Via llibre

El primer programa de Via llibre (canal 33) es pregunta com canviarà la lectura en els nous suports; fins a quin punt els nous enginys audiovisuals es poden considerar lectura o com han canviat les biblioteques en els darrers temps. 

Per fer-ho, escolta les preferències dels lectors més joves, el diàleg entre experts en lectura; les opinions de qui fins fa poc va ser directadora de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i les recomanacions d'autors i professors fetes en el marc de la Llibreria La Tralla de Vic.

El cassó del gerard 1

View more presentations from jordicanellestorres

Una història sobre la diferència que es conta de manera simbòlica, defugint lliçons explícites. Un àlbum de gran bellesa estètica, original i emotiu.

Entre mares i madrastres... Ventafocs i Blancaneus

Il·lustració Ana Juan

Són moltes les reflexions generades al voltant dels personatges femenins dels anomenats contes populars, tradicionals, de fades o meravellosos. Així, darrerament han reaparegut moltes veus crítiques amb els models que els personatges femenins dels contes de sempre poden aportar als infants d'avui. La  Ventafocs, la Blancaneus o la Caputxeta estan en el punt de mira. Alguns diuen que es tracta de contes sexistes, fins i tot hi ha qui aposta per introduir noves adaptacions d'aquestes històries o bé per la seva absoluta eliminació.

A. Rodríguez Almodóvar a l'article "No toquéis a Blancanieves" dóna una visió més àmplia dels contes populars i en fa una defensa absoluta. Més enllà del que és políticament correcte defensa que els contes es mantinguin perquè el sentit d'aquestes narracions és de naturalesa simbòlica. Les accions de mares o madrastres i de prínceps i princeses esdevenen el motor principal per fer créixer els personatges, per fer-los viure aventures que suposen la seva iniciació en el món adult.

En la mateixa línia trobem el reportatge de S. Puértolas "Malas de cuento" que defensa la figura de les mares, madrastes i bruixes dels contes, personatges arquetípics que desencadenen el conflicte necessari en les històries. "La presencia del mal en el mundo, sostiene Jung, es un hecho evidente y, en consecuencia, no podemos descartar el proceso de aprendizaje que nos brindan los cuentos. Lo tremendo, lo terrible, lo incomprensible, es parte de la vida, y la imaginación es un instrumento poderoso para nuestra sobrevivencia. También para nuestra felicidad."

Per tot això és necessari no interpretar aquestes històries literalment perquè aquesta és l'única manera de viure intensament la literatura que, com tot art, intenta connectar amb l'essència humana utilitzant formes metafòriques, simbòliques i arquetípiques per remoure l'ànima.

Un any més: http://www.lasetmana.cat/

De cases...

La casa com a símbol del propi univers, com a centre del món, com a refugi... La casa com a escenari on transcorren les accions d'una narració, com a espai on es fa evident el pas del temps, on tot canvia, on tot perdura... Dues històries de cases:

Lionni, L. La casa més gran del món. 

Barcelona: Kalandraka- Hipòtesi, 2008

(1a edició en anglès, 1968)

La casa més gran del món és una història dins d'una altra història. El pare cargol explica al fill cargol una narració plena de simbolisme, amb el to propi dels contes populars, perquè el fill s'adoni que voler tenir la casa més gran del món no és una bona idea, especialment si la casa la tens sempre al damunt, com el cargol. 

Probablement l'autor opta per la forma d'un relat dins d'un altre perquè els primers lectors vegin amb més distància el final tràgic del relat que el pare explica. També sembla una bona forma per fer que l'infant pugui entendre els diferents plans temporals que la història presenta: què és passat (relat que conta el pare), què és present (desitjos del cargol i moment de contar la història) i què pot ser futur... (com el relat pot fer canviar les idees i la forma de viure del petit cargol).

 

La casa. P. Lewis (text) i R. Innocenti (il·lustracions)

Barcelona: Ed. Símbol, 2010

La casa, com totes les obres on participa Roberto Innocenti, destaca per les seves magnífiques il·lustracions, d'un realisme colpidor, acompanyades per un breu text poètic. 

L'obra ens apropa a la història del segle XX a través de les transformacions d'una casa de camp italiana, que esdevé la protagonista d'aquesta història. Una casa que és testimoni de diferents moments  que marquen el nostre temps.

Tant de gust... Senyor Verdaguer

 

Tant de gust... Senyor Verdaguer

M. Bernal i C. Rubio

Il.lustracions de S. Pulido

Publicacions Abadia de Montserrat, 2011

Tant de gust... Senyor Verdaguer pretén apropar la figura i l'obra de J. Verdaguer a tots els públics. Escrit seguint les indicacions de lectura fàcil consta d'una biografia de l'autor i també de l'adaptació acurada del poema Canigó. Les autores han continuat la tasca que en el seu moment va iniciar Artur Martorell, pedagog que va fer una gran treball adaptant els clàssics catalans per apropar-los als més joves.

100 anys d'Enric Valor

Enric Valor (Alcoià, 22 d'agost de 1911-València, 13 de gener de 2000) va dedicar la seva vida a la recuperació de la llengua i la literatura oral. Enguany es commemora el centenari del naixement de l'autor amb la programació de diferents actes que pretenen recordar i difondre la seva figura i la seva obra. Una de les activitats proposades és l'homenatge en xarxa,  que consisteix en la publicació d'un apunt sobre Enric Valor, coincidint amb la data del centenari del seu naixement. El nostre bloc s'ha volgut sumar a la iniciativa.

En l'àmbit literari, Valor destaca com a rondallista, recollint les històries de la veu d'aquells que encara les recordaven i adaptant-les per tal de deixar-les escrites amb la voluntat de conservar la llengua i la tradició cultural. Gràcies a la seva tasca ens han arribat les rondalles valencianes que han contribuït a eixamplar el conjunt de creacions que formem part del nostre imaginari compartit.

Les rondalles d'Enric Valor mantenen el simbolisme literari propi dels contes meravellosos més emblemàtics i també els elements geogràfics i històrics que ens ajuden a repensar-nos. Les rondalles no sempre han tingut l'atenció que es mereixen, considerades en molts moments com a vestigis del passat, produccions menors dirigides als infants d'altre temps en què no es tenien aparells electrònics... Cal tenir en compte, però, la importància d'aquestes manifestacions humanes tan estimades. En paraules d'Albero, qui va publicar un estudi sobre l'imaginari popular en les rondalles d'Enric Valor:

"La rondalla és una de les formes literàries més estimades perquè ens permet transcendir la nostra realitat quotidiana i assolir una felicitat que només pot ser imaginada. (...) Els contes de fades són un document de la història de les persones. Els seus motius han anat incorporant-se a un esquelet narratiu, deixant petjades dels diferents moments històrics on han estat contats. Tanmateix, el contingut essencial dels relats acostuma a mantenir-se invariable perquè transmet sentiments i mecanismes psicològics fonamentals de l’ésser humà. (...) Són una forma d’entreteniment que incorpora creences i costums antics que passen de generació en generació. Les històries pobres no han arrelat en la mentalitat col·lectiva, no han sobreviscut el pas dels anys. (...) Els relats tenen una senzillesa estructural que n’afavoreix la difusió”.

Extret de: ALBERO, Jaume. El simbolisme màgic en el conte popular. El valor psicològic i educatiu de les rondalles. Lleida: Pagès Editors, 2005, p. 16-17.

*Per conèixer una mica més Enric Valor podeu veure l'enregistrament d'una conversa amb l'autor sota el títol El valor d'Enric Valor a vilaweb tv.