Imagina...

Sense mots

2012-01-31T05:31:00.000-08:00

Els llibres sense paraules són per a nens que no saben llegir? Quina diferència hi ha entre un imatgiari i un àlbum il·lustrat? Les il·lustracions tenen narrativitat? Aquestes són algunes de les preguntes que respon E. Bosch a l'article "Sense mots: una etiqueta per a molts tipus de llibres" (Faristol, núm. 71, 2011).

La imatge correspon a la portada de l'àlbum Schössow, P. El vent! (Símbol Editors, 2010) un llibre sense paraules que narra com el vent empeny el protagonista d'un lloc a l'altre, un fil argumental molt senzill amb unes imatges que que sorprenen a grans i a petits.

Impuls de la Lectura

2012-01-26T09:45:00.000-08:00

A l'article "Afició lectora: el camí de l'èxit escolar" Carme Riera Sanfeliu exposa les directrius que la Generalitat proposa per tal d'aplicar els projectes de foment de la lectura a les escoles: la necessària implicació de les famílies per fer que els infants llegeixin cada dia a casa, que visquin en un entorn poblat de llibres i on la lectura hi és present; les prinicipals línies d'actuació dels Plans Lectors als centres docents, apostant per ampliar la quantitat de lectures per curs (25 a primària i 30 a secundària), fent formació continuada per tal que els mestres ajudin a millorar les habilitats lectores dels nens i nenes...

Millorar els processos lectors dels nostres infants i joves, els índex de comprensió lectora i els hàbits lectors són objectius que persegueix el nostre ensenyament. Posar-ho en el centre de les actuacions docents i generar noves propostes didàctiques és un bon inici, però no ens manca plantejar-nos, sobretot, quines obres es faran llegir, és a dir, quina experiència lectora possibilitarem als alumnes, quins criteris de selecció usarem per garantir la varietat i la qualitat que cal oferir a cada nivell? Quin paper hi tenen en aquest sentit, les biblioteques escolars i els seus responsables? De quina manera es faran llegir les lectures, quines activitats es seguiran per millorar les estratègies lectores dels nostres nens i nenes? En definitiva, si ampliem la quantitat de lectures, fem que els llibres tinguin més presència a l'escola i a casa, però no vetllem pel tipus de lectures que oferim i per la manera com fem llegir les actuacions perdran eficàcia.

Davant la mort de Tretzevents

2012-01-15T08:28:00.000-08:00

La revista Tretzevents tanca per manca de suport de les administracions públiques. Desapareix una publicació amb seixanta anys d'història, que fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 1987 per la seva tasca en la difusió de la llengua catalana.

Sembla que tot el que té a veure amb la llengua, la cultura i la infància té poca importància i, en conseqüència, és eliminat amb certa facilitat. En aquest país han costat molt d'engegar i fer créixer iniciatives de qualitat per a la infància, a favor de la llengua i pel desenvolupament social i cultural d'un territori i la seva gent, però, com es demostra, costa molt poc fer que morin...

Declaració contra el tancament de Tretzevents: http://contraeltancamentdetretzevents.blogspot.com/

Contes sobre la pell

2012-01-11T06:15:00.000-08:00

"Contes sobre la pell" a càrrec d'Elena Andrés
a l'espai "Nascuts per llegir" al Saló del Llibre Infantil i Juvenil

Els contes es poden viure intensament amb tots els sentits. L'experiència de "Contes sobre la pell" és un exemple de com podem acompanyar les paraules amb l'afecte i la calidesa del tacte de les mans o de les textures de diferents objectes (reproduint el galop d'un cavall, el passeig d'una formiga o l'escalfor dels raigs de sol). D'aquesta manera les sensacions que podem oferir als nens i nenes es multipliquen. Qui ha dit que els nadons no segueixen l'enfilall de paraules d'un poema o d'un relat?

Vegeu la proposta i la recomanació de materials i bibliografia per explicar "contes sobre la pell" que va fer la llibreria Pati de Llibres: Experiència i materials

Per molts anys!

2011-12-29T10:14:00.000-08:00

Aquesta és la portada de l'actual número de Cavall Fort. Es tracta d'un exemplar especial perquè commemora el 50è aniversari de la publicació, recordant com va començar tot plegat.

Moltes entitats, associacions i escoles han volgut felicitar la revista preparant actes de reconeixement a la tasca cultural i social que ha dut a terme durant aquests 50 anys.

La Biblioteca Ponent de Sabadell, per exemple, ha organitzat una exposició per difondre la tasca literària i educativa de la publicació. Vegeu-ne el resultat a:http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/50-anys/participacio/biblioteca1.html

Lectura amb entusiasme

2011-12-12T12:45:00.000-08:00

www.ara.cat

De Caputxeta Roja a Caputxeta Blava

2011-12-02T01:55:00.000-08:00

Al Museu d'Història de Catalunya s'hi pot veure l'exposició "Contes infantils de la Guerra Civil", on es recullen les variants que els contes populars van patir per ser explicats com a eina de propaganda segons el bàndol.

En aquest sentit, es pot veure com la Caputxeta Roja es va convertir en una Caputxeta Blava després que una fada la toqués amb una vareta màgica...

Consulteu la notícia a: Caputxeta Roja contra Caputxeta Blava

Que ve el llop!

2011-11-21T06:40:00.000-08:00

Jadoul, E. Que ve el llop! Barcelona: Baula, 2004

Que ve el llop! és un llibre que fa somriure a petits i a grans. L'estructura encadenada de la història (repetint les mateixes fórmules); la presència de personatges animals i unes il·lustracions suggerents en un format resistent permeten que els infants el gaudeixin.

Un dels elements més interessants és el desenllaç perquè el conjunt del relat fa que el lector posi en joc els seus coneixements previs, associats a la figura del llop pròpia dels contes tradicionals, i el final desmunta les hipòtesis formulades. És per aquest motiu que la història fa somriure. L'àlbum ens ofereix una raó més per demostrar que les històries tradicionals s'han de continuar explicant perquè sense elles no acabaríem d'entendre altres manifestacions que juguen amb personatges, estructura o símbols propis de la literatura popular.

2011-11-18T07:06:00.000-08:00

D'avis i àvies (Stonberg, 2010) i Col·leccions (La Galera, 2001) són dues obres de Teresa Clua, una mestra - escriptora, que relata el món imaginari de la infància en els aspectes més quotidians.

Les dues narracions tenen qüestions en comú: es tracta de llibres fets d'històries breus amb una mateixa línia temàtica; en els dos casos, a més, la narració és en primera persona i és la veu d'un infant la que ens fa descobrir les particularitats dels personatges i les dues obres contenen grans dosis de fantasia.

Els avis i les àvies tenen històries ben especials on la tendresa i l'humor hi són molt presents i el final permet que els infants participin en la creació d'un altre relat.

La protagonista de les col·leccions viu amb intensitat la recollida de mirades, d'ombres o d'olors i utilitza exclamacions ben divertides (marramiules!). El desenllaç convida el lector a començar a fer la seva particular col·lecció de tot allò que l'envolta.

Exposicions creatives

2011-10-24T10:34:00.000-07:00

Exposicions projecte elefants

El dia 24 d'octubre és el Dia de la Biblioteca i -encara que sempre és important reivindicar la presència i el bon ús d'aquests espais- sembla un bon moment per recordar una biblioteca escolar que gaudeix de bona salut malgrat tot. Es tracta de la Biblioteca Joaquim Carbó de l'escola Sant Josep-El Pi (Hospitalet de Llobregat) i el seu responsable, el mestre Jaume Centelles, un entusiasta de la literatura infantil.

Exposicions projecte el circ

Un espai ple de sensibilitat on hi ha llibres de qualitat, acompanyats d'un ambient estimulant i ric.

Darrerament, han rebut el Premi d'Experiències Lectores per les exposicions creatives d'obres i materials lligats a un determinat tema.
Enhorabona!

Biblioburro

2011-10-24T08:28:00.000-07:00

Quan l'enginy i l'entusiasme ajuden a superar els problemes i fan créixer noves oportunitats...

D'estructura encadenada...

2011-10-24T02:31:00.000-07:00

Oral, F. La poma vermella.

Barcelona: Editorial Joventut, 2008

La poma vermella recorda les primeres narracions literàries orals destinades als infants perquè els seus protagonistes són animals i la trama segueix una estructura narrativa simple i repetitiva. Aquests dos ingredients, acompanyats d'unes imatges de gran bellesa plàstica, configuren un àlbum molt atractiu pels més petits.

Grejneic, M. De què fa gust la lluna?

Pontevedra: Kalandraka, 2004 (1a edició en alemany, 1993)

De què fa gust la lluna és un referent en el món de l'àlbum. La història manté l'estructura repetitiva que permet l'anticipació dels infants, que ja intueixen què anirà passant també gràcies a l'aparició de la imatge dels animals que ja van sortint a mesura que avança el relat.

