Marina Morales
28 de juny 2010
Jugar a ser...
Les relacions familiars...
Gemma Prieto
23 de juny 2010
Personatges amb màgia
L'home d'aigua d'Ivo Rosati i Gabriel Pacheco (Kalandraka, 2009) va ser Finalista al Premi Andersen d'àlbum il·lustrat (2008). Aquest àlbum explica en tercera persona la història imaginària d'un home d'aigua que neix a partir d'un senyor que es deixa l'aixeta oberta i no torna a casa mai més. Les imatges són molt acurades i poètiques amb detalls originals que donen una visió oberta de la història. El text i la imatge desvetllen els sentits i les emocions.
Sandra Lapaz
22 de juny 2010
La il·lustració d'un àlbum clàssic
L'erugueta goluda d'Eric Carle (Kokinos, 2007) és un clàssic indispensable per a infants d'entre 2 i 6 anys. Una publicació que ha perdurat més de 40 anys. La seqüència d'imatges que anem descobrint a mesura que passem les pàgines de l'àlbum tenen molt ritme, s'equilibren molt bé les formes, la distribució de les taques de color i es generen unes composicions de blanc/color molt suggerents així com els canvis de tamany de les imatges i la distribució de la il·lustració dins la pàgina. Tots aquests elements fan que el lector/observador vagi descobrint noves il·lustracions, que d'una manera molt dinàmica i amb una composició gens gratuïta incrementen l'interès per la lectura i l'observació d'imatges.
El poder de fer imaginar...
El núvol d'en Martí de J. Sobrino i R. Luciani (Kalandraka, 2008) m'agrada pel missatge ocult, que no és moral ni didàctic, sinó que et permet pensar i reflexionar d'una manera lliure. D'una banda, em sembla interessant el paral·lelisme entre el núvol i el pensament o la capacitat d'imaginació (estar als núvols) i el valor que dóna l'àlbum en aquesta capacitat que tenim les persones, i especialment els infants, d'imaginar. Ajuda a adonar-nos que tot i els problemes de viure en un món imperfecte tot és possible en el món de la imaginació, en el núvol de cada persona. També valora el poder compartir el núvol, ser capaç de transportar-se a un núvol comú, de fer volar la imaginació junts i de compartir punts de vista.
El conte és una manera de viatjar plegats als núvols de la imaginació.
Judit Martín
L'element visual...
En les pàgines de L'Arc de la Lluna, de Txabi Arnal i Susanna Widmann(il.) (Kalandraka, 2003), trobem que el text escrit està articulat de diferents maneres segons el moment de la història. El codi verbal i visual es relacionen de manera especial: quan apareixen els primers rajos del sol el text segueix la seva silueta, com si dibuixés la petjada que deixa l'astre; quan els amics se'n van contents la disposició del text transmet el so dels seus crits cap a la lluna.
Maria Mestres
El jo i l'entorn...
Això és casa meva de J. Ruiller (Joventut, 2008) és la història d'un infant que dibuixa una ratlla amb guix per delimitar el seu territori, però el conill, el cargol, la fulla d'arbre i els núvols es riuen de les fronteres. L'aparició d'elements naturals com troncs, fulles, núvols i animals, com el cargol o el conill, provoquen una especial atracció als infants. Un altre factor notable és l'aparició de repeticions que ajuden a preveure la propera acció.
Glòria Vila
Subscriure's a:
Missatges (Atom)