10 de novembre 2014

Del llibre omnipresent al llibre absent

Darrerament, són moltes les escoles que han desterrat els llibres de les aules. Ens referim especialment al llibre de text que ha donat pas a l'ús de pissarres digitals, ordinadors o materials elaborats pels mateixos mestres per treballar projectes interdisciplinaris, però també ens referim als llibres literaris i de coneixements. En alguns casos aquest camí ha portat a desterrar absolutament els llibres de les escoles, de manera que hem passat de la presència pràcticament absoluta del llibre de text, com a única font de coneixement i de lectura, a l'absència de llibres. 

Moltes escoles, en situació econòmica precària, no compren llibres i les biblioteques d'aula i d'escola desapareixen o resten empolsinades, amb materials malmesos i de poca qualitat. La socialització dels llibres a les escoles també ha promogut una cultura limitada, una experiència literària poc variada pel fet de mantenir els mateixos llibres que es traspassen d'uns infants a altres. Aquest fet, a més, tampoc ha ajudat a donar valor al llibre ni a fomentar el desig de construcció d'una biblioteca personal que reflecteixi el propi itinerari lector.

Caldria tenir present que els nens i nenes continuen necessitant paraules, llenguatge i literatura per créixer. Per molt que el context hagi canviat i els suports de lectura siguin diversos, el llibre es manté com una font d'idees, d'aprenentatge i de gaudi de primer ordre: els alumnes se sorprenen i s'interroguen amb la lectura d'àlbums d'imatges espectaculars, s'emocionen i es diverteixen amb els versos d'un poema, fan una activitat mental molt complexa amb la lectura d'un còmic -tal com ja apuntava el mestre Gianni Rodari-, qüestionen la realitat i aprenen davant d'un llibre sobre l'univers o els animals. Per aquest motiu, els llibres haurien de ser presents en tots els contextos de l'escola, per mirar i remirar, per llegir i rellegir en espais atractius amb objectes complementaris i propostes que permetin treballs transversals, perquè els bons llibres ofereixen possibilitats de treball global (de llengua, d'art, de ciències, etc.).

El perill d'aquesta situació és que es deixi en mans de les famílies el contacte afectiu amb el llibre (en el suport que sigui), perquè les desigualtats que això pot provocar són insalvables. Els nens i nenes que tenen un entorn familiar que els ofereix una riquesa de llibres, que dóna valor a la lectura i els encoratja en aquest àmbit entren amb més seguretat en el món de la imaginació, de la creació, etc.
Per aquest motiu, convé no oblidar que l'escola hi és per garantir la igualtat d'oportunitats i que continua sent l'agent principal en l'ensenyament -aprenentatge de la lectura. És quan descobrim relats de ficció meravellosos -rondalles, àlbums, etc.- que ens adonem del que es perden aquells nens que no tenen la possibilitat d'endinsar-se en aquests llibres i dialogar amb ells. 

05 de novembre 2014

Herbari poètic


En motiu del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, l'any 2002, tots els alumnes de Cicle Mitjà de la ciutat de Vic van dur a terme una experiència dissenyada per Carme Rubio i Maica Bernal, professores de la Universitat de Vic. Es tractava de la confecció d'un herbari amb ginesta, farigola, romaní o menta que els alumnes havien d'elaborar en un treball interdisciplinari de coneixement natural i social, art i poesia.



Un treball que pren la poesia com a element essencial, que promou el coneixement del gran poeta de casa nostra i que fomenta l'apropament a la realitat des de diferents òptiques. Una proposta per desvetllar tots els sentits i connectar els poemes amb la natura, que hem pogut conèixer de la mà de Carme Rubio en el marc de les assignatures de Literatura Infantil i Didàctica de la Literatura a la UVic-UCC, amb la intenció que els futurs mestres puguin aplicar experiències poètiques de qualitat a les aules.