L'aventura de descobrir el gust que fa la lluna acaba d'una manera sorprenent: la visió de la lluna d'un peix dins de l'aigua és ben diferent de la que tenen els altres animals...

Entre el conte i la poesia

2011-10-10T11:33:00.000-07:00

El cocodril del Nil i el mussol del Pol

El cocodril

del Nil

crida al mussol

del Pol:

-Ai, el queixal,

quin mal!

I fa el mussol

del Pol

al cocodril

del Nil:

-posa-t'hi gel

amb mel.

Miquel Desclot

Un concert de sons que enfilen una història. Un relat amb rima. Un conte-joc per narrar als més petits amb un parell de titelles i ajudar-los a memoritzar aquest reguitzell de paraules plenes d'enginy.

Via llibre

2011-09-28T05:57:00.000-07:00

El primer programa de Via llibre (canal 33) es pregunta com canviarà la lectura en els nous suports; fins a quin punt els nous enginys audiovisuals es poden considerar lectura o com han canviat les biblioteques en els darrers temps.

Per fer-ho, escolta les preferències dels lectors més joves, el diàleg entre experts en lectura; les opinions de qui fins fa poc va ser directadora de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i les recomanacions d'autors i professors fetes en el marc de la Llibreria La Tralla de Vic.

2011-09-20T01:06:00.000-07:00

El cassó del gerard 1

View more presentations from jordicanellestorres

Una història sobre la diferència que es conta de manera simbòlica, defugint lliçons explícites. Un àlbum de gran bellesa estètica, original i emotiu.

Entre mares i madrastres... Ventafocs i Blancaneus

2011-09-17T06:22:00.000-07:00

Il·lustració Ana Juan

Són moltes les reflexions generades al voltant dels personatges femenins dels anomenats contes populars, tradicionals, de fades o meravellosos. Així, darrerament han reaparegut moltes veus crítiques amb els models que els personatges femenins dels contes de sempre poden aportar als infants d'avui. La Ventafocs, la Blancaneus o la Caputxeta estan en el punt de mira. Alguns diuen que es tracta de contes sexistes, fins i tot hi ha qui aposta per introduir noves adaptacions d'aquestes històries o bé per la seva absoluta eliminació.

A. Rodríguez Almodóvar a l'article "No toquéis a Blancanieves" dóna una visió més àmplia dels contes populars i en fa una defensa absoluta. Més enllà del que és políticament correcte defensa que els contes es mantinguin perquè el sentit d'aquestes narracions és de naturalesa simbòlica. Les accions de mares o madrastres i de prínceps i princeses esdevenen el motor principal per fer créixer els personatges, per fer-los viure aventures que suposen la seva iniciació en el món adult.

En la mateixa línia trobem el reportatge de S. Puértolas "Malas de cuento" que defensa la figura de les mares, madrastes i bruixes dels contes, personatges arquetípics que desencadenen el conflicte necessari en les històries. "La presencia del mal en el mundo, sostiene Jung, es un hecho evidente y, en consecuencia, no podemos descartar el proceso de aprendizaje que nos brindan los cuentos. Lo tremendo, lo terrible, lo incomprensible, es parte de la vida, y la imaginación es un instrumento poderoso para nuestra sobrevivencia. También para nuestra felicidad."

Per tot això és necessari no interpretar aquestes històries literalment perquè aquesta és l'única manera de viure intensament la literatura que, com tot art, intenta connectar amb l'essència humana utilitzant formes metafòriques, simbòliques i arquetípiques per remoure l'ànima.

2011-09-12T05:35:00.000-07:00

Un any més: http://www.lasetmana.cat/

De cases...

2011-09-08T09:01:00.000-07:00

La casa com a símbol del propi univers, com a centre del món, com a refugi... La casa com a escenari on transcorren les accions d'una narració, com a espai on es fa evident el pas del temps, on tot canvia, on tot perdura... Dues històries de cases:

Lionni, L. La casa més gran del món.

Barcelona: Kalandraka- Hipòtesi, 2008

(1a edició en anglès, 1968)

La casa més gran del món és una història dins d'una altra història. El pare cargol explica al fill cargol una narració plena de simbolisme, amb el to propi dels contes populars, perquè el fill s'adoni que voler tenir la casa més gran del món no és una bona idea, especialment si la casa la tens sempre al damunt, com el cargol.

Probablement l'autor opta per la forma d'un relat dins d'un altre perquè els primers lectors vegin amb més distància el final tràgic del relat que el pare explica. També sembla una bona forma per fer que l'infant pugui entendre els diferents plans temporals que la història presenta: què és passat (relat que conta el pare), què és present (desitjos del cargol i moment de contar la història) i què pot ser futur... (com el relat pot fer canviar les idees i la forma de viure del petit cargol).

La casa. P. Lewis (text) i R. Innocenti (il·lustracions)

Barcelona: Ed. Símbol, 2010

La casa, com totes les obres on participa Roberto Innocenti, destaca per les seves magnífiques il·lustracions, d'un realisme colpidor, acompanyades per un breu text poètic.

L'obra ens apropa a la història del segle XX a través de les transformacions d'una casa de camp italiana, que esdevé la protagonista d'aquesta història. Una casa que és testimoni de diferents moments que marquen el nostre temps.

Tant de gust... Senyor Verdaguer

2011-08-31T03:16:00.000-07:00

Tant de gust... Senyor Verdaguer

M. Bernal i C. Rubio

Il.lustracions de S. Pulido

Publicacions Abadia de Montserrat, 2011

Tant de gust... Senyor Verdaguer pretén apropar la figura i l'obra de J. Verdaguer a tots els públics. Escrit seguint les indicacions de lectura fàcil consta d'una biografia de l'autor i també de l'adaptació acurada del poema Canigó. Les autores han continuat la tasca que en el seu moment va iniciar Artur Martorell, pedagog que va fer una gran treball adaptant els clàssics catalans per apropar-los als més joves.

100 anys d'Enric Valor

2011-08-22T07:33:00.000-07:00

Enric Valor (Alcoià, 22 d'agost de 1911-València, 13 de gener de 2000) va dedicar la seva vida a la recuperació de la llengua i la literatura oral. Enguany es commemora el centenari del naixement de l'autor amb la programació de diferents actes que pretenen recordar i difondre la seva figura i la seva obra. Una de les activitats proposades és l'homenatge en xarxa, que consisteix en la publicació d'un apunt sobre Enric Valor, coincidint amb la data del centenari del seu naixement. El nostre bloc s'ha volgut sumar a la iniciativa.

En l'àmbit literari, Valor destaca com a rondallista, recollint les històries de la veu d'aquells que encara les recordaven i adaptant-les per tal de deixar-les escrites amb la voluntat de conservar la llengua i la tradició cultural. Gràcies a la seva tasca ens han arribat les rondalles valencianes que han contribuït a eixamplar el conjunt de creacions que formem part del nostre imaginari compartit.

Les rondalles d'Enric Valor mantenen el simbolisme literari propi dels contes meravellosos més emblemàtics i també els elements geogràfics i històrics que ens ajuden a repensar-nos. Les rondalles no sempre han tingut l'atenció que es mereixen, considerades en molts moments com a vestigis del passat, produccions menors dirigides als infants d'altre temps en què no es tenien aparells electrònics... Cal tenir en compte, però, la importància d'aquestes manifestacions humanes tan estimades. En paraules d'Albero, qui va publicar un estudi sobre l'imaginari popular en les rondalles d'Enric Valor:

"La rondalla és una de les formes literàries més estimades perquè ens permet transcendir la nostra realitat quotidiana i assolir una felicitat que només pot ser imaginada. (...) Els contes de fades són un document de la història de les persones. Els seus motius han anat incorporant-se a un esquelet narratiu, deixant petjades dels diferents moments històrics on han estat contats. Tanmateix, el contingut essencial dels relats acostuma a mantenir-se invariable perquè transmet sentiments i mecanismes psicològics fonamentals de l’ésser humà. (...) Són una forma d’entreteniment que incorpora creences i costums antics que passen de generació en generació. Les històries pobres no han arrelat en la mentalitat col·lectiva, no han sobreviscut el pas dels anys. (...) Els relats tenen una senzillesa estructural que n’afavoreix la difusió”.

Extret de: ALBERO, Jaume. El simbolisme màgic en el conte popular. El valor psicològic i educatiu de les rondalles. Lleida: Pagès Editors, 2005, p. 16-17.

*Per conèixer una mica més Enric Valor podeu veure l'enregistrament d'una conversa amb l'autor sota el títol El valor d'Enric Valor a vilaweb tv.

