20 d’octubre 2015

El Petit Tresor o com perdre's en l'univers del llibre per a infants de totes les edats

Les llibreries són espais fonamentals per a la formació dels lectors, tant com ho són les biblioteques, les escoles, etc. Són llocs on les obres esperen un lector que les vulgui conèixer. Són els punts de contacte del creador, l'editor, el mediador i el lector. 

L'acte de comprar un llibre requereix d'un cert ritual: entrar en contacte amb les obres, observar-les, tocar-les, triar-ne una per qui sap quin motiu, etc. Això és especialment rellevant quan l'infant s'endinsa en l'àmbit de la lectura i les accions i reflexions que envolten aquests fets es poden convertir en una experiència que deixi empremta. Per aquest motiu celebrem l'obertura de la llibreria El Petit Tresor a la ciutat de Vic. Un lloc on perdre's en un univers ric de propostes artístiques i literàries molt ben escollides, en un ambient càlid, propici a les descobertes.








06 d’octubre 2015

Un cel de plom

Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis, fa avui cent anys. Per homenatjar-la cal difondre el seu llegat; fer memòria de la seva lluita, que és també la nostra: fer un món més just i més humà.

La novel·la Un cel de plom (Ara Llibres, 2012) relata la seva trajectòria vital i està plena de detalls que permeten repassar la seva vida, que és la història d'un segle: el món rural, les aspiracions de joventut, la guerra, l'exili, els camps nazis, l'amor, la lluita, la pèrdua...  És una gran història, d'una intensitat extraordinària, que s'ha dut al teatre, però que també es podria dur al cinema.


Es tracta d'una obra molt recomanable, també per a joves, tant pel contingut com per la forma de ser narrada. Escrita per Carme Martí, l'obra aconsegueix transportar el lector sota un cel de plom, però també deixa entreveure la tènue llum d'un exili francès i la claror dels Guiamets. És de lectura àgil, l'autora organitza els diferents períodes vitals amb molt d'encert, però també conté detalls plens de simbolisme que mostren la qualitat de la narració. Ben mirat, és un magnífic homenatge a una gran dona i també a moltes dones d'un temps massa fosc. Avui, que és el seu aniversari, però també demà (i tots els dies que vindran), convé llegir la novel·la, per conèixer la força de Neus Català i difondre la seva memòria.

02 d’octubre 2015

Els finals del contes...

Estudis recents* constaten que un 30% dels contes que s'han escrit darrerament tenen finals alternatius al desenllaç feliç convencional.  

Aquesta dada indica un cert canvi respecte a la idea, llargament difosa des de la psicoanàlisi, que els contes infantils han de tenir un final positiu perquè els infants se sentin tranquils i reconfortats i percebin que l'esforç, la perseverança i la bondat són qualitats recompensades.

El fet que les històries vagin incorporant finals amb noves possibilitats, oberts o clarament negatius, respon a la creença actual que aquest tipus de desenllaços poden fomentar la capacitat d'imaginació i de reflexió dels lectors, oferint-los, per exemple, situacions d'acceptació del conflicte. Així, a poc a poc les històries deixen d'amagar realitats com la malaltia o la mort.


* Vegeu notícia a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cuentos-final-triste-4501067