al llarg d'aquesta setmana a Roda de Ter.

L'Elionor, un poema estimat que, com em recordava una recent graduada en magisteri, compartim sovint a les aules, és un exemple del mestratge del poeta. La seva lectura colpeja perquè darrera d'una aparent senzillesa hi ha tota la força humana.

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

Tant de gust...

Recentment ha aparegut la publicació d'un nou volum de la col·lecció Tant de gust... (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) de les professores Carme Rubio i Maica Bernal. En aquest cas es tracta d'una obra per conèixer Salvat-Papasseit, seguint els criteris de Lectura Fàcil per apropar la seva figura a un públic lector molt divers. El llibre conté algunes de les seves creacions, acompanyades de comentaris i d'indicacions per abans i després de la lectura, i també algunes dades biogràfiques de l'autor, de les dificultats que va patir a causa de la seva malaltia i de l'època en què li va tocar viure.

Llegiu la crítica, molt completa, que Ferran Aisa va fer al diari El Punt Avui clicant aquí.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat...

Vet aquí un gos, vet aquí un gat... (Eumo Editorial, 2013) recull alguns contes populars seleccionats i adaptats per Maica Bernal, Francesc Codina i Assumpta Fargas. Aquesta edició permet recuperar històries divertides i entranyables com en Maimís, El reietó o El soldat de plom. Narracions de sempre en versions que presenten un llenguatge acurat i ric però assequible alhora, de manera que són un bon recurs per a ser llegides, a l'escola o a casa, en molts moments.

Si n'era un somni

Imatges de l'espectacle a l'Institut del Teatre de Vic amb els estudiants de Mestre/a d'Educació Infantil i d'Educació Primària de la Universitat de Vic.

Si n'era un somni, de la companyia AmalbiQ, ofereix un passeig per l'imaginari de Salvador Espriu que pot atrapar diversitat de públic. L'espectacle recrea el món de la infantesa a partir d'estímuls visuals i sonors. Les paraules d'Espriu, musicades o narrades, embolcallen l'espectador (que gaudeix de sentir-les abans que les pugui comprendre del tot) i l'escenografia, plena de petits detalls, potencia una mirada curiosa i atenta a la quotidianitat.