Lectures adolescents

2011-07-25T10:53:00.000-07:00

Com millorar els índex de lectura dels adolescents, les seves capacitats crítiques i interpretatives? Quines diferències hi ha entre els currículums de diferents països? Quines relacions s'esdevenen entre text i pantalla? Quin tipus de divisions es produeixen en els hàbits lectors de nois i noies? Com moure's entre les lectures obligatòries i les preferències personals? Quines característiques tenen les lectures dirigides als joves?

El monogràfic Lectures adolescents, coordinat per Teresa Colomer (2009), recull les aportacions de diferents recerques que donen resposta als interrogants plantejats sobre lectura i adolescència, dos temes de debat permanent. Es tracta d'un treball molt sòlid que ha estat escollit per la revista CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y juvenil (núm. 241, maig-juny 2011) com un dels millors llibres d'assaig de l'any.

C. Valriu guanya el X Premi Aurora Díaz -Plaja

2011-07-22T10:33:00.000-07:00

Il·lustració: Joan Junceda

Caterina Valriu, professora de llengua i literatura de la Universitat de les Illes Balears, ha guanyat el Xè Premi Aurora Díaz-Plaja, que s'atorga cada any al millor article acadèmic sobre literatura per a infants i joves. En aquest cas el reconeixement ha estat per l'article "En Massagran, 100 anys després" publicat a la revista Faristol (núm. 66)

Reconeixement a Emili Teixidor

2011-07-19T06:17:00.001-07:00

Fotografia: Ton Granero

En el marc de la II Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil (Abadia de Montserrat - UVic) va tenir lloc un merescut reconeixement a la figura i l'obra d'Emili Teixidor. Un dels escriptors que ha publicat per a infants, joves i adults amb el mateix rigor pel que fa a construcció de personatges, presentació de trames, ús del llenguatge, etc.

Després de la comunicació "De la Roviretes a la Formiga Piga passant per l'Ocell de Foc. Els personatges de l'obra d'Emili Teixidor" de Maica Bernal i Carme Rubio, que va permetre conèixer una mica millor la creació literària infantil i juvenil de l'autor, la conversa amb Teixidor va generar reflexions interessants...

"Moltes de les notícies que apareixen a la premsa són grans històries, arguments que capten l'interès del lector, però no són literatura perquè els manca el llenguatge literari."

"En la literatura, la intenció pedagògica ha de quedar amagada. Si el missatge és alliçonador deixa de ser literatura."

Algunes de les idees que es van comentar formen part del llibre La lectura i la vida, un assaig ple de bons consells per fomentar la lectura literària.

Compartir descobertes a Montserrat...

2011-07-19T06:17:00.000-07:00

Imatge de l'actuació "Contes dibuixats" d'Anna Obiols i Subi

La II Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil és un moment de trobada entre mestres, bibliotecaris, persones interessades en la literatura per a infants i joves... Un espai on compartir experiències i generar noves reflexions. Enguany hem pogut descobrir les característiques dels personatges de més entitat de la literatura infantil amb Marta Luna; qüestionar-nos la presència i els models dels personatges femenins d'algunes obres amb Isabel Olid; reflexionar sobre els mites nacionals catalans amb Magí Sunyer; emocionar-nos amb l'experiència de creació de la il·lustradora Carme Solé Vendrell o recuperar algunes de les adaptacions audiovisuals d'obres de literatura infantil i plantejar-nos interrogants sobre les implicacions dels nous formats amb Vanesa Amat i Miquel Pujol.

A més, hem gaudit d'una ruta literària a càrrec de Ramon Pinyol (una experiència per descobrir alguns espais de la muntanya, com el camí de Sant Miquel i el de la Santa Cova, a través de la visió d'alguns escriptors i de les llegendes montserratines); dels poemes de Verdaguer musicats per Roger Usart i Jordi Casadesús (dos músics joves que acosten un autor clàssic al públic actual tot fent reviure, amb la veu i la guitarra, unes belles composicions poètiques); del monòleg "La guerra d'A. Soler" (una peça teatral impactant que planteja un conflicte sense sortida entre una mestra i els seus alumnes) i dels contes dibuixats d'Anna Obiols i Subi (una bona manera d'ensenyar la tasca creativa de l'escriptora i el dibuixant i de fer que l'espectador vagi creant els lligams de la història amb el que, a poc a poc, va apareixent dibuixat).

El llibre negre dels colors

2011-06-22T09:47:00.003-07:00

Cottin, M. i Faría, R. (il·lustradora). El llibre negre dels colors.

Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2008

Un llibre negre que parla dels colors. Aquest àlbum transmet la manera en què en Tomàs imagina, sent, viu els colors. Per a ell, un nen sense visió, els colors representen sabors, sons, olors...

L'obra permet que tots els lectors experimentin una nova manera de descobrir els colors a través de l'impacte d'un fons negre, del relleu dels dibuixos i de les paraules del protagonista.

(Obra seleccionada per: G. Martín i C. Pérez)

El nen gris

2011-06-22T09:47:00.002-07:00

Farré, L. i Gusti (il·lustrador). El nen gris. Barcelona: La Galera, 2006

Premi Sant Joan de Déu (2006)

El nen gris és la història d'un infant que neix gris tot i que els seus pares són de colors ben vius: vermellós el pare i verdosa la mare.

Una història plena d'humor en què el color de l'infant, gris, té molt a veure amb la seva personalitat...

(Obra seleccionada per: A. Gálvez i S. Giralt)

Hi ha un ós sota l'escala

2011-06-22T09:47:00.001-07:00

Cooper, H. Hi ha un ós sota l'escala. Barcelona: Joventut, 1999 (1a edició en anglès, 1993)

La imaginació d'un nen juga un paper essencial en aquesta obra que transmet la por, la intriga i la sorpresa d'un infant que creu viure amb un ós a sota l'escala... Les il·lustracions i els colors de l'obra també tenen un paper important a l'hora de fer viure el misteri de la trama.

(Obra seleccionada per: L. Reyes)

A prop

2011-06-22T09:47:00.000-07:00

Colombo, N. A prop. Barcelona: Kalandraka - Hipòtesi, 2008

Els protagonistes d'aquest àlbum són dos animals que viuen físicament a prop però que es troben molt lluny l'un de l'altre. De fet, la seva actitud retrata un comportament habitual de molts humans...

Les imatges, innovadores i impactants, tenen un pes important en la transmissió del sentit de l'obra. El final és sorprenent perquè l'àlbum sap jugar molt bé amb les expectatives del lector, que posa en joc la seva experiència prèvia i espera un determinat desenllaç que no acaba trobant...

(Obra seleccionada per: E. Verdaguer i L. Costa)

L'arbre de les fulles DiN A-4

2011-06-22T09:46:00.000-07:00

Cano, C. i Ortin, C. (il·lustrador). L'arbre de les fulles DiN A-4. Pontevedra: Kalandraka, 2000

L'arbre de les fulles DiN A-4 presenta la història d'un arbre especial que en lloc de fulles té fulls. A més del joc lingüístic que es transmet, l'obra mostra una estètica atrevida, en un format original.

Les imatges complementen i amplien les informacions que ens aporta el text, oferint detalls sorprenents que fan possible més d'una lectura de l'àlbum. A més de conferir caràcter als personatges, les il·lustracions ajuden a definir l'espai temporal (el pas de les estacions) i l'espai físic de l'obra.

(Recomanació de: M. Casals i G. Serra)

II Escola d'Estiu LIJ

2011-05-24T05:32:00.000-07:00

La Segona Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil (Abadia de Montserrat i Universitat de Vic) girarà al voltant dels personatges literaris. Del 12 al 15 de juliol es faran conferències i xerrades sobre les característiques dels personatges en la literatura per a infants i joves, les seves il·lustracions o les adaptacions audiovisuals. També es podrà gaudir de rutes literàries, d'espectacles teatrals, música... Es tancarà amb un acte de reconeixement a l'escriptor Emili Teixidor. Vegeu-ne el programa.

Una nova versió de La Caputxeta...

2011-05-18T05:18:00.000-07:00

Premi Crítica Serra d'Or

2011-05-05T13:07:00.000-07:00

Maica Bernal i Carme Rubio, professores de la Facultat d'Educació de la UVic, han estat guardonades amb el Premi Crítica Serra d'Or en l'àmbit de Literatura Infantil per l'obra La Princesa Malalta (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010) que es troba dins la col·lecció Onada de Dones.

La Princesa Malalta és un conte tradicional dels Andes d'Amèrica que explica com l'amistat entre dues noies permet superar totes les dificultats. Una història plena de simbolisme i de màgia, en què els elements naturals i els desitjos humans s'entrellacen magistralment.

El jurat ha valorat especialment l'ús acurat del llenguatge a l'hora de transmetre la narració i les il·lustracions personals i exòtiques de Rebeca Luciani.

"(...) Aquella nit la noia no podia dormir d'emoció.

Quan es va llevar, la lluna encara brillava.

Abans d'anar-se'n, la princesa li va dir:

Pren el meu arc i les fletxes,

t'ajudaran en els moments difícils.

I Mistafà va començar a caminar.

Seguia l'ombra de la muntanya de Xes

sense mirar mai enrere.

El camí era molt perillós (...)"(p. 18)

Els projectes d'una biblioteca d'escola

2011-05-04T05:23:00.000-07:00

La capseta de poesia és una de les activitats que es mostren al bloc Biblioabrazo elaborat per Ana Nebreda de la Biblioteca del CEIP Gabriel i Galán de Cáceres. Una biblioteca escolar que fou guardonada amb un dels premis estatals a les bones pràctiques de dinamització de biblioteques escolars .

Al bloc s'hi recullen activitats com les capsetes de poesia, les maletes viatgeres, la creació de llibres conjunts, la representació teatral d'històries; a més d'altres qüestions relacionades amb la biblioteca escolar com les exposicions per temes o els projectes de treball i la recomanació d'obres, edicions i materials. Una experiència que val la pena de compartir i difondre.

Somiari: Jornades d'àlbum il·lustrat

2011-05-01T12:42:00.001-07:00

Somiari: II Jornades d'àlbum il·lustrat

Saló del Llibre Infantil i Juvenil

2011-05-01T12:42:00.000-07:00

XXVII Saló del Llibre Infantil i Juvenil

El discurs d'A. M. Matute

2011-04-30T08:38:00.000-07:00

A la cerimònia d'entrega del Premi Cervantes 2010 a Ana María Matute, l'escriptora pronuncià un emotiu discurs en què va fer una gran defensa del conte com a gènere essencial, oposant-se a les idees dels que encara el consideren un gènere menor. Tampoc hi van faltar reflexions al voltant de la necessitat de ficció que tenim com a humans o sobre la suposada crueltat dels contes tradicionals:

"(...) la famosa crueldad de los cuentos de hadas...me estremece pensar y saber que se mutilan bajo pretextos inanes, más o menos oportunos, de correción política, y que unas manos depredadoras, imaginando tal vez que ser niño significa ser idiota, convierten determinadas joyas literarias en relatos no sólo profundamente aburridos, sino, además, necios. ¿Y aún nos preguntamos por qué los niños leen poco?"

Accediu al discurs sencer.

El petit globus vermell

2011-04-28T06:24:00.000-07:00

El globito rojo - Un cuento de Iela Mari from dame pistachos - vázquez on Vimeo.

Animació de Dame Pistachos amb música de Lisa Mitchell [Neopolitan Dreams] extreta de: http://dibuixamunconte.blogspot.com/2011/01/el-petit-globus-vermell-diela-mari.html

El petit globus vermell (1967) de la il·lustradora Iela Marí (Milà, 1932) publicat per kalandraka (2006)

El meravellós món d'Alícia

2011-04-27T05:59:00.000-07:00

Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll

Il·lustracions de Rébecca Dautremer

Edició en català: Baula, 2011

Les històries clàssiques es mantenen al llarg dels anys perquè són susceptibles de relectura en qualsevol moment, perquè conten aventures, descobertes, impressions de l'ànima humana de manera magistral i ens poden deixar empremta per sempre.

Els il·lustradors ens apropen la seva particular lectura de les obres i ens permeten redescobrir-les a través d'una nova mirada. Rébecca Dautremer ha il·lustrat una de les darreres versions del text complet d'Alícia al país de les meravelles (Baula, 2011) amb imatges absolutament impactants, combinant il·lustracions en color però també en blanc i negre, jugant amb l'espai i el format de l'obra. Una autèntica meravella...

L'Alícia, com tota obra clàssica, ha estat objecte de nombroses mirades creatives. Molts il·lustradors han volgut posar imatges a la narració textual de Carroll per com n'és de suggerent, d'irònica, de crítica i de màgica aquesta història. Vegeu un recorregut per les diferents il·lustracions d'Alícia al país de les meravelles a: http://biblioabrazo.wordpress.com/2011/04/19/alicia-y-el-viaje-al-pais-de-las-maravillas/

Fira de teatre de titelles

2011-04-25T08:26:00.001-07:00

www.firatitelles.com

Les roses franques

2011-04-22T13:16:00.000-07:00

He vist unes roses

d'un vermell pujat,

d'un vermell negrós,

d'un vermell morat.

Penjaven gronxant-se,

del mur d'un jardí;

ningú les pot treure,

no es poden collir.

Joan Maragall

"Più e meno": un llibre-joc per crear històries

2011-04-21T02:26:00.000-07:00

Giovanni Belgrano i Bruno Munari.

PIÙ E MENO
Ed. Corraini.

La porta de la fantasia

2011-04-10T04:35:00.000-07:00

La literatura infantil i juvenil té poca presència als mitjans de comunicació. És poc habitual poder llegir ressenyes d'obres destacades a la premsa o veure autors a la televisió compartint idees sobre literatura per a infants i joves, fantasia, rondalles, etc. Una magnífica ocasió per aprendre sobre aquests temes se'ns ofereix al darrer programa de Millennium de tv3 (01/04/2011), la porta de la fantasia, que ens regala la conversa d'Ana María Matute, Emili Teixidor, Maite Carranza i Carmen Fernández.

El programa, a més de (re)descobrir-nos algunes de les obres d'aquests autors, permet reflexionar sobre l'ofici d'escriure per a infants i joves, sobre la necessitat de fantasia que tenim com a humans, sobre les noves tendències del que és políticament correcte en literatura infantil, sobre la infància i l'escola, etc.

Món Llibre 2011

2011-04-06T14:20:00.000-07:00

Els propers 9 i 10 d'abril es celebra una nova edició del Món Llibre. Un cap de setmana ple d'activitats al voltant del llibre, la lectura, la il·lustració, el teatre, etc. Feu una ullada al programa!

Biblioteca "puntedu"

2011-04-06T09:56:00.000-07:00

Contar contes a Can Butjosa

2011-03-30T05:20:00.000-07:00

El proper dissabte, 2 d'abril, es farà una trobada de contacontes a la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès. Una bona oportunitat de gaudir de la transmissió oral de bones històries en un espai màgic.

Il·lustradors...

2011-03-25T01:48:00.000-07:00

La Caputxeta Vermella de Gustave Doré (1832-1883).

L'Alícia d'Arthur Rackham (1867-1939)

L'èxit d' El zoo d'en Pitus

2011-03-22T06:30:00.000-07:00

El zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribas (1928-2007), s'ha convertit en un dels grans clàssics de la literatura infantil en català.

El peix que somreia

2011-03-17T08:36:00.000-07:00

El curt d'animació El pez que sonreía, basat en l'àlbum de Jimmy Liao, va rebre el Premi al millor curtmetratge d'animació del Festival Internacional de Cinema de Berlin 2006. Una preciosa metàfora sobre la vida: la llibertat, la soledat, la felicitat...

El pez que sonreía

Autor i il·lustrador: Jimmy Liao

Edició: Barbara Fiore Editora (2010)

Quan tot el que ens envolta pren vida...

2011-03-07T03:59:00.000-08:00

Making History: A Horse Sock Puppet

Els millors titelles no són sempre aquells més cars o més vistosos, sinó aquells que es poden manipular bé, que s'ajusten a les possibilitats expressives que requereix el personatge, que permeten acompanyar una determinada narració oral fent que els destinataris se sentin captivats per la història, s'hi endinsin i en gaudeixin.

Imatge extreta de: http://cantitella.wordpress.com/

Podeu trobar les imatges d'aquests divertits titelles a l'espai Can titella, un lloc meravellós on descobrir possibilitats creatives, conèixer les properes trobades de titelles i titellaires, informar-se de cursos i esdeveniments sobre el món dels titelles, gaudir d'espectacles, etc.

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 280.

Saber dir la poesia a l'escola

2011-03-01T05:12:00.000-08:00

Saber dir la poesia a l'escola

La poesia, llegida o dia en veu alta, ofereix una font de recursos, no solament per a fomentar l'educació literària dins el conjunt de la comunitat educativa, sinó també per al treball de les habilitats comunicatives orals dels infants.

El llenguatge poètic forma part de l'essència humana. És important saber oferir versos per ajudar a fer créixer, a desenvolupar el llenguatge i el pensament, a imaginar, a tenir noves mirades cap a l'exterior però també cap al nostre interior... Per tot això, però, cal sobretot saber dir poesia, perquè és a partir d'una bona recitació que farem possible la descoberta poètica.

