Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballs uvic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballs uvic. Mostrar tots els missatges

04 d’octubre 2010

Andersen, les ales d'un geni

El "Canal UVic" permet recuperar documents audiovisuals i sonors creats en el marc de les activitats de docència i recerca de la universitat.

En l'àmbit de la literatura infantil, aquest espai fa possible que puguem recuperar i compartir el treball audiovisual HANS CHRISTIAN ANDERSEN, LES ALES D'UN GENI (2005), elaborat en el marc dels estudis de literatura de la UVic, que ens apropa a la vida i l'obra d'aquest magnífic autor.


28 de juny 2010

Jugar a ser...

Els oficis d'en Joan d'A. Rubio (Kalandraka, 2002) és una història molt estimulant, imaginativa i sorprenent, ja que en cada moment del dia en Joan adopta un ofici diferent, i no són pas oficis corrents (fuster, mecànic...) sinó oficis nous, creatius i imaginatius (cuiner d'Arc de Sant Martí, inventor de núvols, vigilant de nius de cigonya...) que desperten els sentits i les emocions dels infants, tenint com a principal objectiu l'aspecte lúdic de la lectura, tant de paraules com d'imatges.


Marina Morales

Les relacions familiars...

Un fet sorprenent de la història El meu pare va ser rei de T. Robberecht i P. Goossens (Baula, 2002) és la forma de plasmar, mitjançant el dibuix, les expressions dels personatges i les situacions en cada moment. Al llarg de la narració podem observar com es tracta la relació pare-fill i com aquesta va canviant perquè el pare "ha crescut tant" que només es relaciona amb persones de la "seva mida" i la imatge mostra un pare que físicament ha canviat, és més alt i més gros, més lluny del fill.
Gemma Prieto

23 de juny 2010

Personatges amb màgia

L'home d'aigua d'Ivo Rosati i Gabriel Pacheco (Kalandraka, 2009) va ser Finalista al Premi Andersen d'àlbum il·lustrat (2008). Aquest àlbum explica en tercera persona la història imaginària d'un home d'aigua que neix a partir d'un senyor que es deixa l'aixeta oberta i no torna a casa mai més. Les imatges són molt acurades i poètiques amb detalls originals que donen una visió oberta de la història. El text i la imatge desvetllen els sentits i les emocions.

Sandra Lapaz

22 de juny 2010

La il·lustració d'un àlbum clàssic




L'erugueta goluda d'Eric Carle (Kokinos, 2007) és un clàssic indispensable per a infants d'entre 2 i 6 anys. Una publicació que ha perdurat més de 40 anys. La seqüència d'imatges que anem descobrint a mesura que passem les pàgines de l'àlbum tenen molt ritme, s'equilibren molt bé les formes, la distribució de les taques de color i es generen unes composicions de blanc/color molt suggerents així com els canvis de tamany de les imatges i la distribució de la il·lustració dins la pàgina. Tots aquests elements fan que el lector/observador vagi descobrint noves il·lustracions, que d'una manera molt dinàmica i amb una composició gens gratuïta incrementen l'interès per la lectura i l'observació d'imatges.


El poder de fer imaginar...

El núvol d'en Martí de J. Sobrino i R. Luciani (Kalandraka, 2008) m'agrada pel missatge ocult, que no és moral ni didàctic, sinó que et permet pensar i reflexionar d'una manera lliure. D'una banda, em sembla interessant el paral·lelisme entre el núvol i el pensament o la capacitat d'imaginació (estar als núvols) i el valor que dóna l'àlbum en aquesta capacitat que tenim les persones, i especialment els infants, d'imaginar. Ajuda a adonar-nos que tot i els problemes de viure  en un món imperfecte tot és possible en el món de la imaginació, en el núvol de cada persona. També valora el poder compartir el núvol, ser capaç de transportar-se a un núvol comú, de fer volar la imaginació junts i de compartir punts de vista.
El conte és una manera de viatjar plegats als núvols de la imaginació.
Judit Martín

L'element visual...



