Emili Teixidor, un Mestre

Mor l'escriptor Emili Teixidor. Es tracta de la pèrdua d'un Mestre, en majúscules, que ha exercit el seu mestratge en el camp de la literatura, de la cultura, de la pedagogia...  És inevitable sentir una certa buidor perquè perdem un dels referents literaris d'aquest país. Un país, el nostre, que camina desorientat, sense tenir en compte els anys d'esforços i valentia dels que han estat, com Teixidor, referents culturals, intel·lectuals, pensadors o humanistes.

En algunes de les seves darreres aparicions públiques -a l'Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil a Montserrat el juliol de l'any passat, a l'acte en què se li va atorgar el merescut reconeixement de Doctor Honoris Causa de la UVic i a les Jornades que al mes de maig li va dedicar la mateixa universitat- vam poder gaudir de les seves paraules reivindicant el paper del saber humanístic, del llenguatge, de la cultura... aspectes que ens caracteritzen com a éssers humans i que són tractats amb un cert menyspreu per molts, començant per qui ha de liderar-nos com a col·lectivitat, en un moment en què ens calen pensadors, activistes, Mestres en majúscules.

Els que ens sentim deixebles seus perquè hem crescut llegint les seves novel·les no li podrem agrair mai prou que tractés amb la mateixa rigorositat i estima la seva producció per a infants com ho feia amb la d'adults. Les seves reflexions sobre la lectura i l'escola també han encaminat moltes de les tasques dels mediadors, educadors, entusiastes de la literatura i de l'ensenyament. 

Sempre ens quedarà el refugi de la seva extensa i valuosa obra. Més enllà de l'èxit de Pa negre, la seva obra es mereix ésser difosa, coneguda, valorada, estudiada i estimada. Tot això ens pertoca de fer-ho, i de fer-ho bé, a les escoles, als centres educatius, a les institucions... Li devem, ens ho devem.