La UVic ofereix properament el curs Saber dir la poesia a l'escola amb l'objectiu de proporcionar eines per al treball de poesia a l'aula. El curs consta de diverses sessions sobre dir la poesia, o com vol ser dit el poema a càrrec de l'actor Lluís Soler; l'experiència de les veus de la poesia a través de Canigó que oferirà Carme Torrents, directora del Museu Verdaguer de Folgueroles, i els beneficis de dir poesia a l'escola, que explicarà Glòria Bordons, professora i coautora del web http://www.viulapoesia.com/.

A més, es compartiran diferents experiències de poesia a l'escola, a càrrec de Ramon Besora i també de les mestres de l'escola Cuca Fera de Tona, i es gaudirà d'una ruta literàira amb el professor Llorenç Soldevila.

Premi Nacional de Cultura a Cavall Fort

2011-02-23T23:32:00.000-08:00

La revista Cavall Fort ha rebut el Premi Nacional de la Cultura i les Arts per a la seva tasca en la difusió de la llengua catalana des de la seva creació, al 1961. Un reconeixement ben merescut després d'anys d'elaborar un producte de qualitat artística i literària, en un format molt atractiu, per als infants.

Cavall Fort és un exemple clar de com la creació literària en català es pot convertir en un fenomen popular a través de la fidelització d'uns personatges, amb qui els lectors es van fent grans, i de la tria de bones històries, amb la implicació d'autors destacats. La nostra enhorabona i per molts anys!

La descoberta de les lletres i l'art del disseny tipogràfic

2011-02-21T04:08:00.000-08:00

The Alphabet from n9ve on Vimeo.

Per conèixer activitats, llibres i materials que permetin descobrir l'alfabet, les lletres, a través de l'art, el joc amb elements naturals, etc. cal treure el nas a l'espai de llenguatge del bloc: Mirades. Tot plegat és gairebé màgia!

125 veus

2011-02-14T14:41:00.000-08:00

Enguany es commemoren els 125 anys de la primera publicació de Canigó de Jacint Verdaguer. Per celebrar-ho s'ha dut a terme el projecte Canigó 125 veus . 125 veus que llegeixen el poema com si fossin una de sola. Una lectura compartida per reviure l'obra, per transmetre'n la vigència, per apropar-la a tothom.

Per què no es fan projectes d'aquest tipus a les escoles, per treballar la lectura oral? La lectura col·lectiva d'una obra en què cadascú es prepara un fragment amb la finalitat que famílies, companys d'altres grups, etc. puguin gaudir-ne?

Faula

2011-02-11T04:13:00.000-08:00

Faula El Renard i la cigonya. extreta de: http://www.youtube.com/watch?v=Ay5ovBfiv_c

Guió, animació i direcció: Pere Puig/ Música: Xavier Benguerel i Godó / Interpretada per l'Ensemble Orquestra de Cadaqués sota la direcció de Philippe Entremont / Narració:Rosa Gàmiz / Text original:Jean de LaFontaine / Traducció al català: Xavier Benguerel i Llobet / © per ledició: Tritó, S.L. 2009 / © Pere Puig 2009.

La faula El Renard i la cigonya es presenta en la versió que en va fer La Fontaine, en una forma literària. Ens caldria adaptar-la per explicar als infants? De quina manera? Podríem perdre matisos o guanyar-ne? Què fer a l'hora d'escollir les històries i les seves formes per a transmetre-les?

Poemes per a cuques

2011-02-09T15:09:00.000-08:00

Poemes per a cuques és el nom d'una experiència poètica desenvolupada a l'Escola Bressol Cuca Fera de Tona. Una experiència reconeguda amb el Premi a Projectes Pedagògics Emili Teixidor (2008) que s'ha publicat recentment i que també trobem recollida a l'article "Un davantal hi ha, que ple de poesia està. La poesia a l’escola bressol" (Revista Infància, núm. 166, 2009).

Els ingredients, que l'equip de mestres va tenir en compte per omplir de poesia l'escola dels més menuts, van ser: un davantal amb les butxaques plenes de poemes per a nens i nenes, però també per a famílies (el fet que aparegui un poema, un objecte... d'un amagatall sempre genera sorpresa, fa que es centri l'atenció i fomenta l'elaboració d'hipòtesis); poesies adequades, estimulants, amb un llenguatge ric i ple de música (poemes que fan créixer en tots els sentits); el saber-los compartir amb els materials de suport adequats i sobretot amb una bona veu (recitant el poema tal com ell demana ser dit) i un xic de temps cada dia per gaudir-los amb goig.

2011-02-09T15:08:00.000-08:00

Tempesta

Buuuum!
Ai, quin tro!

Quina por!

Tot és negre

i es fa fosc.

Xec!

Un llampec

ha sortit,

tots els núvols

ha partit.

Bofill; Puig i Serra

2011-02-09T15:03:00.000-08:00

La marieta

Amunt i avall va la marieta,

tota pintada i vermelleta.

Té taques a l’esquena

que quan vola no ensenya.

Antoni Albalat

Glòria Gorchs i el projecte Nascuts per Llegir

2011-02-01T01:50:00.000-08:00

Paraules al bressol

2011-01-30T11:53:00.000-08:00

Paraules al bressol és una activitat programada en el marc del projecte Nascuts per llegir, que es portarà a terme dissabte 5 de febrer a les 11h a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

La proposta anirà a càrrec de Glòria Gorchs, bibliotecària i fundadora del projecte Nascuts per Llegir, i es basarà en donar pautes, consells i recomanacions de llibres que ajudaran als pares, mares, educadors/es... a acompanyar els infants en el camí lector.

La lectura en la primera infància

2011-01-26T03:00:00.000-08:00

Beneficis psíquics, culturals i cognoscitius de la lectura en la primera infància from Nascuts per Llegir on Vimeo.

Conferència del lingüista i sociolingüista colombià Evelio Cabrejo en el marc de la quarta Jornada de Nascuts per Llegir.

Katsumi Komagata

2011-01-24T05:51:00.000-08:00

A la découverte de Katsumi Komagata from Médiathèque CCRY on Vimeo.

K. Komagata és un dels autors de llibres infantils més sorprenents. L'artista aconsegueix produir un gran impacte a partir del treball en paper. El resultat són obres plenes de bellesa, que estimulen la sensibilitat i la descoberta a través d'una aparent senzillesa. El proper 19 de febrer impartirà un taller sobre les seves tècniques creatives.

M'expliques un conte?

2011-01-11T05:11:00.000-08:00

M'expliques un conte?

Elisabet Abeyà

Rosa Sensat, 2010

La mestra Elisabet Abeyà recull jocs i cantarelles; rondalles ortofòniques i contes agrupats per temes: "del temps", "amb protagonistes petits", del "per què", humorístics, "per tocar el cel amb un dit" o del gran autor Gianni Rodari.

M'expliques un conte? conté algunes de les produccions de literatura oral que formen part del bagatge d'una mestra que estima la cultura, que concep la tradició oral com un element clau per exercir la tasca docent.

En la introducció de l'obra exposa clarament la necessitat de transmetre oralment aquestes produccions i de fer-ho pel goig que suposa: "Contar un conte sempre és o ha de ser un moment especial. No es pot fer mai amb presses, o per obligació o sense ganes. Tampoc s'hauria de fer per treure'n profit concret ni per fer-ne una tasca posterior. Un conte és un regal: un temps compartit on oferim la nostra veu, la nostra mirada, la nostra respiració amb les seves pauses, el nostre somriure, la nostra complicitat. (...) el conte narrat a viva veu, amb senzillesa i amb generositat, és un tresor escàs que segur que sabran apreciar els menuts que ens escoltin i que com aquell qui res passarà a formar part del seu bagatge vital i cultural" (p.9-10)

Fer l'animal!

2011-01-08T05:28:00.000-08:00

Fer l'animal. Bestiari Popular Il·lustrat

Xavier Blanch i Laura Espot

Il.lustració Lluís Farré

(La Galera, 2009)

Fer l'animal. Bestiari Popular Il·lustrat presenta locucions, frases fetes, endevinalles, embarbussaments, refranys que inclouen la referència a un animal. El primer apartat recull objectes que els humans hem designat amb el nom d'algun animal: ull de bou, escala de cargol... La resta de capítols giren al voltant de la tradició literària, el folklore.

El llibre conté expressions que ens fan somriure, perquè les hem sentit de manera habitual, i d'altres que ens sorprenen per les múltiples relacions que ens permeten establir amb objectes de cada dia, comportaments animals, etc.

Com diuen els autors al pròleg, que porta per nom "Alçar la llebre", l'objectiu de l'obra és fer adonar de la "nombrosa presència del regne animal en el nostre cultural món de mones". A més, el llibre pot ser una "eina útil que contribueixi a l'enriquiment lingüístic dels infants i joves".

Aquest recull és una aportació al manteniment i a la difusió de la llengua més genuïna. En la mateixa línia es presenten altres títols dins la mateixa col·lecció: L'home dels nassos de Joaquim Carbó, que fa un recorregut pels dotze mesos de l'any a través de dites, poemes i cançons; Què t'empatolles de Josep i Jordi Batllori i Àngels Ruiz que recull 365 embarbussaments agrupats per temes, fantàstics per llegir en començar el dia a l'aula, amb la família, etc.

L'art de dir poesia

2010-11-25T14:44:00.000-08:00

L'art de la poesia per a infants radica en el joc del llenguatge i en les possibilitats expressives i imaginatives de la seva transmissió oral. Cal llegir, recitar, dir poesia per a gaudir plenament d'aquesta manifestació literària tan rica i estimulant.

El dofí de Ricard Bonmatí

www.viulapoesia.com

2010-11-25T14:39:00.000-08:00

La vaca d'Enric Larreula
http://www.viulapoesia.com/

L'art de Shaun Tan a Emigrantes

2010-11-21T07:15:00.000-08:00

Shaun Tan. Emigrantes.

Barbara Fiore, 2004

Emigrantes és el relat del silenci, de les descobertes personals, dels records més íntims. L'art de Shaun Tan consisteix en narrar d'una manera suggerent i imaginativa, a través de les il·lustracions, els encontres i desencontres del que significa començar una nova vida. Les imatges es llegeixen literàriament, a través de la interpretació d'un seguit de codis narratius, i l'experiència de lectura que suposa desperta les emocions pròpies d'una trobada amb una gran obra d'art.

L'art de Shaun Tan a l'arbre vermell

2010-11-21T07:14:00.000-08:00

L'arbre vermell, Shaun Tan
Barbara Fiore, 2007

L'arbre vermell aconsegueix representar els estats d'ànim més profunds a través de la relació, plena de simbolisme, de les paraules i les imatges. Retrata l'emotiva història de qui se sent desolat però també de què pot suposar, en la vida d'un adult o d'un infant, la trobada d'un arbre vermell que apareix de sobte malgrat tot...

Ruta literària Miquel Martí i Pol

2010-11-17T06:23:00.000-08:00

El passat 11 de novembre va fer set anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol. La seva obra es manté viva perquè es continua llegint. És evident que la bona poesia no mor, no perd el seu sentit malgrat el pas del temps, però no és menys evident que per recuperar i mantenir viva la poesia el que cal és llegir-la.

En paraules de l'autor: "La poesia aplicada sobre l'experiència exerceix una funció pacient i amorosa de comprensió i de transformació. (...)El lector, el "bon" lector de poesia, pot descobrir i sovint descobreix per mitjà de la lectura nuclis de la seva personalitat íntima que pràcticament ignorava o que mai no havia sabut formular-se amb l'expressivitat amb què un poema o uns versos d'un poema els hi han explicat". (M. Martí i Pol. ¿Què és la poesia? Barcelona: Empúries, 2000, p. 56-57)

Doncs bé, per fer possible el coneixement d'un autor, entendre millor la seva obra i aconseguir llegir-la, essent el "bon" lector que M. Martí i Pol esmentava, ens calen pràctiques com les rutes literàries que lliguen territori, paisatge, vida i literatura i esdevenen una experiència colpidora per a petits i grans.

La ruta literària Miquel Martí i Pol és una iniciativa de l’Ajuntament de Roda de Ter per recordar i homenatjar el poeta seguint la seva trajectòria vital per la vila. La ruta indica els indrets i les imatges que formen part de la vida i de l’obra de Miquel Martí i Pol. La ruta lliga la literatura amb la vida per mitjà de paisatges geogràfics i humans.

Guia de la Ruta Literària Miquel Martí i Pol

Llegendes

2010-11-16T15:36:00.000-08:00

Llegenda: Narració de caràcter meravellós, en la qual els fets històrics han estat transformats per la imaginació popular o la invenció poètica (Margarida Aritzeta. Diccionari de termes literaris. Barcelona: Eds. 62, 1996).

La llegenda conté el poder del paisatge, del personatge o de l'esdeveniment històric; l'explosió de la fantasia amb bruixes, follets, fades... i la força de la narrativa oral. D'alguna manera recull els interrogants propis dels humans: d'una banda pretén donar explicacions sobre el nostre món més immediat i de l'altra, compartir-les.

El documental Amors del Montseny de Guillem Rodri és un bon exemple de la força de les llegendes, de la necessitat de conservar-les com a patrimoni cultural i de la intensitat de transmetre-les.

Grans autors, com Apel·les Mestres, van recollir llegendes i tradicions del Montseny que ara podem recuperar amb una nova edició de l'obra Llegendes del Montseny a cura de M. C. Bernal i C. Rubio (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010)

El món llegendari del Montseny és de gran riquesa literària i cultural. En definitiva, un patrimoni que cal conservar.

Suzy Lee i l'ombra

2010-11-09T05:22:00.000-08:00

L'ombra de Suzy Lee

Barbara Fiore, 2010

Suzy Lee sorprèn, com ja havia fet amb Espejo i La Ola, amb l'obra Shadow. L'autora mostra d'una manera brillant el joc de l'infant amb l'entorn i el poder que té la imaginació en totes les descobertes. Un àlbum ple de delicadesa, que té la capacitat de fer-nos somiar, i que ha estat una de les obres escollides entre els millors àlbums 2010 a: Best Illustrated Children’s Books of 2010

La senzillesa de les formes, la riquesa en l'expressió

2010-11-07T11:30:00.000-08:00

Cartell elaborat per Coaner Codina

Tot el que ens envolta és susceptible de convertir-se en un recurs artístic ple de riquesa expressiva, només cal ser capaç de tenir una nova mirada sobre els objectes més quotidians, aparentment més vulgars, i dotar-los de vida, d'ànima. Aquesta és la idea que ens va transmetre Coaner Codina, dissenyadora, il·lustradora i mestra, a la xerrada "La senzillesa de les formes, la riquesa en l'expressió" als estudiants d'educació de la UVic.

Imatges de les obres:

Ferrer, Isidro. Crea tu circo. Zaragoza: Imaginarium, 2001

Solchaga, Javier. Construye tu propia granja. Zaragoza: Imaginarium, 2001

Un mitjó, un guant, un pinzell, una ampolla, una agulla d'estendre roba, una escombra, una pedra, un fil, un botó... o fins i tot els nostres propis dits es poden convertir en titelles, en personatges que ens ajudin a contar una història per fer-la viure intensament.

La biblioteca i l'escola

2010-10-15T10:29:00.001-07:00

This text is replaced by the Flash movie.

La poesia per a infants. Estat de la qüestió en llengua catalana

2010-10-11T10:42:00.000-07:00

"La poesia per a infants. Estat de la qüestió en llengua catalana", de Margarida Prats, ha guanyat el Premi Aurora Díaz-Plaja de Literatura Infantil. Una reflexió molt interessant al voltant de què entenem per poesia per a infants? Quines característiques tenen les obres actuals de poesia infantil? De quina manera podem analitzar l'obra poètica que oferim als nens i nenes en llengua catalana?

Les reflexions sobre el gènere s'acompanyen d'una llista important d'autors, i també de peces poètiques destacables, que ens ajudarà a conèixer millor la poesia que volem ensenyar als nostres infants.

Com afirma l'autora: "quantitat i qualitat, però, en les publicacions d’aquest gènere no són equiparables. Tanmateix, hi ha poetes amb sensibilitat i bon ofici que aporten a la poesia per a infants en la nostra llengua els elements imprescindibles per a una bona peça poètica: joc verbal, imaginació, ritme i domini de la paraula. Algunes de les seves veus, possiblement, podran «fer-se de mots» alguns infants d’avui".

IV Jornades d'Educació Infantil

2010-10-07T23:34:00.000-07:00

Imatges extretes de: http://www.subianna.com/

Els dies 21, 22 i 23 d'octubre se celebren a la UVic les IV Jornades d'Educació Infantil, que pretenen reflexionar sobre la importància de l'espai, el temps i el material en un context educatiu com l'escola.

Una de les activitats girarà al voltant dels contes il·lustrats i anirà a càrrec dels creadors Anna i Subi, que han demostrat, en un gran ventall d'obres, el domini dels llenguatges artístics per transmetre missatges a petits i a grans.

L'art de narrar amb paraules i imatges, de descobrir significats i de gaudir de les obres també requereix d'un temps, d'un espai i d'uns materials de qualitat.

Andersen, les ales d'un geni

2010-10-04T06:53:00.000-07:00

El "Canal UVic" permet recuperar documents audiovisuals i sonors creats en el marc de les activitats de docència i recerca de la universitat.

En l'àmbit de la literatura infantil, aquest espai fa possible que puguem recuperar i compartir el treball audiovisual HANS CHRISTIAN ANDERSEN, LES ALES D'UN GENI (2005), elaborat en el marc dels estudis de literatura de la UVic, que ens apropa a la vida i l'obra d'aquest magnífic autor.

