En les pàgines de L'Arc de la Lluna, de Txabi Arnal i Susanna Widmann(il.) (Kalandraka, 2003), trobem que el text escrit està articulat de diferents maneres segons el moment de la història. El codi verbal i visual es relacionen de manera especial: quan apareixen els primers rajos del sol el text segueix la seva silueta, com si dibuixés la petjada que deixa l'astre; quan els amics se'n van contents la disposició del text transmet el so dels seus crits cap a la lluna.
Maria Mestres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada