"El papa ha fet una O. Damunt d'un fondo negre tot lluent d'atzabeja, una circumferència d'una blancor magnífica. I li ha preguntat:
-Salometa: quina lletra és aquesta?
I la nena:
-No hi és... iétra! La iüna, és !! la iüna!!!"
Salvat- Papasseit, poeta de la quotidianitat, dóna una visió de la infància a través de l'observació de les relacions dels infants amb els adults a Els nens de la meva escala (1921 a "La Mainada")
Lunar de Joan Brossa(1982): La lluna i la O es fonen en les fases del satèl·lit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada