La poesia de Carner i la infància

L'actor Joan Anguera, que dedicà part de la seva vida a l'ensenyament, va oferir una sessió del curs "La força de la paraula" (UVic), a reflexionar sobre la poesia oral i l'escola. De la seva intervenció en volem subratllar algunes reflexions, fent nostres les seves paraules:

Per què no es fan memoritzar poemes d'autors clàssics als infants? La poesia ofereix un llenguatge ric, més enllà de la comunicació més simple del dia a dia, a més de fomentar la capacitat d'imaginació, de creació...

La memòria també s'ha d'exercitar i fer-ho a través de la poesia dels autors catalans més destacats és una experiència que es recorda tota la vida. No hem de tenir por d'oferir als nens i nenes les belles paraules dels clàssics, no hem de subestimar les seves capacitats. Tots poden entendre i gaudir molts dels poemes de Verdaguer o Carner, que els ocasionaran un impacte vital important, si els fem viure plenament a partir de la dramatització, del dibuix... N'és un exemple el poema de Carner "L'hipopòtam", una producció irònica, rica en matisos semàntics i en sonoritats. Un autèntic regal:

L'HIPOPÒTAM

-El meu caparràs espanta

amb més morro que no front,

i tinc una pell tan dura,

que és la més dura del món!

Nedo com una sirena,

menjo herbeta al regadiu

i sé durar sota l'aigua:

sóc un elefant de riu.

El present que a mi em plauria

(per a dur-lo sobre els lloms)

fóra un piano de cua

amb mànec de dar-hi tombs.

He vist micos, he vist lloros.

Trobo que no valen res:

gent lleugera, estrafolària...

Sóc un animal de pes.