20 de febrer 2015


Es convoca el 4t Premi de Poesia infantil Pissiganya.cat per a alumnes de Primària de tot el territori de parla catalana. Consulteu les bases a: Premi de Poesia infantil

Una bona ocasió per promoure la creació poètica a l'escola, llegir poemes de diferents autors, fomentar un ambient favorable per descobrir poesia i compartir els escrits amb altres escoles a: http://www.pissiganya.cat/

06 de febrer 2015

Fomentem la lectura o fomentem l'engany?

    The Fantastic Flying Books of Morris Lessmore

L'article "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" que Josep M. Aloy, especialista en literatura infantil i juvenil, va publicar al blog Mascaró de proa i que fa pocs dies va reproduir la revista digital Núvol, ha generat tot un seguit de reaccions sobre el que es fa i el que caldria fer per fomentar la lectura en l'àmbit educatiu. 

Aloy es mostra crític i rotund a l'hora de valorar la tasca docent en aquest aspecte: "Hi ha encara massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s'esbatussin si cal, opinin i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l'aula les seves emocions...". Tot i que, evidentment, elogia els mestres que fan propostes atractives, que promouen la lectura amb coneixement de les obres, etc. també qüestiona com es fa, en molts casos, la tria de les lectures i també el tipus de tasques que es proposen per demostrar que s'han llegit; pràctiques allunyades de la formació de l'esperit crític, de la reflexió i de la interpretació profundes que requereixen d'un guiatge adult massa vegades inexistent.

Les seves reflexions són una bona manera de prendre consciència de les dinàmiques que tenim instaurades i que es desenvolupen moltes vegades per inèrcia. S'ha generat un debat, del qual a la mateixa revista Núvol se n'ha fet un resum - "De lectura obligatòria"-, que hauria d'anar encara més a fons. Entre els molts comentaris de resposta al text, volem destacar les paraules del mestre i escriptor Antoni Dalmases que relata amb vehemència un panorama certament desolador. Ens hem permès la llibertat de reproduir-lo gairebé en la seva totalitat per la contundència i claredat amb què s'exposen els arguments i per la necessitat de difondre el pensament de veus autoritzades que ens facin remoure. Els que creiem en la vivència literària com a forma de creixement potser només ens queda arromangar-nos (hi ha molta feina a fer!), mantenir-nos ferms en els nostres porpòsits, ser autocrítics i rigorosos i creure en la utilitat del que es considera inútil (utilitzant els termes del títol del llibre Nuccio Ordine, La utilitat de l'inútil, de lectura més que recomanable):


A mi em commou i m’emociona comprovar que encara hi ha gent que parla de lectura i literatura a l’ensenyament. De fet, de tant en tant es troben alguns -pocs!- profes i mestres que llegeixen, que s’entusiasmen llegint i fent llegir, contagiant la passió de viure moltes vides, de sentir intensament i conèixer mons nous. Aquest és el goig que experimenta el que ensenya a llegir, a entendre, a reflexionar, discutir, pensar i avançar amb els bons llibres.

Però tot això, amics, està proscrit, a l’ensenyament. I si no ho han clausurat del tot (ja hi van, ja…) és per la cosa del país i la llengua que els fa de bandera, quan convé, i perquè tenen una certa por de ser els primers. (Vegeu les humanitats a les universitats…).

Fixem-nos que la literatura i la lectura, els textos creatius i els reflexius, han passat a ser un “complement” de les classes de llengua (que és l’important, i tant!, oh, sí!, tu diràs…). Es llegeix per fer exercicis, no per viure; per “treballar”, per omplir temps i papers, no per gaudir i pensar. I es fan fer treballs escrits, ridículs, qüestionaris patètics, per cobrir l’expedient. El que convé és fer “emprenedors”, gent “útil”, “pràctica” i no somniatruites!

A part d’això, després de gairebé 40 anys a les aules, no m’he trobat mai, però MAI, ningú realment interessat per saber què llegia amb els alumnes ni com ho feia. Ja no diguem inspectors o autoritats, que fan gala d’un analfabetisme literari (i doncs: humà) més que destacable, que els acosta molt a llocs preminents de la societat, des d’on exerceixen i legislen amb alegre ignorància, només FENT ÚS de la cultura escrita per fer cites o lluir.

El sistema vol fabricar súbdits, no ciutadans. El que interessa és tenir la joventut fermada, ocupada, tancada, controlada dins dels centres, el que s’hi faci, el que s’ensenyi, és ben igual.  No cal fer res, doncs, el que es demana (i la burocràcia ho fomenta) és que sembli que es fa. No cal que sàpiguen comprendre un text, ni un autor, ni unes idees: el que cal és que diguin que les coneixen, que sembli que en saben.

I tan fàcil com és explicar i compartir l’entusiasme que un sent, amb la gent jove!! (Però la cosa vol feina i mooooolta lectura… I decència).

Comentari extret de: http://www.nuvol.com/opinio/fomentem-la-lectura-o-fomentem-lengany/  (22 de gener de 2015)