Festa dels Lectors Cavall Fort

2010-10-04T03:36:00.000-07:00

El proper diumenge, 17 d'octubre, es tornarà a celebrar a la ciutat de Vic la Festa dels Lectors de Cavall Fort. Els seus organitzadors demanen la participació de tots i totes perquè sigui un èxit: Festa dels Lectors de Cavall Fort 2010 (ens falten "quatre cosetes")!

Cavall Fort va aparèixer en un moment difícil del nostre país i va permetre que la lectura en català arribés als més petits a través d'històries de qualitat i personatges que deixen empremta.

El fet que la publicació arribés periòdicament a moltes llars, i també a moltes escoles, va significar que un gran nombre de nens i nenes estigués pendent de l'arribada de l'exemplar, moment que en molts casos es convertia en un ritual a seguir.

L'hàbit lector també es promou a través d'aquesta espera, d'aquest espai de temps per imaginar de quina manera ens sorprendrà la nova entrega i en el fet de sentir-se acompanyat per uns personatges que el lector va fent seus mentre es fa gran.

La música de les paraules

2010-09-22T06:58:00.000-07:00

Les sargantanes, Joana Raspall

www.viulapoesia.com

Joana Raspall (1913) ha dedicat el seu temps i el seu talent a regalar poesia als infants. Amb la música de les paraules ha retratat el món de la natura i la quotidianitat per desvetllar la sensibilitat dels més petits.

Els nens i nenes d'arreu dels països catalans la van entrevistar mitjançant les noves tecnologies. El resultat és un treball entranyable, com la mateixa autora [vídeo de l'entrevista].

Bib Botó (Grup de Treball de Biblioteques infantils i juvenils) vol omplir les biblioteques infantils de seva poesia de Joana Raspall, amb activitats i recitals durant tot el proper mes de novembre, per retre-li un homenatge que ens omple de goig: fer que es llegeixi la seva obra.

Dues novetats...

2010-09-21T10:55:00.000-07:00

L'Elionor i les oquetes del rei Maó i La princesa malalta són els dos nous títols de la col·lecció "Onada Dones" de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Les autores utilitzen els criteris de "Lectura fàcil" per fer-nos viure les emocions i la bellesa de les llegendes i les rondalles pròpies de cada territori.

Narratives gràfiques

2010-09-19T08:13:00.000-07:00

Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm 52

Barcelona: Graó, 2010

El darrer volum d'Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura es dedica a l'estudi de les possibilitats literàries i didàctiques de les obres que combinen text i il·lustració: àlbums, còmics, poesia il·lustrada...

Obres per recuperar...

2010-07-19T02:05:00.000-07:00

Imatge: Coaner Codina

La revista Faristol, en motiu del seu 25è aniversari, ha reunit destacats especialistes en literatura infantil i juvenil per tal de recollir la seva tria de les millors obres infantils i juvenils dels darrers 25 anys. El resultat és una selecció interessant que permet (re)descobrir obres clàssiques de tots els temps.

Seleccionar els millors àlbums i les millors novel·les infantils i juvenils és una tasca complexa però alhora necessària. Si bé és cert que les tries sempre tenen quelcom de subjectiu, perquè les obres ens recorden moments personals determinats i a vegades el lligam que hi fem és més amb el record del moment en què vam descobrir-les que no pas amb les obres en si, no és menys cert que intentar establir un cert cànon de les creacions més interessants és important per tal de mantenir vives les produccions de qualitat en un mercat editorial que publica una gran quantitat d'obres cada any.

Llegiu l'article de Faristol on trobareu la tria de Mercè Escardó, Josep M. Aloy, Pere Martí Bertran, Teresa Mañà, Rosa Mut, Caterina Valriu i Josep Antoni Fluixà!

La màgia de Lola Anglada a la biblioteca d'Igualada

2010-07-18T16:47:00.000-07:00

Els continguts de l'exposició El concepte d'infantesa de Lola Anglada elaborats per la professora de la UVic, Carme Rubio, es podran veure durant tot el mes de juliol a la biblioteca d'Igualada acompanyats d'obres d'Anglada provinents del fons de la biblioteca d'aquesta localitat.

Els entranyables personatges de Lola Anglada cobren vida en una exposició a la Biblioteca d'Igualada.

Homenatge a Oriol Vergés

2010-07-18T15:19:00.000-07:00

Oriol Vergés (Barcelona, 1939) és autor d'un gran nombre d'obres de narrativa infantil i juvenil en català. Moltes de les seves novel·les tenen un fons històric, fet que ha permès als lectors viatjar en el temps i conèixer les realitats que ens han configurat com a poble. Altres relats han transmès problemàtiques dels joves a través d'un estil particular, amb un toc d'ironia, que ha fet possible que molts infants i adolescents iniciessin el seu propi itinerari lector.

A Montserrat, en el marc de la I Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil, es va retre un homenatge a aquest escriptor prolífic que ha dedicat la vida a la creació i a la docència, en definitiva, a transmetre la cultura i la llengua a les noves generacions. Un homenatge a la carrera feta, un agraïment per tantes obres de qualitat en català, una manera de donar importància a la literatura que ha tingut poca presència als mitjans de comunicació però que ha sabut trobar el seu públic. En definitiva, un homenatge a un autor que continua creant, que es manté actiu en el terreny de la ficció a prop del seus petits lectors. Una de les seves darreres obres publicades és, precisament, L'auca de Junceda. Abans-d'ahir a Montserrat.

Llegiu una entrevista a l'autor.

I Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil

2010-07-16T07:44:00.000-07:00

Del 7 al 9 de juliol es va celebrar a Montserrat la 1a Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil. Una primera edició que es plantejava al voltant del paisatge en la literatura.

L'entorn llegendari de la muntanya de Montserrat fou un marc únic, ple de significacions literàries, per acollir una jornada intensa i fructífera sobre la il·lustració, l'àlbum, els arquetips, els símbols, les rondalles i les llegendes, les dones d'aigua, la cançó, la poesia i la màgia, el cinema, la ruta literària...

Uns dies d'intercanvi en què es mostraren diferents manifestacions literàries amb l'objectiu de compartir sabers i fer noves descobertes.

Petit Nicolàs

2010-07-12T06:50:00.000-07:00

Al pròleg de l'obra Històries inèdites del petit Nicolàs (La Galera, 2005) Anne Goscinny, filla de l'escriptor René Goscinny, fa servir aquestes paraules per presentar el recull de contes inèdits d'aquest personatge emblemàtic: "La força d'aquesta obra rau en el fet que sedueix tant els nens com els adults. Els primers s'hi reconeixen, i als segons els fa recordar" (p. 7).

De fet, els clàssics es caracteritzen per entusiasmar a petits i a grans perquè la seva qualitat permet que siguin rellegits i reinterpretats en qualsevol moment. El petit Nicolàs és un dels personatges més entranyables del nostre imaginari col·lectiu. Les seves històries tenen més d'una lectura i els seus autors retraten magistralment el món familiar i escolar d'una determinada societat de tal manera que ens retorna a un espai comú: el de la infantesa.

La imatge d'en Nicolàs, que Sempé ha dibuixat amb un traç senzill, estan plenes de comicitat i tendresa i formaran part del nostre món infantil.

Per totes aquestes raons les històries breus d'en Petit Nicolàs han contribuït a fer que moltes generacions s'endinsin en el món lector i que l'univers d'aquest personatge pugui continuar captivant els infants d'avui.

Pop-up del Petit Nicolàs

Jugar a ser...

2010-06-28T04:01:00.000-07:00

Els oficis d'en Joan d'A. Rubio (Kalandraka, 2002) és una història molt estimulant, imaginativa i sorprenent, ja que en cada moment del dia en Joan adopta un ofici diferent, i no són pas oficis corrents (fuster, mecànic...) sinó oficis nous, creatius i imaginatius (cuiner d'Arc de Sant Martí, inventor de núvols, vigilant de nius de cigonya...) que desperten els sentits i les emocions dels infants, tenint com a principal objectiu l'aspecte lúdic de la lectura, tant de paraules com d'imatges.

Marina Morales

Les relacions familiars...

2010-06-28T03:53:00.000-07:00

Un fet sorprenent de la història El meu pare va ser rei de T. Robberecht i P. Goossens (Baula, 2002) és la forma de plasmar, mitjançant el dibuix, les expressions dels personatges i les situacions en cada moment. Al llarg de la narració podem observar com es tracta la relació pare-fill i com aquesta va canviant perquè el pare "ha crescut tant" que només es relaciona amb persones de la "seva mida" i la imatge mostra un pare que físicament ha canviat, és més alt i més gros, més lluny del fill.