En les pàgines de L'Arc de la Lluna, de Txabi Arnal i Susanna Widmann(il.) (Kalandraka, 2003), trobem que el text escrit està articulat de diferents maneres segons el moment de la història. El codi verbal i visual es relacionen de manera especial: quan apareixen els primers rajos del sol el text segueix la seva silueta, com si dibuixés la petjada que deixa l'astre; quan els amics se'n van contents la disposició del text transmet el so dels seus crits cap a la lluna.
Maria Mestres

El jo i l'entorn...

Això és casa meva de J. Ruiller (Joventut, 2008) és la història d'un infant que dibuixa una ratlla amb guix per delimitar el seu territori, però el conill, el cargol, la fulla d'arbre i els núvols es riuen de les fronteres. L'aparició d'elements naturals com troncs, fulles, núvols i animals, com el cargol o el conill, provoquen una especial atracció als infants. Un altre factor notable és l'aparició de repeticions que ajuden a preveure la propera acció.
Glòria Vila

11 de gener 2010

Mirades personals a l'obra de Pinotxo o com donar vida a un llibre en blanc

Les obres que han esdevingut clàssics de la literatura infantil i juvenil, com Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi, ofereixen múltiples formes d'aproximació al fet literari i, per tant, són susceptibles d'ésser viscudes en diferents moments i des de perspectives diverses.  Donar vida a un llibre en blanc a través de les impressions personals de l'obra és un exercici interessant d'aprenentatge literari i pot resultar un producte ple de potencialitats educatives.

De fet, els adults que eduquen els infants creen espais i materials que puguin estimular els sentits, desenvolupar la imaginació i potenciar el joc literari.  Els materials que permeten descobrir personatges, relacionar accions, passejar pels escenaris de la narració de Collodi a través del llenguatge literari i de la riquesa artística dels grans creadors que ens han ofert la seva particular visió de Pinotxo ens ajuden a entendre la dimensió global de l'obra literària.                                     
                                          

(Imatges: treball de Marta Vergés i exposició materials sobre Pinotxo)

16 de desembre 2009

Frederick, un ratolí diferent




Frederick és un llibre destinat a primers lectors, és a dir, a infants d’Educació Infantil o Cicle Inicial, però també agrada a l’adult pel seu valor estètic i literari. L’àlbum il·lustrat estimula la capacitat crítica del lector a partir d’una història d’aquelles que no envelleixen ni pel seu argument ni per les seves imatges.
Leo Lionni, reconegut escriptor i il·lustrador, crea unes imatges senzilles però vistoses i expressives. Les il·lustracions estan fetes a base de collage, colors pastel i aquarel·la, de manera que impacten el lector reforçant l’estil propi d’aquest autor. És una obra publicada per Kalandraka (2006), editorial que té una producció rellevant en el món literari infantil, cuidant molt l’estètica dels seus llibres.

Es tracta de la història d’un ratolí diferent, que no treballa ni recol·lecta menjar per passar l’hivern, sinó que gaudeix la vida d’una altra manera. La lectura permet que l’infant s’adoni de la importància de ser fidels a la nostra manera de ser, malgrat el que els altres puguin dir o pensar, així com la importància de lluitar per la llibertat individual amb l’ajuda de la imaginació i els somnis.

Ja des de l’inici se’ns presenta el protagonista a la portada del llibre. De seguida l’infant s’adona que aquell ratolí serà el personatge que li farà viure emocions intenses. Ens recorda la faula La cigala i la formiga perquè aquí tots els ratolins treballen excepte un, en Frederick. Malgrat tot, la història no s’acaba malament per a ell, com caldria esperar, sinó que el protagonista demostra la diversitat de valors importants a la vida i com cada ésser individual té alguna característica que el fa únic i irrepetible, per la qual es pot sentir valorat.

L’àlbum busca la qualitat del llenguatge, intercalant la narració en tercera persona i el diàleg, per fer-nos arribar aquesta història entranyable que parla de la relació entre iguals i, a la vegada, de les seves diferències individuals, desvetlla els sentits i les emocions, ens fa posar tendres i alhora ens fa reflexionar.

Creiem que el desenllaç és sorprenent o, si més no, inesperat. Un ratolí que fins llavors era considerat pels seus companys (i fins i tot pel mateix lector) com un gandul ens sorprèn amb una gran imaginació i habilitat poètica i ens fa veure que tots tenim un do que ens fa especials.
Mar Puig i Glòria Solà