"El papa ha fet una O. Damunt d'un fondo negre tot lluent d'atzabeja, una circumferència d'una blancor magnífica. I li ha preguntat:
-Salometa: quina lletra és aquesta?
I la nena:
-No hi és... iétra! La iüna, és !! la iüna!!!"
Salvat- Papasseit, poeta de la quotidianitat, dóna una visió de la infància a través de l'observació de les relacions dels infants amb els adults a Els nens de la meva escala (1921 a "La Mainada")
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh04D3beYfjHuOBHRR0YKoi63aSG1aW08FoIG9C2NWv-7shMJW6RPf9eWuz757zrtEoloF_bna-apSaQnbGixb39K3cdQ9ra4Ngu4-TREsHbQM-ODb3QW26UipVM4vlPq-xSc23c9pxs5Y/s320/lunar.jpg)
Lunar de Joan Brossa(1982): La lluna i la O es fonen en les fases del satèl·lit.