 |
| Il·lustració Ana Juan |
Són moltes les reflexions generades al voltant dels personatges femenins dels anomenats contes populars, tradicionals, de fades o meravellosos. Així, darrerament han reaparegut moltes veus crítiques amb els models que els personatges femenins dels contes de sempre poden aportar als infants d'avui. La Ventafocs, la Blancaneus o la Caputxeta estan en el punt de mira. Alguns diuen que es tracta de contes sexistes, fins i tot hi ha qui aposta per introduir noves adaptacions d'aquestes històries o bé per la seva absoluta eliminació.
A. Rodríguez Almodóvar a l'article "No toquéis a Blancanieves" dóna una visió més àmplia dels contes populars i en fa una defensa absoluta. Més enllà del que és políticament correcte defensa que els contes es mantinguin perquè el sentit d'aquestes narracions és de naturalesa simbòlica. Les accions de mares o madrastres i de prínceps i princeses esdevenen el motor principal per fer créixer els personatges, per fer-los viure aventures que suposen la seva iniciació en el món adult.
En la mateixa línia trobem el reportatge de S. Puértolas "Malas de cuento" que defensa la figura de les mares, madrastes i bruixes dels contes, personatges arquetípics que desencadenen el conflicte necessari en les històries. "La presencia del mal en el mundo, sostiene Jung, es un hecho evidente y, en consecuencia, no podemos descartar el proceso de aprendizaje que nos brindan los cuentos. Lo tremendo, lo terrible, lo incomprensible, es parte de la vida, y la imaginación es un instrumento poderoso para nuestra sobrevivencia. También para nuestra felicidad."
Per tot això és necessari no interpretar aquestes històries literalment perquè aquesta és l'única manera de viure intensament la literatura que, com tot art, intenta connectar amb l'essència humana utilitzant formes metafòriques, simbòliques i arquetípiques per remoure l'ànima.
En la mateixa línia trobem el reportatge de S. Puértolas "Malas de cuento" que defensa la figura de les mares, madrastes i bruixes dels contes, personatges arquetípics que desencadenen el conflicte necessari en les històries. "La presencia del mal en el mundo, sostiene Jung, es un hecho evidente y, en consecuencia, no podemos descartar el proceso de aprendizaje que nos brindan los cuentos. Lo tremendo, lo terrible, lo incomprensible, es parte de la vida, y la imaginación es un instrumento poderoso para nuestra sobrevivencia. También para nuestra felicidad."
Per tot això és necessari no interpretar aquestes històries literalment perquè aquesta és l'única manera de viure intensament la literatura que, com tot art, intenta connectar amb l'essència humana utilitzant formes metafòriques, simbòliques i arquetípiques per remoure l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada