La casa com a símbol del propi univers, com a centre del món, com a refugi... La casa com a escenari on transcorren les accions d'una narració, com a espai on es fa evident el pas del temps, on tot canvia, on tot perdura... Dues històries de cases:
Lionni, L. La casa més gran del món.
Barcelona: Kalandraka- Hipòtesi, 2008
(1a edició en anglès, 1968)
La casa més gran del món és una història dins d'una altra història. El pare cargol explica al fill cargol una narració plena de simbolisme, amb el to propi dels contes populars, perquè el fill s'adoni que voler tenir la casa més gran del món no és una bona idea, especialment si la casa la tens sempre al damunt, com el cargol.
Probablement l'autor opta per la forma d'un relat dins d'un altre perquè els primers lectors vegin amb més distància el final tràgic del relat que el pare explica. També sembla una bona forma per fer que l'infant pugui entendre els diferents plans temporals que la història presenta: què és passat (relat que conta el pare), què és present (desitjos del cargol i moment de contar la història) i què pot ser futur... (com el relat pot fer canviar les idees i la forma de viure del petit cargol).
La casa. P. Lewis (text) i R. Innocenti (il·lustracions)
Barcelona: Ed. Símbol, 2010
La casa, com totes les obres on participa Roberto Innocenti, destaca per les seves magnífiques il·lustracions, d'un realisme colpidor, acompanyades per un breu text poètic.
L'obra ens apropa a la història del segle XX a través de les transformacions d'una casa de camp italiana, que esdevé la protagonista d'aquesta història. Una casa que és testimoni de diferents moments que marquen el nostre temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada