28 de gener 2010

L'obra de Newell en la traducció de Desclot



Aquest any en fa 100 que es va editar per primera vegada l'obra The Slant Book (El llibre esbiaixat) de l'autor i il·lustrador Peter Newell (1862-1924) i dos anys després sortiria The Rocket Book (El llibre coet). Dues obres que continuen despertant interès per la seva originalitat, en què el format conté una càrrega de significat important. De fet, la portada, la distribució dels elements, l'estructura, en definitiva el format d'un llibre és una font semàntica destacable que ja transmet significat, que ja es pot llegir.

En El llibre esbiaixat la història és el relat de les aventures d'un nadó en un cotxet que s'escapa a tota velocitat per un camí inclinat, com el llibre. En El llibre del coet el relat ens transporta a fer el seguiment d'un coet que s'enlaire cap a la lluna travessant espais inversemblants.

Cal destacar les il·lustracions de Joma i, sobretot, la traducció de Miquel Desclot. La tasca del traductor és especialment important en aquestes històries rimades, plenes d'humor, per tal de no perdre cap de les potencialitats del text original: contingut i forma. Fet que no sempre s'esdevé en les traduccions infantils que ens arriben en què, en ocasions, es perden aspectes propis del llenguatge, com la sonoritat, fent prevaldre la transmissió del significat, oblidant la importància de la forma.

El casament del llapis i la goma

Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.


L'obra poètica de Miquel Desclot esdevé un referent en la literatura del nostre país. L'autor és un dels màxims exponents en la creació per a infants apostant per la qualitat amb obres plenes de sensibilitat, humor i musicalitat.
Un dels èxits de la seva poesia recau en el fet de concebre el lector com un igual independentment de si és adult o infant, tal com el mateix autor comenta a una entrevista a la revista Babar. L'exigència d'apostar per una obra de qualitat prou estimulant com per fer-nos somriure i prou enriquidora com per fer-nos pensar.
Desclot ha acabat convertint-se en un autèntic punt de referència de la poesia per a infants (Miquel Desclot i la poesia per a infants).

27 de gener 2010

Com una novel·la


"El verb llegir no admet l'imperatiu. Aversió que comparteix amb alguns altres: amb el verb estimar..., amb el verb somiar..."
Així comença Com una novel·la de Daniel Pennac (Empúries, 1993), una obra que planteja per què els joves llegeixen poc i quin és el motiu de la disminució de l'índex de lectura a mesura que els infants es fan grans. Durant les primeres edats, l'entorn afectiu d'un infant li proporciona molts moments dolços lligats a la lectura, el trencament s'esdevé quan la lectura passa a ser només una qüestió de l'àmbit escolar.
Una obra farcida de reflexions interessants sobre l'ensenyament i la lectura.
"I si en comptes d'exigir la lectura, el professor decidís de cop i volta compartir el seu propi plaer de llegir?" (p.33)

26 de gener 2010

Especialització en biblioteques escolars i infantils

El curs d'especialització en biblioteques escolars i infantils  (CEBEI) ofereix la possibilitat de fer formació en l'àmbit de la literatura infantil, l'organització del centre escolar i la dinamització de la biblioteca, seguint diferents itineraris. Des de la biblioteca Can Butjosa  s'organitzen activitats de formació de conta contes, recitació, etc.

22 de gener 2010

Clubs de lectura


L'èxit dels clubs de lectura permet desmentir la idea de solitud que moltes vegades s'ha associat al terme "llegir". Si bé és cert que la lectura sol ser un acte de diàleg constant amb un mateix les activitats de lectura pública o d'intercanvi d'opinions sobre el que es llegeix, en centres escolars o biblioteques, posen en evidència la necessitat que tenim els lectors de trobar espais de temps que permetin compartir interessos, percepcions, desconcerts... al voltant d'una determinada obra.
Aquest tipus d'activitats suposen un enriquiment que esdevé molt útil en la configuració de la pròpia personalitat lectora i en l'aprenentatge literari, per això molts centres educatius cerquen la forma de portar a terme clubs de lectura infantils i juvenils com una manera d'estirar el fil, conèixer un bon llibre i compartir-lo.

16 de gener 2010

La biblioteca, el cor de l'escola

Jaume Centelles és l'autor de La biblioteca, el cor de l'escola (Rosa Sensat, 2005), obra que va merèixer el Premi Rosa Sensat de Pedagogia (2004). El treball és resultat d'una llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat i recull experiències molt interessants pel que fa a la dinamització de la biblioteca com a espai central en la vida de l'escola. Una biblioteca sense porta, on tothom hi és benvingut, on es desenvolupen activitats de foment de la lectura, de configuració del propi itinerari lector i on es produeixen múltiples descobertes.
Malgrat les directrius per a la biblioteca escolar que va establir la UNESCO (2005) i les iniciatives per tirar endavant projectes de biblioteca a les escoles, encara hi ha centres que tenen un "cementiri de llibres" enlloc d'una biblioteca dinàmica i plural que ajudi a créixer a tots els membres de la comunitat educativa.  Calen més biblioteques que es concebin com a "espais privilegiats que tenen molt en compte la seva funció social i educadora i ajuden els seus usuaris a formar part, d’una manera col·lectiva i conscient, en la societat plural, responsable i solidària en què tots ens mereixem viure” (Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO (2003). Les biblioteques públiques: espais d’integració social. Barcelona: Unescocat, p.5.)

12 de gener 2010

En tot moment...poesia!

Bon profit! recull poemes de Miquel Martí i Pol sobre el menjar. L'autor demostra que de tot el que ens envolta en podem crear poesia i que tots els moments són bons per jugar i gaudir del llenguatge!
L'altra part del llibre porta per títol Per molts anys!, un poema per cada mes i un per tot l'any.
Acompanyat d'un CD amb música de Toti Soler i veu de Cinta Massip.

Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats,
els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes
fins i tot els desganats.


Miquel Martí i Pol


11 de gener 2010

Mirades personals a l'obra de Pinotxo o com donar vida a un llibre en blanc

Les obres que han esdevingut clàssics de la literatura infantil i juvenil, com Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi, ofereixen múltiples formes d'aproximació al fet literari i, per tant, són susceptibles d'ésser viscudes en diferents moments i des de perspectives diverses.  Donar vida a un llibre en blanc a través de les impressions personals de l'obra és un exercici interessant d'aprenentatge literari i pot resultar un producte ple de potencialitats educatives.

De fet, els adults que eduquen els infants creen espais i materials que puguin estimular els sentits, desenvolupar la imaginació i potenciar el joc literari.  Els materials que permeten descobrir personatges, relacionar accions, passejar pels escenaris de la narració de Collodi a través del llenguatge literari i de la riquesa artística dels grans creadors que ens han ofert la seva particular visió de Pinotxo ens ajuden a entendre la dimensió global de l'obra literària.                                     
                                          

(Imatges: treball de Marta Vergés i exposició materials sobre Pinotxo)

09 de gener 2010

Jocs, cançons i costums que no hem de perdre


A Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Columna, 2008) Antoni Dalmau recull manifestacions literàries i jocs lingüístics propis del nostre país, que formen part del nostre patrimoni compartit.
Es tracta d'un tast d'expressions culturals que tenen també un valor educatiu important: cantarelles i jocs de falda, cançons de bressol, embarbussaments i endevinalles, jocs tradicionals, rondalles i llegendes, goigs i auques, teatre popular, danses i cançons tradicionals i creacions on apareixen personatges que agrupa sota el nom de "genis del lloc i esperits de la natura".

L'autor afirma: "La nostra manera de contar, de ballar, de jugar, de cantar, de representar... és una part molt important del nostre patimoni tradicional que no se subjecta gairebé mai a la rigidesa d'una cronologia o d'una diada concreta. Tots els dies són bons per adormir els nostres menuts amb una cançó de bressol o per jugar amb les paraules o per iniciar un cop més una vella rondalla d'origen incert. Danses i cançons i endevinalles i jocs ens acompanyen sempre, en qualsevol moment de l'any i de la vida".
De fet,  aplega produccions populars, anònimes, i d'altres d'autors com Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Joan Oliver (Pere Quart) que han tingut un ressò destacat i han transcendit l'autoria per esdevenir saber popular.