15 de gener 2012

Davant la mort de Tretzevents



La revista Tretzevents tanca per manca de suport de les administracions públiques. Desapareix una publicació amb seixanta anys d'història, que fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 1987 per la seva tasca en la difusió de la llengua catalana.

Sembla que tot el que té a veure amb la llengua, la cultura i la infància té poca importància i, en conseqüència, és eliminat amb certa facilitat. En aquest país han costat molt d'engegar i fer créixer iniciatives de qualitat per a la infància, a favor de la llengua i pel desenvolupament social i cultural d'un territori i la seva gent, però, com es demostra, costa molt poc fer que morin...


Declaració contra el tancament de Tretzevents: http://contraeltancamentdetretzevents.blogspot.com/

11 de gener 2012

Contes sobre la pell


"Contes sobre la pell" a càrrec d'Elena Andrés 
a l'espai "Nascuts per llegir" al Saló del Llibre Infantil i Juvenil
















Els contes es poden viure intensament amb tots els sentits. L'experiència de "Contes sobre la pell" és un exemple de com podem acompanyar les paraules amb l'afecte i la calidesa del tacte de les mans  o de les textures de diferents objectes (reproduint el galop d'un cavall, el passeig d'una formiga o l'escalfor dels raigs de sol). D'aquesta manera les sensacions que podem oferir als nens i nenes es multipliquen. Qui ha dit que els nadons no segueixen l'enfilall de paraules d'un poema o d'un relat?

Vegeu la proposta i la recomanació de materials i bibliografia per explicar "contes sobre la pell" que va fer la llibreria Pati de Llibres: Experiència i materials

29 de desembre 2011

Per molts anys!

 
Aquesta és la portada de l'actual número de Cavall Fort. Es tracta d'un exemplar especial perquè commemora el 50è aniversari de la publicació, recordant com va començar tot plegat. 

Moltes entitats, associacions i escoles han volgut felicitar la revista preparant actes de reconeixement a la tasca cultural i social que ha dut a terme durant aquests 50 anys. 

La Biblioteca Ponent de Sabadell, per exemple, ha organitzat una exposició per difondre la tasca literària i educativa de la publicació. Vegeu-ne el resultat a:http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/50-anys/participacio/biblioteca1.html

12 de desembre 2011

Lectura amb entusiasme

 
                                                                                         www.ara.cat

02 de desembre 2011

De Caputxeta Roja a Caputxeta Blava

Al Museu d'Història de Catalunya s'hi pot veure l'exposició "Contes infantils de la Guerra Civil", on es recullen les variants que els contes populars van patir per ser explicats com a eina de propaganda segons el bàndol. 

En aquest sentit, es pot veure com la Caputxeta Roja  es va convertir en una Caputxeta Blava després que una fada la toqués amb una vareta màgica...

Consulteu la notícia a: Caputxeta Roja contra Caputxeta Blava


21 de novembre 2011

Que ve el llop!

Jadoul, E. Que ve el llop! Barcelona: Baula, 2004

Que ve el llop! és un llibre que fa somriure a petits i a grans. L'estructura encadenada de la història (repetint les mateixes fórmules); la presència de personatges animals i unes il·lustracions suggerents en un format resistent permeten que els infants el gaudeixin. 

Un dels elements més interessants és el desenllaç perquè el conjunt del relat fa que el lector posi en joc els seus coneixements previs, associats a la figura del llop pròpia dels contes tradicionals, i el final desmunta les hipòtesis formulades. És per aquest motiu que la història fa somriure. L'àlbum ens ofereix una raó més per demostrar que les històries tradicionals s'han de continuar explicant perquè sense elles no acabaríem d'entendre altres manifestacions que juguen amb personatges, estructura o símbols propis de la literatura popular.

18 de novembre 2011


D'avis i àvies (Stonberg, 2010) i Col·leccions (La Galera, 2001) són dues obres de Teresa Clua, una mestra - escriptora, que relata el món imaginari de la infància en els aspectes més quotidians. 

Les dues narracions tenen qüestions en comú: es tracta de llibres fets d'històries breus amb una mateixa línia temàtica; en els dos casos, a més, la narració és en primera persona i és la veu d'un infant la que ens fa descobrir les particularitats dels personatges i les dues obres contenen grans dosis de fantasia.

Els avis i les àvies tenen històries ben especials on la tendresa i l'humor hi són molt presents i el final permet que els infants participin en la creació d'un altre relat.

La protagonista de les col·leccions viu amb intensitat la recollida de mirades, d'ombres o d'olors i utilitza exclamacions ben divertides (marramiules!). El desenllaç convida el lector a començar a fer la seva particular col·lecció de tot allò que l'envolta.