Gemma Prieto

Personatges amb màgia

2010-06-23T01:00:00.000-07:00

L'home d'aigua d'Ivo Rosati i Gabriel Pacheco (Kalandraka, 2009) va ser Finalista al Premi Andersen d'àlbum il·lustrat (2008). Aquest àlbum explica en tercera persona la història imaginària d'un home d'aigua que neix a partir d'un senyor que es deixa l'aixeta oberta i no torna a casa mai més. Les imatges són molt acurades i poètiques amb detalls originals que donen una visió oberta de la història. El text i la imatge desvetllen els sentits i les emocions.

Sandra Lapaz

La il·lustració d'un àlbum clàssic

2010-06-22T10:17:00.000-07:00

L'erugueta goluda d'Eric Carle (Kokinos, 2007) és un clàssic indispensable per a infants d'entre 2 i 6 anys. Una publicació que ha perdurat més de 40 anys. La seqüència d'imatges que anem descobrint a mesura que passem les pàgines de l'àlbum tenen molt ritme, s'equilibren molt bé les formes, la distribució de les taques de color i es generen unes composicions de blanc/color molt suggerents així com els canvis de tamany de les imatges i la distribució de la il·lustració dins la pàgina. Tots aquests elements fan que el lector/observador vagi descobrint noves il·lustracions, que d'una manera molt dinàmica i amb una composició gens gratuïta incrementen l'interès per la lectura i l'observació d'imatges.

Coaner Codina

El poder de fer imaginar...

2010-06-22T04:14:00.000-07:00

El núvol d'en Martí de J. Sobrino i R. Luciani (Kalandraka, 2008) m'agrada pel missatge ocult, que no és moral ni didàctic, sinó que et permet pensar i reflexionar d'una manera lliure. D'una banda, em sembla interessant el paral·lelisme entre el núvol i el pensament o la capacitat d'imaginació (estar als núvols) i el valor que dóna l'àlbum en aquesta capacitat que tenim les persones, i especialment els infants, d'imaginar. Ajuda a adonar-nos que tot i els problemes de viure en un món imperfecte tot és possible en el món de la imaginació, en el núvol de cada persona. També valora el poder compartir el núvol, ser capaç de transportar-se a un núvol comú, de fer volar la imaginació junts i de compartir punts de vista.

El conte és una manera de viatjar plegats als núvols de la imaginació.

Judit Martín

L'element visual...

2010-06-22T04:10:00.000-07:00

En les pàgines de L'Arc de la Lluna, de Txabi Arnal i Susanna Widmann(il.) (Kalandraka, 2003), trobem que el text escrit està articulat de diferents maneres segons el moment de la història. El codi verbal i visual es relacionen de manera especial: quan apareixen els primers rajos del sol el text segueix la seva silueta, com si dibuixés la petjada que deixa l'astre; quan els amics se'n van contents la disposició del text transmet el so dels seus crits cap a la lluna.

Maria Mestres

El jo i l'entorn...

2010-06-22T04:06:00.000-07:00

Això és casa meva de J. Ruiller (Joventut, 2008) és la història d'un infant que dibuixa una ratlla amb guix per delimitar el seu territori, però el conill, el cargol, la fulla d'arbre i els núvols es riuen de les fronteres. L'aparició d'elements naturals com troncs, fulles, núvols i animals, com el cargol o el conill, provoquen una especial atracció als infants. Un altre factor notable és l'aparició de repeticions que ajuden a preveure la propera acció.

Glòria Vila

Jornades sobre il·lustració d'àlbums

2010-06-20T07:02:00.000-07:00

Ilustrarte organitza unes jornades dedicades a la il·lustració d'àlbums. Conferències, xerrades, tallers... per compartir, descobrir, experimentar i crear amb autors d'arreu.

2010-06-15T00:06:00.000-07:00

Selecció de Miquel Desclot
Il·lustracions de Mercè Galí
La Galera, 2009

"Poesies amb suc és una antologia de poesia per a nens i nenes, amb més de tres-cents poemes d'autors de tot el món: catalans, anglesos, bascos, italians... (...) una obra de referència per a totes les edats"

Al pròleg, Miquel Desclot presenta la poesia infantil ideal com aquella que els ofereix una experiència literària nova, basada sobretot en les múltiples possibilitats de joc de la poesia (joc sonor, sintàctic, semàntic), però al mateix temps ens alerta que la poesia no és un entreteniment passatger sinó una experiència estètica.

L'antologia ofereix una gran quantitat de recursos per viure aquesta experiència estètica que ajuda a créixer, a despertar mirades noves i, en la majoria de casos, a somriure. Per tot plegat és un bon recurs perquè els adults i els infants puguin compartir estones poètiques.

La lluna, Miquel Obiols

2010-06-14T23:40:00.000-07:00

Pluja damunt bosc, J. M. Sala Valldaura

2010-06-14T23:35:00.000-07:00

Montse Ginesta, l'art de crear

2010-06-08T05:19:00.000-07:00

Il·lustració de Montse Ginesta

En el marc de l'assignatura de Literatura Infantil (UVic) vam rebre la visita de Montse Ginesta, una de les il·lustradores més importants d'aquest país, que ha estat guardonada amb una gran quantitat de premis, també per la seva tasca com a escriptora: el Premi Nacional d'il·lustració, el Premi de la Generalitat de Catalunya i el Crítica Serra d'Or, per citar-ne tan sols alguns. Ginesta és, per sobre de tot, creadora, per això el seu camí professional ha estat divers i fructífer en el camp de l'animació, de l'assessoria editorial, de la direcció, al capdavant de la revista Tretzevents, etc.

En la il·lustració ha creat un estil propi, com afirmava en una entrevista publicada a la revista CLIJ: "En el mundo de la ilustración infantil a menudo se te pide que seas reconocible, y al principio de mi carrera no lo tenía nada claro. Pero la verdad es que si cada vez haces algo como si fueras otra persona, vas a tener dificultades para que te encarguen más trabajos" (Squilloni, A. "El arte de la proporción. Entrevista a Montse Ginesta". CLIJ, 2008, núm. 215, p. 14).

Una de les seves darreres obres publicades és Poemes i haikus de sant Jordi, princeses i dracs (Animallibres, 2010), en què mostra la seves facetes d'il·lustradora i escriptora, inspirant-se en la riquesa de la cultura popular. Entre les pàgines d'aquest llibre trobareu alguns poemes inspirats en tradicions antigues i altres de festius per celebrar la llegenda de Sant Jordi amb bon humor.

Un darrer apunt pel record, amb una obra que ja fa uns quants anys que fou editada i que va significar per molts infants l'entrada al món de la lectura des de l'àmbit familiar o escolar. Valentina nas de nap (Cruïlla, 1988), una història amb enginy i amb algunes referències al clàssic de Collodi Les aventures de Pinotxo.

Bosc de Llibres

2010-06-03T14:41:00.000-07:00

La Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa organitza, un any més, una jornada per poblar el Bosc de Llibres, un espai que es va crear l'any 2005 on cada arbre plantat té un lligam amb una obra literària de gran valor, que ha contribuït al creixement personal i social de moltes generacions d'infants i joves.

El projecte forma part del Pla de Lectura de la Biblioteca i compta amb la participació activa dels infants que, juntament amb els autors i les seves famílies, seran els encarregats de plantar els arbres i tenir-ne cura.

Aquest acte permet crear un espai de trobada entre autors i lectors d'edats diverses i compartir, d'una manera bella, l'amor als llibres i a la natura, dos elements essencials en la configuració humana.

2010-05-23T04:07:00.000-07:00

Piu-piu neix com la primera revista en català per a nens i nenes d'un a tres anys i té la voluntat de ser una eina lúdica que permeti acompanyar els més menuts en el camí dels primers aprenentatges i fer que els adults i els infants puguin compartir estones plaents. Editada per Publicacions Abadia de Montserrat compte amb la col·laboració de Nascuts per llegir.

2010-05-13T03:03:00.000-07:00

La UVic, en col·laboració amb l'Abadia de Montserrat, obre una primera Escola d'Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l'àmbit de l'ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal tinguin interès en l'aprofundiment d'aspectes del llibre infantil i juvenil. Aquesta edició se centra en el paisatge, entès com un element fonamental en la creació de l'entorn màgic i imaginatiu de tantes històries de totes les èpoques adreçades a infants i joves.

El paisatge pensat, dibuixat, recreat, transformat, viscut, sentit, dit... el paisatge literari de la infantesa.

El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry

Conta contes

2010-05-13T02:07:00.000-07:00

En el marc de la Universitat d'Estiu de Vic 2010 es portarà a terme un curs de conta contes a càrrec de Mercè Escardó i Mercè Palay de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa. Una bona oportunitat per endinsar-se en l'art de narrar, imaginar, fabular, somiar...